La renda garantida perd més de 1.650 beneficiaris a Girona en només un any

La Renda Garantida de Ciutadania va tenir a les comarques gironines una mitjana de 7.686 persones beneficiàries durant el 2025, 1.653 menys que les 9.339 de l’any anterior. La davallada és del 17,7% i situa l’indicador en el nivell més baix des del 2018, primer exercici de la sèrie territorial publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El descens registrat a Girona és lleugerament més intens que al conjunt de Catalunya, on la mitjana de beneficiaris va passar de 98.809 persones el 2024 a 82.226 el 2025, un 16,8% menys. Les dades reflecteixen el nombre mitjà de persones cobertes per la prestació al llarg de l’any, no el total d’individus diferents que la van percebre en algun moment.

La disminució s’encadena des del 2021, quan es va arribar al màxim de la sèrie amb una mitjana de 13.086 beneficiaris a Girona. Des d’aleshores, la xifra ha caigut en 5.400 persones, un 41,3%.

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació gestionada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de garantir la cobertura mínima de necessitats bàsiques a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, complementant altres ajudes estatals com l’Ingrés Mínim Vital.

Les dues prestacions són incompatibles; això vol dir que si es vol demanar la Renda Garantida de Ciutadania cal sol·licitar abans l’Ingrés Mínim Vital.

Menys prestacions i tres milions menys de despesa

En el conjunt de Girona, la mitjana de prestacions actives va passar de 4.584 el 2024 a 4.007 el 2025. Són 577 menys, una reducció del 12,6%. Una mateixa prestació pot cobrir més d’una persona, ja que l’ajut es concedeix a un titular però pot incloure altres membres de la seva unitat familiar o de convivència.

L’import destinat a la renda garantida també es va reduir. Durant el 2025 es van dedicar 32,01 milions d’euros a aquesta prestació a Girona, davant dels 35,35 milions de l’exercici anterior. La diferència supera els 3,3 milions i representa una disminució del 9,5%.

Finalment, la quantia mitjana de les prestacions també va disminuir. El desembre del 2025, cada expedient rebia una mitjana de 536 euros a Girona, davant dels 567 euros del mateix mes de l’any anterior. Són 31 euros menys, una caiguda del 5,5%. L’import varia en funció de la composició i els ingressos de cada unitat familiar o de convivència.

El Gironès perd més de 600 beneficiaris

El detall per comarques mostra que la reducció més important en nombres absoluts es va produir al Gironès, que continua sent el territori amb més persones cobertes per la renda garantida. La mitjana va baixar de 2.914 beneficiaris el 2024 a 2.293 el 2025. Són 621 menys, un descens del 21,3%, i la xifra més baixa de tota la sèrie comarcal.

La comarca també va passar de 1.309 a 1.096 prestacions, un 16,3% menys, mentre que la despesa anual va disminuir de 10,42 a 8,95 milions d’euros. Malgrat la davallada, el Gironès encara concentra prop de tres de cada deu beneficiaris de la demarcació.

El descens percentual més elevat es va registrar al Ripollès, on la mitjana de persones beneficiàries es va reduir un 24,7%. Va passar de 190 a 143, 47 menys que l’any anterior. El nombre de prestacions va baixar de 112 a 97 i la despesa es va reduir un 14,1%, fins als 729.531 euros.

També destaca la caiguda de l’Alt Empordà, que va perdre 404 beneficiaris de mitjana i va passar dels 1.944 del 2024 als 1.540 del 2025. La disminució és del 20,8%, superior a la mitjana gironina. Les prestacions van retrocedir un 15,5% i l’import anual destinat a l’ajut va baixar de 7,02 a 6,08 milions d’euros.

La Selva manté més de 2.000 beneficiaris

A la Selva, la segona comarca amb més beneficiaris, la mitjana es va reduir de 2.459 a 2.076 persones. Són 383 menys i una caiguda del 15,6%. El nombre de prestacions va passar de 1.297 a 1.143, mentre que la despesa anual va baixar un 6,5%, fins als 9,17 milions d’euros.

La Garrotxa va registrar una reducció del 15,9%, en passar de 384 a 323 beneficiaris. La comarca va perdre 61 beneficiaris de mitjana, mentre que les prestacions van baixar de 253 a 221 i la despesa es va reduir un 8,1%, fins als 1,34 milions.

Les davallades van ser més moderades al Baix Empordà i al Pla de l’Estany. Al Baix Empordà, la mitjana de beneficiaris va passar de 1.300 a 1.173 persones, un 9,8% menys. Malgrat aquesta reducció, la despesa anual es va mantenir pràcticament estable, al voltant dels 5,1 milions d’euros.

Al Pla de l’Estany, la mitjana va baixar de 132 a 124 beneficiaris, una disminució del 6,1%. El nombre de prestacions es va reduir de 78 a 74, però l’import anual va augmentar lleugerament i va passar de 578.577 a 580.465 euros.

A la Cerdanya, la mitjana de beneficiaris es va mantenir en 50 persones, la mateixa xifra que el 2024, tot i que les prestacions van disminuir de 38 a 34 i la despesa va baixar un 11,7%. Les dades comarcals de la Cerdanya corresponen al conjunt de la comarca, que està repartida entre les demarcacions de Girona i Lleida, i per això la suma del desglossament comarcal no coincideix exactament amb el total provincial.

Les estadístiques no concreten les causes del descens. Per tant, les dades no permeten determinar per si soles si la reducció respon a una millora de la situació econòmica dels beneficiaris, a canvis administratius, a l’accés a altres ajuts o a una combinació de diversos factors.

Subscriu-te per seguir llegint