Endesa adapta 130 suports de la xarxa elèctrica de les comarques gironines per reforçar la protecció de l'avifauna

Endesa preveu adaptar al llarg d'aquest any 130 suports de la seva xarxa elèctrica a les comarques gironines amb l’objectiu de fer-los més segurs per a l’avifauna. El pla, que ja està en marxa, ajudarà a minimitzar el risc d’electrocució i col·lisió de les aus i, així, contribuir a la seva conservació. L'adaptació d’aquests suports s’emmarca en el pla d’actuació que la companyia està portant a terme a tot Catalunya, on s’actuarà en gairebé 1.500 suports. Per fer-ho, Endesa treballa estretament amb les administracions per definir les línies que s'han d'adaptar, identificar les zones més sensibles i participar en el seguiment de les actuacions.

Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d’espècies, de manera que es garanteix l’adaptació de manera urgent d’aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l’avifauna. A més, s’estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l’entorn. Aquestes reformes també comporten una millora en la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als clients, ja que si una au s’accidenta amb la infraestructura elèctrica pot originar-se un tall en el servei.

Els treballs d’adaptació giren al voltant de tres eixos, ja sigui per evitar l’electrocució d’aus o la seva col·lisió: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió -espirals i espantaocells- o antiposada. D’aquesta manera, es poden redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics més llargs que permeten augmentar les distàncies de seguretat entre els cables i les zones de posada o eliminar seccionadors. En alguns casos, també s’han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, catadiòptrics (dispositius rotatoris i reflectants) i elements anticol·lisió, en el cas de les línies d’alta tensió.

D'altra banda, la companyia continua substituint bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses i que també ajuda a facilitar la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten. L’actuació consisteix en el canvi de la línia aèria convencional per un nou tram de cable trenat. Aquest tipus de cablejat representa una reducció important de les mides i l’amplitud física de la línia, ja que les tres fases es mantenen unides. A més de quedar més integrat en l’entorn natural, el nou disseny suposa una mesura anticol·lisió pel fet que reforça visualment la presència del cable, de manera que deixa de ser un risc per a l’avifauna.

Les actuacions de millora es combinen amb el fet que les noves línies ja compten amb criteris específics per minimitzar els riscos per a l’avifauna des del primer moment. En aquest sentit, Endesa destaca que aquests avenços requereixen suport regulador per tal que es puguin avançar de manera decisiva i eficaç en la protecció de les aus. Per això, considera "essencial" que el nou marc regulador incentivi econòmicament i prioritzi les mesures d'adaptació de la xarxa per prevenir riscos per a les aus, cosa que permet accelerar la transició energètica i garantir la protecció de la biodiversitat.

Iniciatives de conservació

Més enllà de les actuacions sobre la xarxa elèctrica, Endesa participa des de fa anys en diverses iniciatives de conservació de la biodiversitat amb un impacte directe sobre el territori. Entre aquestes, destaca el projecte desplegat l’any passat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on es van adaptar 42 torres per protegir l’ibis ermità.

Paral·lelament, la Companyia impulsa altres projectes com Endesabats, per millorar el coneixement dels ratpenats en entorns energètics; el manteniment de punts d’alimentació per afavorir espècies com el voltor negre i altres grans rapinyaires; el projecte Coracias, centrat en la recuperació de la carraca mitjançant la instal·lació de caixes niu; o les iniciatives per fomentar la presència del xoriguer petit a Girona.