El canvi climàtic posa el Pirineu al límit: com està canviant la vida a l’alta muntanya?

El canvi climàtic no entén de fronteres i també està alterant profundament el Pirineu. Les conseqüències afecten àmbits tan diversos con la salut de les persones, la disponibilitat d’aigua, la biodiversitat i els ecosistemes. Així ho constata el projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima, liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, que certifica la transformació accelerada d’alguns dels paisatges més emblemàtics de la serralada, la pèrdua de cabal dels rius i la ràpida reducció de les glaceres. En l’últim butlletí, es conclou que des del 1960 el Pirineu ha perdut tres dies de gelades per dècada i ha guanyat 4,9 dies d’estiu.

El projecte, que va començar el 2024 i es prolongarà fins el 2031, treballa per millorar la resiliència del Pirineu davant del canvi climàtic. Busca anticipar-se als riscos, reforçar la capacitat de resposta dels territoris i preservar els ecosistemes i els recursos dels quals depenen la població del Pirineu, que va més enllà dels seus límits geogràfics.

El projecte destaca que els espais més vulnerables de l’alta muntanya pirinenca com les glaceres, les coves de gel, els llacs, els rius de capçalera, els boscos i els prats alpins es veuen especialment afectats: «Aquests paisatges i ecosistemes emblemàtics experimenten canvis ràpids i irreversibles com a conseqüència de l’escalfament global, accelerats per les onades de calor», explica Blas Valero, professor d’investigació de l’Institut Pirinenc d’Ecologia.

De fet, l’accelerada reducció de les glaceres es troba en un declivi sense precedents: han perdut més del 90% de la seva superfície des de 1850 i el seu retrocés s’ha accelerat des del 2022, fins a arribar a taxes anuals de fusió que tripliquen les observades a principis del segle XXI.

Pel que fa als boscos i matolls, la seva superfície ha augmentat significativament durant les últimes dècades degut a l’abandonament dels pobles i a la reducció de les activitats tradicionals de gestió i aprofitament forestal. Ara, aquest nou paisatge està cada vegada més amenaçat per les altes temperatures, la falta d’aigua, l’aparició d’espècies invasores i el creixent risc d’incendis. «Els boscos de muntanya són especialment sensibles al dèficit hídric. Tot i que en aquestes zones les precipitacions són majors, les espècies forestals també necessiten més aigua. Les sequeres i les onades de calor contribueixen a debilitar-los i poden actuar com a factors desencadenants de desaparició i canvis d’emplaçament de les diferents espècies» explica Rafael Delpi de l’agrupació transfronterera d’entitats forestals Forespir.

Delpi explica que l’esforç que fan els arbres per fer front a les altes temperatures i la falta d’aigua els fa més vulnerables a altres amenaces com les plagues o els fongs. En diferents zones del Pirineu ja s’observen processos de debilitament i decaiguda en comunitats d’avet blanc. Des de Forespir adverteixen que el deteriorament dels boscos augmenta la presència de vegetació seca i de material de combustible, que incrementa el risc de propagació d’incendis forestals.

Les investigacions també mostren que les onades de calor poden afavorir l’expansió d’espècies invasores. Els episodis extrems de temperatures incrementen la mortalitat d’algunes espècies autòctones i provoquen que altres espècies exòtiques més tolerants a les altes temperatures puguin establir-s’hi. La investigadora del IPE-CSIC, Belinda Gallardo, explica que han identificat més de 650 espècies exòtiques, de les quals 3/4 parts són plantes. «La seva presència ha augmentat de manera exponencial des de 1980. Destaquen el visó americà (un mamífer invasor que amenaça a la fauna autòctona); l’ailant (un arbre d'origen asiàtic amb una gran capacitat d'expansió); la vespa asiàtica i l'arna del boix (responsable de la pèrdua de fulles i de mort del boix)».

La velocitat a la qual estan canviant les condicions climàtiques és massa ràpida perquè moltes espècies puguin evolucionar i adaptar-se al lloc on viuen

Begoña García

— investigadora de l’Institut Pirinenc d’Ecologia

Un altre problemàtica va relacionada amb la qualitat de l’aire. Un dels factors que agreuja els seus efectes és l’augment de la pols sahariana. Aquesta pols pot aportar nutrients als ecosistemes terrestres i aquàtics, però també accelera el desgel. Al depositar-se sobre la neu i el gel, enfosqueix la superfície i fa que absorbeixin més calor i redueixen la seva duració a les muntanyes. Respecte al sutge, l’aire del Pirineu mostra concentracions de partícules cada vegada més grans, especialment relacionades amb incendis forestals. Aquests fenòmens, afavorits pel canvi climàtic, apunten a un 2026 de rècord en concentracions estivals de sutge degut a la multitud, intensitat i extensió dels incendis forestals al voltant del massís.

La biodiversitat tampoc no en queda al marge. Tot i que les conseqüències del canvi climàtic varien molt entre unes espècies i altres, cadascuna té una capacitat diferent per desplaçar-se, resistir les altes temperatures o adaptar-se a les noves condicions. «La velocitat a la qual estan canviant les condicions climàtiques és massa ràpida perquè moltes espècies puguin evolucionar i adaptar-se al lloc on viuen», explica Begoña García, investigadora de l’Institut Pirinenc d’Ecologia. Segons García, la biodiversitat és massa àmplia i complexa com per generalitzar sobre l’impacte que estan patint els organismes i per això creu que «cal identificar quins ambients i quins grups d’espècies estan sent més afectats i quins poden veure amenaçats el seu futur».

Per aquest motiu, els denominats refugis climàtics es converteixen en un «autèntic salvavides» per les plantes i altres organismes amb mobilitat escassa o nul·la. Aquests espais mantenen unes condicions climàtiques més favorables, és a dir, temperatures més baixes o major humitat que les àrees del seu entorn. Les investigacions comencen a mostrar que moltes poblacions de plantes més rares, exclusives i vulnerables es troben en aquests refugis climàtics, on poden resistir millor els efectes del canvi climàtic. El dubte és si resistiran la competència de moltes altres espècies que tendeixin a desplaçar-s’hi.

Subscriu-te per seguir llegint