L’espera penalitza les urgències gironines: quatre hospitals encara suspenen

La gestió del temps abans de rebre assistència es manté com el principal punt feble dels serveis d’urgències dels hospitals gironins. Tot i que la informació facilitada als pacients millora i cinc dels vuit centres analitzats augmenten la nota global, les valoracions continuen sent baixes quan es pregunta quant triguen a veure el metge o si algun professional s’interessa pel seu estat mentre esperen.

Així ho indiquen els resultats del Pla d’enquestes de percepció, experiència i satisfacció dels usuaris del Servei Català de la Salut (PLAENSA) del 2026. L’estudi avalua qüestions com la comoditat dels espais, el tracte dels professionals, la informació rebuda, la resolució del problema i la disposició a tornar al mateix equipament.

Si es prenen conjuntament els tres apartats directament relacionats amb l’espera —la informació sobre el temps previst, el seguiment del pacient i el termini fins a veure el metge—, el Trueta, Blanes, Palamós i Calella no arriben al 50% de valoracions positives. L’any passat també hi figurava Figueres, que ara surt d’aquest grup gràcies sobretot a una millora notable de la informació facilitada.

L’indicador amb els resultats més baixos pregunta si algú s’interessava per l’estat del pacient mentre esperava. Cap hospital gironí arriba a la meitat de respostes positives. Campdevànol és el que més s’hi acosta, amb un 49%, seguit de Figueres, amb un 46,7%, i Olot, amb un 41,2%.

Per sota se situen el Santa Caterina, amb un 38,3%; el Trueta, amb un 35,6%; Calella, amb un 32,7%; Palamós, amb un 30,4%, i Blanes, que registra la dada més baixa, amb un 23,9%. En aquest últim centre, el resultat empitjora respecte del 31,5% de l’any anterior.

Calella, en canvi, gairebé duplica el percentatge, que passa del 18,3% al 32,7%. Figueres també millora de manera considerable, del 32,8% al 46,7%.

Millor comunicació a Figueres

L’evolució és més favorable quan es pregunta si els pacients van rebre informació sobre quant haurien d’esperar. Figueres passa del 50,7% al 78,3% i obté el millor resultat gironí, per sobre del conjunt de Catalunya.

També augmenta al Santa Caterina, del 54,4% al 64,8%; a Calella, del 37,7% al 53,2%, i al Trueta, del 34,9% al 46,9%. Olot arriba al 70,3%; Palamós, al 58,3%; Campdevànol, al 56,2%, i Blanes, al 48,4%.

Malgrat la millora general, al Trueta i Blanes encara menys de la meitat dels usuaris considera adequada la informació rebuda sobre el temps previst d’atenció.

Les diferències entre centres també són importants en el termini fins a ser visitat. Campdevànol encapçala aquest indicador amb un 78,5% de respostes positives, onze punts més que l’any passat. El segueixen Olot, amb un 64,7%; el Santa Caterina, amb un 61,3%, i Calella, amb un 59%.

El Trueta obté un 55,6%; Figueres, un 54,2%, i Palamós, un 51,2%. Blanes queda a la cua amb un 41,2%, davant del 49,7% del 2025, i presenta una diferència negativa significativa respecte de la mitjana catalana.

La comoditat dels espais també penalitza aquest centre. Només el 50,6% valora favorablement la sala d’espera, el 66,9% les condicions del lloc on va ser atès i el 59,2% la llitera. Calella també queda per sota del resultat català en aquests dos últims aspectes, amb un 61,4% i un 64,7%, respectivament.

Mitjana global

Els mals resultats vinculats al temps d’atenció contrasten amb la puntuació general. Sis dels vuit hospitals gironins superen la mitjana catalana, situada en un 7,49 sobre 10.

Figueres obté la millor nota de la demarcació, amb un 7,78, seguit del Santa Caterina, amb un 7,72; Palamós, amb un 7,64; Olot, amb un 7,57, i el Trueta i Calella, tots dos amb un 7,55. Per sota queden Campdevànol, amb un 7,28, i Blanes, amb un 6,80.

La millora més destacada correspon a Palamós, que passa del 7,18 al 7,64. També avancen Calella, Olot, Campdevànol i Figueres. En canvi, baixen la nota el Santa Caterina, el Trueta i Blanes.

El tracte professional continua entre els aspectes més ben valorats. Els zeladors superen el 92% de respostes positives a tots els centres, mentre que el tracte mèdic i d’infermeria se situa majoritàriament al voltant o per sobre del 90%.

L’estudi es basa en 4.240 enquestes ponderades entre gener i març del 2026.

Subscriu-te per seguir llegint