Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Les comarques gironines presenten 79 solars per construir-hi més de 1.400 habitatges de lloguer protegit

Figueres concentra el potencial més gran, amb 399 habitatges, seguida de la ciutat de Girona, amb 150, Blanes, amb 123, i Salt, amb 108

Pisos en construcció a Girona.

Pisos en construcció a Girona. / Marc Martí

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Tony Di Marino

Tony Di Marino

Girona

Les comarques gironines han presentat 79 solars amb capacitat per construir-hi 1.420 habitatges protegits de lloguer assequible a la segona convocatòria de la Reserva pública de solars de la Generalitat. D’aquests terrenys, 55, amb potencial per a 961 pisos, entraran en un concurs gestionat pel Govern per trobar-hi promotor, mentre que els altres 24, on es preveuen 459 habitatges, ja tenen promotor assignat o previst.

Resum dels solars presentats en segona convocatòria a Girona, per municipis

Figueres concentra el nombre més elevat d’habitatges previstos, amb sis solars que permetrien aixecar-ne 399. Quatre dels terrenys, amb capacitat per a 301 pisos, quedaran en mans de la Generalitat per buscar-hi promotor, mentre que els altres dos, amb 98 habitatges previstos, ja disposen de promotor assignat o previst.

La segueix Girona, que ha presentat cinc solars amb capacitat per a 150 habitatges, tots ells dins del grup de terrenys per als quals la Generalitat haurà de buscar promotor. Blanes suma cinc solars i 123 pisos previstos, mentre que Salt n’aporta dos amb capacitat per construir-hi 108 habitatges.

Més d'una trentena de municipis gironins

La convocatòria inclou terrenys repartits per municipis de tota la demarcació. Entre els que concentren un volum més elevat també hi ha Roses, amb 93 habitatges previstos; Palafrugell, amb 62; Banyoles, amb 54; Vilablareix, amb 52; Caldes de Malavella, amb 48, i Porqueres, amb 44.

A l’altre extrem hi ha actuacions de dimensions molt més reduïdes. Palamós, Riudellots de la Selva i Torroella de Montgrí han presentat solars amb capacitat per a un sol habitatge, mentre que a Bellcaire d’Empordà, Juià o les Llosses se’n preveuen dos. També apareixen municipis com Agullana, Aiguaviva, Amer, Begur, Bordils, Cabanes, Campllong, Camprodon, Castelló d’Empúries, Flaçà, Fortià, la Bisbal d’Empordà, la Cellera de Ter, la Vall d’en Bas, Maià de Montcal, Molló, Montagut i Oix, Riudarenes, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners o Tossa de Mar.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que l’objectiu de la convocatòria és localitzar els terrenys disponibles que permetin accelerar la construcció d’habitatge assequible. «Amb aquestes convocatòries, recerquem aquells solars encara disponibles que permetin començar a construir habitatges de lloguer públics, amb la màxima rapidesa possible», ha assenyalat.

79 dels 310 solars de Catalunya

La presència gironina representa 79 dels 310 solars presentats arreu de Catalunya en aquesta segona convocatòria. En conjunt, els terrenys seleccionats tenen capacitat per a 11.065 habitatges: 5.694 en els 192 solars on la Generalitat gestionarà el concurs per trobar promotor i 5.371 en els 118 que ja en tenen un d’assignat o previst.

De fet, les comarques gironines són el segon àmbit territorial amb més solars presentats, només per darrere de l’àmbit metropolità de Barcelona, que en concentra 124 amb capacitat per a 6.482 habitatges. Girona se situa per davant del Camp de Tarragona, amb 30 solars; el Penedès, amb 24, i les Comarques Centrals, amb 20.

La Reserva pública de solars és l’instrument impulsat pel Govern per mobilitzar terrenys on construir habitatge protegit, mitjançant ajuts i línies de crèdit en condicions preferents. La convocatòria preveu tant solars públics que ja disposen de promotor com terrenys on el titular encarrega a la Generalitat que lideri el procés per trobar-ne un, a més de la participació de promotors privats. Els habitatges resultants s’integraran en el Pla 50.000, amb el qual l’executiu català vol incrementar el parc d’habitatge protegit. En el cas dels solars dotacionals, els pisos s’han de destinar exclusivament al lloguer, mentre que en sòls residencials no dotacionals es pot combinar aquesta fórmula amb el dret de superfície a 75 anys.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents