Denuncien a Competència els jutges de la Secció Civil de Girona per presumptament fixar els imports de les costes en plets bancaris

L’Associació Espanyola d’Advocats de Consum (AEAC) ha ampliat davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) una denúncia per una presumpta fixació col·lectiva de preus i hi ha incorporat la Junta de la Secció Civil del Tribunal d’Instància de Girona. L’entitat qüestiona els criteris acordats pels jutges gironins per quantificar les costes en tres tipus de litigis bancaris, amb imports de 600, 800 i 1.000 euros, IVA inclòs.

La denúncia inicial es va registrar el 2 de juliol contra les juntes de jutges de Valladolid i Bilbao i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L’escrit d’ampliació, datat el 17 de juliol, hi afegeix els òrgans judicials de Girona i Palència i la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els criteris de costes de Girona estableixen 600 euros per als procediments de nul·litat relacionats amb la clàusula d’atribució de les despeses o casos similars; 800 euros quan la demanda afecta diverses clàusules o clàusules terra, i 1.000 euros en els procediments sobre clàusules multidivisa. Les tres quantitats inclouen l’IVA.

L’acord precisa que aquests imports s’estableixen sense perjudici de l’anàlisi concreta de cada assumpte. Els criteris es justifiquen per contribuir a la seguretat jurídica, la previsibilitat de les taxacions de costes i l’equitat en la retribució dels diferents professionals.

L’ICAG nega haver demanat l’acord

El document de difusió al qual ha tingut accés Diari de Girona assenyala que els criteris es van donar a conèixer a petició del Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG). L’entitat, però, precisa que aquesta petició es referia únicament a poder conèixer uns acords que ja havien estat adoptats i que no li havien estat comunicats.

L’ICAG explica que va saber a través del TSJC que existia un acord de la Junta de Jutges de la Secció Civil i que va demanar que se li’n donés trasllat. "La petició de l’ICAG no ha estat en cap cas que s’adoptessin acords jurisdiccionals en relació amb cap tipus de matèria, sinó tenir coneixement dels que s’havien adoptat i no s’havien posat en coneixement de l’ICAG", afirma el Col·legi.

Segons fonts de l’entitat, el president del Tribunal d’Instància de Girona li va comunicar el 12 de març els acords adoptats per la Junta de la Secció Civil el 6 de febrer i aprovats posteriorment per la Sala de Govern del TSJC el 24 de febrer. Els criteris abordaven qüestions com la durada de les vistes, l’ús de Webex, els mitjans adequats de solució de controvèrsies, els procediments monitoris, els llançaments i la taxació de costes.

El Col·legi subratlla que "en cap cas" va demanar que la Junta de Jutges fixés, determinés, establís o limités els honoraris professionals dels advocats. També assegura que no va ser consultat prèviament i que es va limitar a posar els acords a disposició dels col·legiats, com fa amb altres informacions d’interès professional.

Perjudici pels consumidors

L’ICAG també manifesta la seva oposició al contingut de l’acord. "Considerem que no correspon als òrgans judicials limitar els honoraris professionals", assenyala. Segons el Col·legi, aquest posicionament ja s’ha traslladat als òrgans judicials en les reunions periòdiques que mantenen.

L’entitat considera, a més, que els imports acordats poden afectar directament els afectats per les pràctiques bancàries. "Aquest acord deixa molts consumidors sense la possibilitat efectiva de reclamar, ja que hauran d’assumir les despeses derivades de la intervenció lletrada", afirma.

El Col·legi també recorda que l’elevat volum de reclamacions judicials sobre despeses bancàries és conseqüència, en bona part, de la manca de voluntat de moltes entitats financeres d’arribar a acords extrajudicials, malgrat que, segons l’ICAG, els criteris jurisprudencials són clars.

Un suposat barem amb efectes sobre els advocats

L’AEAC en la seva denúncia considera que les quantitats acordades a Girona no són una simple orientació, sinó un barem judicial d’honoraris amb capacitat per homogeneïtzar els imports reconeguts als advocats. L’associació sosté que l’acord podria vulnerar l’article 1 de la Llei de defensa de la competència, que prohibeix els acords o recomanacions col·lectives que fixin directament o indirectament preus o condicions dels serveis.

Segons l’entitat denunciant, anticipar la quantitat que es reconeixerà en costes pot condicionar la relació econòmica entre l’advocat i el client i reduir l’import que han d’abonar els bancs quan són condemnats. L’AEAC afirma que aquesta situació beneficia indirectament les entitats bancàries i pot dificultar l’accés dels consumidors a una defensa jurídica especialitzada. Es tracta, en tot cas, dels arguments de l’associació i no d’unes conclusions assumides per la CNMC.

Un dels punts que l’AEAC considera més rellevants és la precisió introduïda per la Sala de Govern del TSJC. El document indica que les quantitats seran el criteri emprat quan es resolguin recursos de revisió contra les costes determinades pels lletrats de l’Administració de Justícia. També considera recomanable que aquests professionals coneguin el criteri i, si ho consideren oportú, s’hi adaptin, ja que serà el que s’utilitzarà si la seva decisió és revisada.

L’associació interpreta aquesta indicació com un element que dona als imports un caràcter coercitiu de facto, perquè els responsables de fer inicialment la taxació saben quin criteri es podria seguir si la seva decisió és impugnada.

1,45 milions en multes

L’AEAC fonamenta part de la denúncia en un precedent del 2018, quan la CNMC va sancionar nou col·legis d’advocats per elaborar, publicar i difondre barems d’honoraris presentats com a criteris orientatius. Competència va qualificar les conductes d’infraccions molt greus i va imposar multes que sumaven 1.455.000 euros.

Segons la resolució invocada per l’associació, aquells llistats tendien a homogeneïtzar els honoraris dels advocats i reduïen la dispersió de preus que hauria d’existir en un mercat competitiu. L’AEAC sosté que els criteris adoptats ara per les juntes de jutges reprodueixen aquella conducta i hi afegeixen el pes de l’autoritat judicial.

Aquest precedent, però, no implica que els jutges de Girona hagin comès una infracció ni que s’enfrontin a una sanció milionària. La CNMC encara no s’ha pronunciat sobre el fons de la denúncia.

El TSJC no entra a valorar l’acord

Consultat per Diari de Girona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha entrat a valorar ni l’acord ni la denúncia. Fonts del TSJC han assenyalat que "tots els acords de la Sala de Govern es van penjant a la pàgina web un cop aprovats" i han afegit que tota la informació de què disposen és la que s’hi recull i que "no hi ha valoració de cap acord".

L’AEAC demana a la CNMC que ordeni el cessament immediat de l’aplicació dels criteris de Girona i Palència, que es retirin els llistats d’imports i que s’investigui com es van adoptar, difondre i aplicar. També manté la denúncia contra el CGPJ, al qual atribueix una presumpta manca de control sobre aquests acords.

Subscriu-te per seguir llegint