Aquests són els 17 municipis gironins que s'han presentat a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles

Disset municipis de la província de Girona han presentat els seus projectes a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat. Representen el 13,7% del conjunt de Catalunya, i és la segona vegueria amb més propostes presentades només per darrere de la de Barcelona (33,3%).

Els municipis gironins que s'han presentat al pla són Lloret de Mar, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Calonge i Sant Antoni, la Bisbal d’Empordà, Cassà de la Selva, Ripoll, Puigcerdà, Santa Cristina d’Aro, Sant Joan de les Abadesses, Besalú, Sant Pere Pescador i Serinyà. Les xifres s'han conegut aquest dijous i ara s’estudiaran i avaluaran tots els projectes rebuts. A l'octubre, el Govern informarà dels que rebran subvencions.

En el conjunt de Catalunya han estat 117 municipis els que s'han acollit a aquesta segona convocatòria del Pla de Barris i Viles. Segons el Govern, el Pla de Barris i Viles busca "reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida".

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que "el número de programes presentats demostra la necessitat i l’encert de recuperar aquesta iniciativa i la voluntat d’apostar per uns barris amb espais públics i equipaments de qualitat i amb oportunitats econòmiques". Paneque ha recordat que aquesta nova etapa del Pla de Barris té tres potes d’actuació: les actuacions físiques, les de transició energètica i les accions socioeconòmiques.

El Govern ha anunciat que aquesta segona convocatòria està dotada amb 200 milions d'euros ampliables i s’hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera, els que sí que ho van fer però no van resultar escollits i els que van resultar beneficiaris de la primera que vulguin presentar un projecte per a un barri diferent. Precisament, 57 municipis catalans (el 48,7%) ja s’havien presentat a l’anterior convocatòria.

Els projectes que poden presentar els ajuntaments per optar a la subvenció se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial, zones amb rendes baixes, dèficits d’equipaments, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no es limiten a la millora de l’espai públic, sinó que almenys el 25% de les accions s’han de dedicar a transformacions físiques, transició ecològica o acció sociocomunitària.

En els municipis de més de 50.000 habitants, la Generalitat finançarà el 50% del pressupost. En els d’entre 20.000 i 50.000 ho farà amb el 60% del total. En les poblacions d’entre 5.000 i 20.000 residents pagarà el 70% del pressupost i en les de menys de 5.000 habitants ho farà fins al 75%, "amb la possibilitat d’arribar excepcionalment al 90% en casos de dificultat financera justificada o que tinguin la consideració de municipi rural".

El límit pressupostari per projecte s'ha fixat en 25 milions d'euros per a municipis de més de 20.000 habitants, i en 12,5 milions d'euros per a la resta. Es preveu que aquest pla permeti posar en marxa, entre 2025 i 2029, fins a 120 programes de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta entre Govern i ajuntaments de 1.600 milions d’euros.

Municipis gironins beneficiats en la primera convocatòria

La primera convocatòria, resolta a finals de 2025, va escollir 20 projectes que ja estan en marxa i amb tots els seus comitès d’avaluació i seguiment constituïts. Els projectes, que es calcula que beneficiaran unes 273.000 persones, van sumar un pressupost total de 412 milions d'euros, dels quals 232 els aporta la Generalitat.

Olot, Figueres i Girona van ser les ciutats gironines seleccionades l'any passat en la primera convocatòria. Rebran conjuntament 42 milions d’euros en subvencions de la Generalitat per impulsar projectes de regeneració urbana i social. Olot obtindrà 15 milions d’euros per a una intervenció integral al nucli antic, amb un pressupost global de 25 milions; Figueres rebrà 14,9 milions per al projecte de transformació del sector oest, valorat en 24,8 milions; i Girona percebrà 12,37 milions per actuar al barri del Pont Major, en un projecte pressupostat en 24,9 milions d’euros.

Subscriu-te per seguir llegint