Aquestes són les platges de la Costa Brava que disposen de serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

Les altes temperatures que s’estan vivint aquesta temporada d’estiu, arran de les primeres onades de calor, han convertit les platges en un dels espais públics més importants per combatre els cops de calor. No obstant això, no totes les persones poden gaudir de les zones de bany del litoral gironí amb les mateixes condicions, ja que a vegades els col·lectius vulnerables es troben en que no poden accedir-hi amb normalitat. Tot i que en els últims anys diferents municipis han incorporat serveis i eines per facilitar l’accés al mar, la Costa Brava continua sent una de les zones de Catalunya amb menys platges adaptades.

Si bé és cert que no hi ha dades oficials a Catalunya sobre les platges accessibles, l’empresa Farré Accessibilitat ha dut a terme un recompte en el qual valora que Catalunya compta amb 82 platges que disposen d’algun tipus de servei adaptat. Aquesta xifra representa una de cada quatre platges del litoral català.

Pel que fa al litoral gironí, la Costa Brava disposa de 13 platges, una dada que representa el 12% del seu total. Aquest fet situa aquesta zona com una de les que té menys percentatge de serveis adaptats a diferència d'altres localitats. El recompte situa que la Costa Daurada és el territori amb més platges adaptades, amb 34 localitzacions, gairebé la meitat del seu litoral, seguida de la costa del Garraf, amb 12 platges accessibles que representen el 43%, mentre que la costa del Maresme n’hi ha 55, un 32% del total.

Al mateix nivell que la Costa Brava hi apareix el Barcelonès, amb cinc platges adaptades, que representen el 14%. Mentre que a la costa de les Terres de l’Ebre el recompte no s’hi ha identificat cap platja amb serveis adaptats.

Les platges accessibles

Tot i aquestes dades, diferents municipis de la demarcació de Girona han impulsat mesures per ajudar d'una manera o d'una altre a les persones amb mobilitat reduïda. Entre les platges gironines que es consideren adaptades hi ha les platges de Blanes; Lloret de Mar; Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; la Platja Gran i Cala Rovira de Platja d’Aro; Torre Valentina de Calonge; la de Palamós; Sa Riera, Aiguablava i el Racó de Begur; la platja de l’Estartit de Torroella de Montgrí i la de Portbou.

No totes disposen dels mateixos serveis adaptats, però totes elles compten amb algun d’aquests elements: aparcaments reservats, passarel·les fins a l’aigua, dutxes accessibles, lavabos accessibles, elevadors, cadires amfíbies o bé personal de suport per ajudar els col·lectius vulnerables.

Sant Feliu de Guíxols i Palamós, exemples d’accessibilitat al mar

Entre tots aquests hi apareixen casos com els de Sant Feliu de Guíxols i Palamós. A la ciutat ganxona s’ha instal·lat una estructura formada per una vintena de cadires situades sobre l’aigua, una iniciativa que afavoreix l’accés al mar i la socialització, especialment entre la gent gran.

En el cas de Palamós, ja fa tres anys que el municipi disposa d'una plataforma que permet a les persones amb cadira de rodes entrar a l’aigua de manera autònoma. Aquesta estructura s’endinsa uns metres dins del mar i, mitjançant un seient elèctric, permet fer el descens fins a l’aigua.

Actes incívics

Malgrat els esforços per fer que cada vegada més platges gironines disposin de serveis accessibles, encara hi ha persones que en fan un mal ús i acaben provocant situacions com la viscuda a Palamós aquest passat cap de setmana. La plataforma de bany adaptat ha quedat temporalment fora de servei després de patir diversos desperfectes, un fet que l'alcaldessa de Palamós, Maria Puig, lamenta profundament.

En declaracions a aquest diari, Puig assegura que estan "molt tristos" perquè es tracta d'"un servei pioner, una plataforma que ha nascut a partir de la innovació i de molts processos". L'alcaldessa recorda que l'any passat ja es va haver de modificar el seu funcionament "perquè fos més estable i aguantés millor els temporals", motiu pel qual "ens sap molt de greu que aquest mal ús la deixi fora de servei".

Puig també destaca que "els municipis de costa tenim moltíssimes despeses en vigilància", ja que la plataforma està supervisada pel servei de socorrisme. Tot i això, lamenta que aquests comportaments es continuïn produint i assegura que "no entenem per què es tenen".

Davant els antecedents, l'Ajuntament estudia mesures per evitar nous casos de vandalisme o d'ús indegut. Tot i això, Puig reconeix que fins ara havien intentat evitar-les perquè "xoquen una mica amb la pròpia demanda del sector de les persones amb mobilitat reduïda". Entre les opcions hi ha activar la plataforma "a partir d'una targeta o un comandament", tot i que dificultaria l'accés perquè "l'has d'anar a buscar", però evitaria que "no es pogués accionar sense algú que realment la necessites".

De moment, el cas de Palamós ha estat l'únic que ha obligat a tancar temporalment un servei d'aquestes característiques. Tot i això, l'ús imprudent de les cadires amfíbies i de diferents estructures acaba perjudicant les persones que realment les necessiten, que es queden temporalment sense poder-ne fer ús.

Subscriu-te per seguir llegint