Onze menors moren ofegats a les comarques de Girona en cinc anys: un estudi alerta de desigualtats socials

Un estudi de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) alerta de les desigualtats socials, econòmiques i educatives que poden influir en el risc d’ofegament entre els menors de 18 anys. La investigació ha comptabilitzat onze morts infantils i juvenils per ofegament a les comarques de Girona entre el 2019 i el 2023, gairebé tres de cada deu de les 39 registrades al conjunt de Catalunya durant aquest període.

Nou de les onze víctimes de la demarcació tenien nacionalitat estrangera i dues, espanyola. Girona va ser la segona província amb més casos, només per darrere de Barcelona, que en va registrar quinze, i per davant de Tarragona, amb deu, i Lleida, amb tres. A més, va ser la demarcació catalana amb més víctimes estrangeres.

L’estudi, elaborat conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i publicat a la Revista Española de Medicina Legal, és el primer treball específic sobre els ofegaments mortals de menors elaborat al país a partir de registres d’autòpsies.

Els investigadors remarquen que les diferències detectades no s’han d’interpretar com una conseqüència directa de la nacionalitat, sinó com el possible reflex de desigualtats en l’accés a l’aprenentatge de la natació, a activitats aquàtiques educatives i a espais de bany vigilats i segurs.

Víctimes estrangeres

En el conjunt de Catalunya, 22 dels 39 menors morts, un 56,4% del total, tenien nacionalitat estrangera. Catorze eren espanyols i en tres casos no es va poder determinar aquesta dada.

Entre les víctimes estrangeres, deu procedien de països africans, set d’altres estats europeus, tres d’Àsia i dues d’Amèrica. El Marroc, amb sis casos, va ser el país estranger més representat.

La investigació destaca que aquesta proporció és molt superior al pes que tenia la població estrangera entre els menors empadronats a Catalunya. Els autors assenyalen que darrere d’aquesta diferència hi pot haver barreres econòmiques, culturals o educatives que dificulten l’accés a cursos de natació o a recursos de prevenció.

També apunten que alguns infants poden haver arribat a Catalunya en una edat en què ja no tenen tan fàcil incorporar-se als programes de natació que habitualment s’ofereixen durant els primers cursos escolars, informa el departament de Justícia.

Les aigües naturals

L’estudi també detecta diferències en els espais on es van produir els ofegaments. Les piscines van ser l’escenari més habitual, amb 23 dels 39 casos, mentre que tretze morts es van produir en platges, rius o altres aigües naturals.

Entre els menors espanyols, onze dels catorze casos, el 78,6%, van tenir lloc en piscines. En canvi, entre els de nacionalitat estrangera, la meitat dels ofegaments es van produir en aigües naturals i nou, en piscines.

Els investigadors recorden que els entorns naturals exigeixen un coneixement més gran del medi, més capacitat per identificar els riscos i una supervisió constant. També poden presentar corrents, canvis sobtats de profunditat o altres factors que no sempre són perceptibles.

Nens

La mitjana d’edat de les víctimes era de 6,5 anys i gairebé tres de cada quatre eren nens. En concret, 29 dels 39 menors morts eren nois, davant de deu noies.

El grup més nombrós va ser el dels infants de fins a cinc anys, amb 23 víctimes. Vuit tenien entre sis i dotze anys i vuit més eren adolescents d’entre tretze i disset anys. Els casos es van concentrar principalment durant els mesos d’estiu, amb el màxim al juny i al juliol.

Més de la meitat dels menors van morir després d’haver estat traslladats a un centre sanitari. Segons els autors, aquesta dada posa de manifest l’alta mortalitat de l’asfíxia per immersió fins i tot quan la víctima arriba a rebre assistència d’emergència.

Més accés a cursos

L’estudi defensa reforçar les mesures preventives ja conegudes, com la vigilància permanent dels infants, la instal·lació de tanques perimetrals a les piscines i l’ensenyament de la natació.

Els autors reclamen, però, que aquestes polítiques incorporin una perspectiva d’equitat i garanteixin que tots els menors puguin accedir a programes de natació i seguretat aquàtica, independentment de la situació econòmica o de l’origen familiar.

També consideren que els professionals sanitaris, els centres educatius i les entitats comunitàries poden tenir un paper clau a l’hora de detectar infants que no saben nedar i facilitar-los l’accés a recursos formatius.

Els investigadors adverteixen que el nombre de casos analitzat és reduït i que l’estudi no disposa d’informació sobre elements com la supervisió en el moment dels fets o l’ús de flotadors. Malgrat aquestes limitacions, subratllen que els ofegaments de menors són morts evitables i que la prevenció requereix una actuació coordinada entre administracions, famílies, escoles i serveis sanitaris.

La recerca dona continuïtat a un treball anterior sobre la mortalitat per ofegament a Catalunya entre 2019 i 2022, que ja havia detectat una presència significativa de víctimes de nacionalitat no espanyola entre els ofegaments mortals registrats a Catalunya. Aquell estudi, també elaborat amb dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, va analitzar 310 defuncions de totes les edats i va evidenciar el valor de les fonts forenses per millorar el coneixement sobre aquest fenomen, informa Justícia.

Subscriu-te per seguir llegint