Les comarques de Girona registren més de 20 ciberdelictes al dia

La ciberdelinqüència ja deixa una mitjana de més de 20 fets diaris a les comarques gironines. La província va registrar durant el 2025 un total de 7.528 ciberdelictes, que equivalen a 20,6 casos cada dia, segons el nou Informe sobre la Cibercriminalitat a Espanya del Ministeri de l’Interior. En concret, els casos van disminuir un 5,9%, amb 470 fets menys que el 2024.

En nombres absoluts, Girona ocupa la vintena posició entre les províncies de l’Estat amb més fets registrats, just per darrere de Còrdova. La demarcació concentra el 10,3% dels 73.400 ciberdelictes comptabilitzats a Catalunya, és a dir, aproximadament un de cada deu.

El rànquing absolut, però, està condicionat pel nombre d’habitants de cada territori. La província de Girona tenia una població oficial de 832.026 persones a 1 de gener del 2025, de manera que la incidència se situa en 905 ciberdelictes per cada 100.000 habitants, o poc més de nou per cada mil. És una taxa pràcticament idèntica a la catalana, que ronda els 901 casos per cada 100.000 habitants.

El rànquing l’encapçala amb molta diferència Madrid, amb 72.217 casos, seguida de Barcelona, amb 54.541, i de València, amb 29.456. Girona tanca la relació de les vint províncies més afectades, just per darrere de Còrdova, amb 8.040 ciberdelictes, i Toledo, amb 8.134.

També és la segona demarcació catalana amb més casos, només superada per Barcelona. La província concentra el 10,3% dels 73.400 ciberdelictes comptabilitzats a Catalunya, és a dir, aproximadament un de cada deu.

La xifra gironina s’emmarca en un nou augment de la criminalitat digital al conjunt de l’Estat. Les forces policials van tenir coneixement de 488.426 ciberdelictes durant el 2025, un 5,1% més que l’any anterior. Després d’una lleugera davallada el 2024, les infraccions relacionades amb les tecnologies van tornar a créixer i ja representen el 19,8% de tota la criminalitat registrada a Espanya.

Les estafes continuen sent, amb molta diferència, la principal amenaça. El 88% dels ciberdelictes registrats a l’Estat van ser fraus informàtics, entre els quals hi ha les compres fraudulentes, el robatori de dades bancàries, les suplantacions d’identitat i els enganys mitjançant correus electrònics, missatges o trucades. L’informe, però, no ofereix el detall provincial per tipologia i, per tant, aquest percentatge estatal no es pot traslladar directament a Girona.

La capacitat policial per identificar els responsables també ha millorat, però continua molt per sota del volum total d’infraccions. Durant el 2025 es van esclarir 71.340 ciberdelictes a Espanya, un 14,6% dels casos coneguts, i es van detenir o investigar 19.876 persones. Interior assenyala que l’anonimat a internet, l’ús de sistemes de xifratge i el caràcter internacional de moltes xarxes dificulten les investigacions.

Les victimitzacions van augmentar més d’un 9% i van arribar a 383.285. El grup més nombrós és el de les persones d’entre 51 i 65 anys, tot i que l’informe detecta riscos diferents segons l’edat. En el cas dels menors, les amenaces i coaccions tenen més pes que el frau, mentre que els delictes sexuals digitals afecten especialment les noies.

Les dades procedeixen del Sistema Estadístic de Criminalitat i inclouen els fets coneguts per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i les policies locals que faciliten informació al Ministeri.

El «fill en problemes»

La varietat i sofisticació dels enganys es pot observar en diverses investigacions desenvolupades recentment a les comarques gironines. Una de les modalitats més habituals dels últims anys és l’estafa del «fill o filla en problemes», en què els delinqüents contacten per WhatsApp amb la víctima, es fan passar per un familiar i li demanen diners davant d’una suposada urgència.

En un cas investigat recentment per la Policia Nacional, una de les persones implicades va ser detinguda a Lloret de Mar. La víctima, una dona de 69 anys, va transferir 94.018 euros després de rebre missatges d’algú que es feia passar per la seva filla. L’engany va derivar en cinc transferències bancàries i la investigació va permetre identificar onze persones i arrestar-ne cinc en diferents punts de l’Estat. Els investigadors van determinar que els diners havien passat per comptes de persones que actuaven com a mules bancàries, encarregades de rebre, transferir i dificultar el rastreig dels imports. Una part dels fons va ser desviada posteriorment cap a comptes de França i el Regne Unit.

Un altre cas recent d'engany es va produir a Figueres, on els Mossos d’Esquadra van detenir un jove de 22 anys acusat de cometre catorze estafes i obtenir 23.150 euros. L’investigat utilitzava el mètode conegut com a relay attack: les víctimes rebien un missatge que suplantava el departament de seguretat del seu banc i, després de seguir les indicacions dels estafadors, permetien que aquests capturessin les dades de les targetes.

El detingut hauria utilitzat aquestes dades per retirar diners en diversos caixers de Figueres entre el 20 i el 28 de maig. Els agents també van detectar intents de reintegrament per valor de 6.280 euros i mantenen la investigació oberta davant la possibilitat que hi hagi més persones afectades.

Subscriu-te per seguir llegint