Començar de 0 a un altre país: la mestra figuerenca que ha fet dels canvis una manera de viure

Carla Dabau és una mestra figuerenca que ha fet de la curiositat i els canvis de país una manera de viure i d’ensenyar i vol arribar al jovent de Catalunya per mostrar que «hi ha més sortides de les que sovint ens imaginem».

Des de jove, Dabau tenia clar que volia marxar a veure món i sortir de la seva zona de confort. Ha viscut a Suïssa, Holanda i els Estats Units, on ha pogut impregnar-se de diverses formes de viure l’educació. «La meva perspectiva ha canviat amb els anys, i crec que el fet d’haver trepitjat diferents països i haver vist diferents maneres de fer et fa guanyar coneixement», explica la mestra.

Quatre sistemes educatius diversos

Estats Units, Holanda, Suïssa i Espanya. Cada país té una manera diferent d’entendre el paper del mestre; hi ha sistemes que són molt acadèmics i d’altres que són més oberts. Dabau explica que a l’escola de Minnesota no hi havia llibres, i que gràcies a això va aprendre a «crear material adaptat a les necessitats que en aquell moment tenia aquell tipus d’alumnat».

Després d’un any als Estats Units, va tornar a Catalunya. Va treballar a Figueres i Barcelona, però reconeix que l’experiència viscuda havia canviat la seva perspectiva. «Venia d’un sistema molt diferent i sentia que el meu poble se m’havia fet petit», recorda. Poc després, la seva parella i ella van decidir que el primer que trobés feina a l’estranger marcaria el següent destí.

La mestra figuerenca va marxar a Holanda, on va treballar, per primer cop, en una escola internacional. «No sabia el que era. Més enllà de no haver-hi llibres i poder-te guiar pel que fa a programació, parteixes perquè no hi ha objectius. Els objectius es fan a l’escola, i decideixes què cal aprendre», assenyala.

Haver de dissenyar ella mateixa el currículum li va permetre aprendre molt i ser més realista a l’hora de fixar objectius educatius, però, malgrat treballar en una escola on va poder iniciar projectes personals, a Holanda, Dabau mai va sentir-se part ni del país ni de la cultura. «Em va quedar l’espina, perquè no vaig posar-hi prou de la meva part per aprendre la seva llengua i, de la mateixa manera que a tots ens agrada que a Catalunya s’aprengui el català, per què no ho fem als països dels altres? Vaig aprendre molt d’això.»

A Suïssa hi va descobrir una realitat laboral diferent, en què negociar el seu sou i posar en valor la seva feina formava part del procés de contractació. «No ho havia fet mai, negociar el sou, com a mestra, em venia molt gros. Vaig aprendre a valorar-me», afegeix Dabau.

Marxar a un nou país

La docent considera que començar de zero en un altre país no és una tasca fàcil. «Quan arribes a un altre país, deixes de ser la mestra que ho sap fer tot i tornes a haver-ho d’aprendre de nou. Has d’observar molt, escoltar molt i adaptar-te.» En aquest context, posa en valor la importància de les competències d’adaptació i flexibilitat, i recalca la dificultat d’haver de demostrar constantment qui ets quan ningú sap del que ets capaç. «És una experiència molt exigent, però et fa créixer molt ràpidament.»

Marxar també comporta moments difícils. La docent exposa que «sense contactes no ets ningú» i que «si no saps negociar el teu valor, tampoc». També afegeix que el sistema pot ser molt diferent en aspectes com el salari o el procés de selecció. A Suïssa va encadenar molts rebutjos pel fet de no parlar anglès de manera nadiua i explica que, amb el temps, va arribar a dubtar d’ella mateixa, però que finalment va entendre que la seva professió no defineix qui és ella com a persona. «Jo no soc la feina que tinc, soc la Carla i soc una persona que fa de mestra.» Aquest canvi de mirada ha estat un dels aprenentatges més grans de la seva vida.

Una nova forma d’entendre l’educació

Abans de marxar, Dabau pensava que hi havia metodologies millors que altres. Tanmateix, la mestra considera que viure l’educació de tantes maneres «et fa veure que el més important no és el país ni el sistema, sinó el mestre que tens al davant». "Un bon docent és aquell que sap adaptar-se als infants que té, i si crees el vincle de confiança i despertes les ganes d'aprendre, tant li fot, si hi ha llibres, si no hi ha llibres, i si hi ha sistema que et dona suport o el sistema que no ho fa", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint