La Sindicatura detecta gairebé 475.000 euros sense executar contra el sensellarisme a les comarques gironines
Cinc administracions van gastar menys recursos dels que tenien assignats entre el 2022 i el 2024, tot i que el Gironès i el Baix Empordà concentren més del 95% de la diferència

Personal de la Creu Roja atenent una persona sensesostre. / Creu Roja

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat que cinc ens de les comarques gironines van executar 474.790 euros menys dels recursos que tenien inicialment atorgats entre el 2022 i el 2024 per desenvolupar actuacions contra el sensellarisme. La diferència es concentra principalment al Gironès i al Baix Empordà, tot i que l’informe també recull imports no executats a la Garrotxa, el Ripollès i Figueres.
Segons l’auditoria del Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, el Consell Comarcal del Gironès tenia assignats 983.584 euros a través del contracte programa amb el Departament de Drets Socials i Inclusió, però en va executar 661.493. La diferència és de 322.091 euros, el 32,75% de l’import inicial.
Al Baix Empordà, dels 338.419 euros atorgats se’n van executar 207.282, de manera que van quedar 131.137 euros sense executar, el 38,75%. És un dels percentatges més elevats de Catalunya, només per darrere del Baix Camp, el Baix Penedès i l’Ajuntament de Badalona.
Els imports pendents són molt inferiors en els altres tres ens gironins. El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa va executar 679.501 euros dels 693.513 assignats, amb una diferència de 14.011 euros; el Consorci de Benestar Social del Ripollès va deixar-ne 6.471, i l’Ajuntament de Figueres, 1.080 euros. En conjunt, el Gironès i el Baix Empordà concentren més del 95% dels recursos no executats a la demarcació.
L’informe no afirma, però, que aquests diners s’hagin perdut ni concreta les causes particulars de la menor execució de cada ens. La Sindicatura explica que l’import final reconegut pel Departament es pot reduir quan una administració justifica una despesa inferior a la que tenia assignada o quan una part de la justificació presentada no s’ajusta als criteris del contracte programa. Segons el document, Drets Socials no té pagaments pendents d’aquestes actuacions perquè els imports abonats ja es van ajustar a la despesa justificada.
La situació contrasta amb la de l’Ajuntament de Girona, que va justificar 2,10 milions d’euros, lleugerament per sobre dels 2,09 milions inicialment atorgats. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà també va superar l’assignació inicial, amb 571.469 euros executats davant dels 558.371 concedits.
Coordinació molt inferior a la prevista
Més enllà de l’execució econòmica, la Sindicatura assenyala deficiències en la planificació, la coordinació i el seguiment del pla. L’òrgan fiscalitzador conclou que la manca de dades homogènies i d’indicadors verificables impedeix determinar amb precisió el grau de desplegament de les actuacions i acreditar que s’hagi reduït el nombre de persones que viuen al carrer.
També qüestiona que les polítiques de sensellarisme no estiguin integrades de manera efectiva amb les d’habitatge, malgrat considerar que la falta d’una llar és l’arrel del problema. Segons l’informe, el desplegament ha estat desigual entre territoris i les dades aportades pels ens locals presenten limitacions que en dificulten la comparació.
Un exemple d’aquestes mancances és el funcionament de les gestores territorials de casos, creades per coordinar les situacions més complexes que superen la capacitat dels serveis socials locals. Aquests òrgans havien estat concebuts inicialment per reunir-se cada mes, però la gestora de Girona només va celebrar quatre reunions entre el maig del 2024 i l’abril del 2025.
En les al·legacions incorporades al mateix informe, el Departament de Drets Socials defensa que el sistema analitzat corresponia a una fase inicial i que ja treballa en un nou conveni amb els ens locals, indicadors més homogenis i un glossari comú per millorar la fiabilitat de les dades. També ha incorporat al seu pla una avaluació específica de la política de sensellarisme a través d’Ivàlua.
La Sindicatura qüestiona la resposta del SEM a deficiències detectades el 2023 al Trueta
Un altre informe publicat aquest juliol posa el focus en el contracte dels helicòpters medicalitzats del Sistema d’Emergències Mèdiques. Segons la Sindicatura, una inspecció feta el 2023 a la base de l’hospital Trueta va detectar incompliments relacionats amb la uniformitat i amb el material i l’equipament sanitaris previstos als plecs, sense que consti que s’imposessin penalitats ni s’acordessin actuacions concretes per resoldre’ls.
L’auditoria assenyala que Eliance va acumular almenys 178.000 euros en penalitats entre el 2022 i el 2023 i 1,01 milions el 2024, principalment per períodes d’inoperativitat superiors a dues hores. La Sindicatura considera que la reiteració dels problemes no va motivar aleshores una inspecció general d’ofici ni la rescissió del contracte.
En les al·legacions, el SEM sosté que els equips alternatius d’electromedicina aportats per l’empresa garantien el servei i que Eliance s’havia compromès a corregir les discrepàncies. Les incidències es van agreujar posteriorment i el SEM va acabar rescindint totalment el contracte el febrer passat. Les bases de Girona i Móra d’Ebre van ser adjudicades d’emergència a SAF Hélicoptères per 2,40 milions d’euros i sis mesos.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Una disputa per una parcel·la per a una atracció a les Fires de Girona podria acabar als jutjats
- Mercenaris a Montilivi
- Tsygankov: de protegit de Pere Guardiola a rebel al Girona
- Necrològiques del 17 d'agost de 2026
- L'actriu Hayden Panettiere, protagonista d'Scream, mor als 36 anys
- Tsygankov: 'Algun dia parlaré
- Necrològiques del 18 d'agost de 2026