El Bisbat de Girona redueix a la meitat els arxiprestats de la diòcesi

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha signat aquest dimarts un decret per reduir a la meitat els arxiprestats que hi ha a la diòcesi. Es passarà dels tretze actuals a només sis i tots ells tindran noms de santuaris que hi ha a la diòcesi dedicats a la Mare de Déu. L’arxiprestat és una «demarcació territorial de la diòcesi integrada per diferents parròquies». Al llarg de la història, el nombre d’arxiprestats i els seus límits territorials han sofert diversos canvis.

En un comunicat, el bisbat defensa que la reorganització territorial preveu "adaptar l'organització pastoral a la realitat actual de la diòcesi". Acompanyat del decret de reorganització se n'ha aprovat un altre per iniciar un procés de consulta i decidir els nous arxiprestes. A l'octubre es faran reunions en els nous arxiprestats per proposar i votar el nom d'un prevere. El bisbe valorarà els resultats i nomenarà els nous responsables.

El decret de reorganització de la diòcesi de Girona té en compte el nombre de preveres, la vida de les comunitats cristianes i els reptes de la missió evangelitzadora. Es tracta del resultat d'una comissió de treball que hi havia dins de diòcesi que estava coordinada pel vicari episcopal Jordi Reixach i integrada pels mossens Miquel Àngel Ferrés, Miquel Oliveras i Enric Roura.

Amb aquest decret, la diòcesi queda estructurada en sis arxiprestats:

1. Arxiprestat de la Mare de Déu dels Àngels, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels-Llémena.
2. Arxiprestat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de la Tordera i del Maresme.
3. Arxiprestat de la Mare de Déu de la Salut, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Empordà Interior i de l’Alt Empordà Marina.
4. Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre.
5. Arxiprestat de la Mare de Déu del Collell, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Fluvià i de Banyoles.
6. Arxiprestat de la Mare de Déu de Farners, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Ter-Brugent, de la Selva i de Farners-Montseny.

Amb l'entrada en vigor del nou decret, els tretze arxiprestats queden suprimits. En el període transitori, els actuals arxiprestes hauran de treballar de forma mancomunada amb el nou àmbit territorial definit fins que no es nomenin els nous responsables.

En aquest sentit, Octavi Vilà ha aprovat un segon decret per iniciar un procés de consulta per al nomenament dels nous arxiprestes. Al llarg de l'octubre es faran reunions en els sis territoris que formaran la diòcesi gironina. Hi participaran preveres i diaques amb nomenament pastoral i podran proposar, a partir d'una votació secreta, el nom d'un prevere pel nou arxiprestat. La consulta té un caràcter consultiu i serà valorat pel bisbe, que serà l'encarregat de fer els nomenaments tal com estableix el dret canònic. Els arxiprestes seran nomenats per un període de tres anys.