Ángel, socorrista de platja, sobre com actuar davant d’un ofegament: «Hi arribaria corrents, agafaria el material i senyalitzaria»

Sempre que pensem en els socorristes, imaginem professionals atents sota el sol, vigilant platges i piscines per prevenir accidents. Tanmateix, la seva feina va molt més enllà, ja que també són una font clau de coneixement sobre com actuar en situacions crítiques, en què cada segon compta.

Tot i que els professionals del sector saben com actuar en aquests moments, un ofegament es pot produir en qualsevol moment i lloc, fins i tot en zones on no hi ha socorristes. Per aquest motiu, és important que tothom sàpiga com procedir, ja que cal actuar amb rapidesa i precisió.

Quants ofegaments hi ha cada any?

Segons les dades de l’Informe Nacional d’Ofegaments, 233 persones van morir ofegades en espais aquàtics d’Espanya entre l’1 de gener i el 8 de juliol del 2026. El 2025 es van registrar 472 morts per ofegament i el 2024, 471.

Davant d’aquest panorama, s’ha fet viral un vídeo publicat fa un temps al compte de TikTok de Global Sensos, l’Escola Nacional de Socorristes d’Espanya. La publicació mostra una situació simulada d’ofegament i explica de manera visual com actuar per evitar una tragèdia.

Formar els futurs socorristes

El vídeo està plantejat des de la perspectiva dels socorristes i no està tan enfocat als ciutadans, ja que l’escola vol formar els futurs professionals del sector. L’instructor Ángel explica als alumnes, en primera persona, com es duu a terme un rescat per ofegament a la platja.

El primer que assenyala és que cal actuar ràpidament, però fent bé tots els passos: «Hi arribaria corrents, agafaria el material i senyalitzaria que tot està bé». Així, el primer que s’ha de fer és arribar tan de pressa com sigui possible al lloc de l’ofegament amb el material de rescat necessari i avisar els companys de la situació.

El cas d’una víctima inconscient

En aquest cas concret, Ángel recrea una escena en què la víctima es troba inconscient enmig del mar. La manera correcta de procedir és enganxar l’esquena de la persona contra el pit del socorrista i nedar cap enrere, impulsant-se amb les cames, fins a acostar-se a la riba.

Un cop allà, s’ha de demanar ajuda a un altre socorrista i, entre tots dos, treure la víctima de l’aigua agafant-la pels braços i les cames. Quan ja és completament fora, Ángel explica com procedir: «La col·locaríem en decúbit supí i comprovaria el seu estat de consciència: si està bé, si està inconscient i si respira».

Què és el decúbit supí?

El decúbit supí és una posició corporal en què una persona està estirada boca amunt, amb l’esquena recolzada sobre una superfície plana. El coll no ha d’estar tensat, la mirada queda dirigida cap amunt i les extremitats han de romandre esteses al llarg del cos.

L’últim pas és col·locar la víctima en posició lateral de seguretat per mantenir obertes les vies respiratòries i reduir el risc d’ennuegament en cas de vòmit o presència de líquids a la boca.

Dades clau dels ofegaments

Global Sensos explica al seu web que les platges són els espais on es produeixen més accidents, tot i que les piscines, els rius i els embassaments també comporten riscos. L’escola sosté, a més, que molts ofegaments es produeixen en zones sense socorristes.

També adverteix que moltes de les persones que s’ofeguen saben nedar, fet que demostra que l’excés de confiança pot ser perillós. Finalment, destaca la importància d’actuar amb rapidesa, ja que els primers minuts poden ser decisius per salvar una vida.

Subscriu-te per seguir llegint