Martín Ferrando, pediatre, alerta: «Un infant es pot ofegar en segons i sense fer soroll»

P: Creu que els ofegaments de menors han augmentat els últims anys o és un problema que sempre hi ha estat?

R: Crec que es manté força estable. El problema és que és difícil de quantificar. Si un any veus un cas i després en passen diversos sense que n’hi hagi cap, no pots saber realment quina és la tendència.

P: Es diu que un infant es pot ofegar en menys d’un minut i sense fer soroll. És així?

R: Sí. Quan un infant s’ofega no és com a les pel·lícules, que esquitxa i fa soroll. S’enfonsa i no avisa. Per això s’insisteix que no se l’ha de perdre de vista ni uns segons i que sempre ha d’estar a una distància màxima d’un metre o un metre i mig.

P: Quines són les mesures de prevenció més importants?

R: Són mesures molt lògiques, però no s’han de passar per alt. Per exemple, que la piscina estigui tancada, que la porta s’obri cap enfora i no perdre mai la supervisió directa. No pots estar amb el mòbil mentre vigiles un infant. Aquest és un dels principals problemes: en pocs segons es pot haver enfonsat sense fer soroll.

P: La distracció és el principal risc?

R: Sí, moltes vegades més que l’aigua mateixa. La majoria dels casos són descuits. Els infants no acostumen a baixar sols a la piscina, però si et despistes, en un moment s’hi poden acostar i caure-hi.

P: Els braçals o els flotadors poden donar una falsa sensació de seguretat?

R: Es recomanen braçals o armilles, però han d’anar ben subjectats, per exemple amb un ancoratge entre les cames. El flotador clàssic no serveix, perquè l’infant pot bolcar. Són mesures bàsiques, però importants.

P: On es produeixen més ofegaments: en piscines privades, públiques o a la platja?

R: Sobretot en piscines privades, perquè no estan vigilades o no hi ha socorrista. Al mar acostuma a haver-hi més control. Tot depèn de la conscienciació dels pares i de la vigilància constant.

P: A quina edat són més freqüents aquests accidents?

R: Sobretot entre els menors de cinc anys, perquè encara no saben nedar. A partir dels tres anys estaria bé que aprenguessin nocions bàsiques de flotació.

P: En cas d’ofegament, què ha de fer un adult?

R: El més important és treure l’infant de l’aigua immediatament i començar la reanimació bàsica sense perdre temps. Mentre una persona la inicia, una altra pot avisar els serveis d’emergències. El temps és clau.

P: Quins errors s’acostumen a cometre en aquests moments?

R: Perdre temps dubtant o trucant abans d’actuar. Si estàs sol, primer cal iniciar la reanimació durant un minut i després avisar. Però el més important és actuar ràpidament.

P: Un infant que es recupera pot tenir seqüeles?

R: Sí. A partir dels cinc minuts sense oxigen poden començar les seqüeles, i als deu minuts és força probable que siguin greus. Per això insistim tant en la rapidesa.

P: Hi influeix la temperatura de l’aigua?

R: Només en casos d’aigua molt freda, que no és habitual a l’estiu. En piscines o platges no acostuma a influir.

P: Per acabar, quin missatge donaria als pares aquest estiu?

R: Que no es confiïn. Mirar, mirar i mirar. No perdre l’infant de vista ni cinc segons, deixar el mòbil de banda, utilitzar braçals o armilles i ser conscients que, amb els infants, tota precaució és poca.

Subscriu-te per seguir llegint