Mor Gaditos Farjas, veu històrica de Ràdio Olot

Gaditos Farjas Montoya, una de les veus més reconegudes i estimades de la història de Ràdio Olot, ha mort als 70 anys. La locutora va mantenir durant més de mig segle una estreta vinculació amb l’emissora olotina, on va desenvolupar una trajectòria marcada per la polivalència, l’humor i una manera de comunicar pròxima i vitalista.

Farjas es va incorporar a Ràdio Olot a principis dels anys setanta, quan tenia només 17 anys. La seva entrada al món de la ràdio va estar estretament lligada a una altra de les seves grans passions, el teatre. Després d’acabar el batxillerat havia manifestat la voluntat d’estudiar art dramàtic a Barcelona, un projecte que finalment no va poder tirar endavant. Tot i això, va començar a actuar en grups teatrals d’Olot, i va ser precisament durant una representació quan Joan Grau, aleshores responsable de Ràdio Olot, es va fixar en la seva veu i en la seva capacitat expressiva.

Després de superar diverses proves de lectura, presentació i publicitat, es va incorporar a l’emissora l’any 1973. Entre aquell any i el 1976 va conduir el magazín En sintonía. El 1978 va començar la seva primera secció en català dins del programa despertador de l’època, en un moment en què les emissores locals recuperaven progressivament l’ús públic de la llengua després del franquisme.

Farjas va ser testimoni directe d’una etapa decisiva de la història de la ràdio i del país. Ella mateixa recordava que va ser l’encarregada de donar per Ràdio Olot la notícia de la mort de Francisco Franco, encara en castellà, i que posteriorment va viure l’obertura democràtica i la normalització del català a les ones.

Al llarg dels anys va assumir pràcticament totes les funcions possibles dins d’una emissora local. Va ser locutora de continuïtat, va presentar magazins i programes musicals, va fer entrevistes i informatius i va conduir també un espai dedicat a la llar i als consells per a dones. Durant una dècada va treballar com a comercial de publicitat de Ràdio Olot, però mai no va perdre el contacte amb els micròfons.

En la seva última etapa es va mantenir vinculada a l’emissora com a col·laboradora especialitzada en premsa del cor. Ho feia amb un estil desenfadat i amb l’humor com una de les seves principals eines. Sovint acabava les intervencions amb un acudit i explicava que una de les satisfaccions més grans era trobar-se oients pel carrer que li deien que s’ho havien passat bé escoltant-la.

“La ràdio ha estat un dels meus grans amors”, afirmava en una entrevista concedida a Olot Televisió. Farjas explicava que posar-se davant d’un micròfon li permetia desconnectar dels problemes i que sempre havia intentat transmetre alegria. “Ja prou que vivim en un món difícil”, assenyalava per justificar la importància que concedia a l’humor.

Farjas feia nou anys que convivia amb el càncer. El primer diagnòstic va ser un càncer de mama i posteriorment va patir altres processos oncològics, fins a un total de quatre, l’últim dels quals al peritoneu. Sempre va parlar públicament de la malaltia amb sinceritat, però també amb una actitud combativa i serena.

En una entrevista amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, explicava que la clau era “no deixar-se anar”. Defensava que la lluita no consistia tant a enfrontar-se a la malaltia com a afirmar cada dia la voluntat de continuar vivint: “Tinc un càncer, l’accepto i lluito cada dia. Però no lluitar contra el càncer, sinó una lluita de dir: estic aquí i estic viva”.

La malaltia, deia, li havia canviat la manera de mirar el món. Havia après a viure amb més pau i trobava refugi en la lectura, la música i l’espiritualitat. També destacava el suport de la família i dels amics i defensava la necessitat d’acompanyar les persones malaltes sense imposar-los com havien de sentir-se.