Una nova etapa per a la nostra diòcesi

Els canvis mai no són fàcils. Ho són per als preveres que deixen una comunitat on han compartit anys de vida, però també per als fidels que veuen marxar el rector que els ha acompanyat en els moments més importants de la seva vida cristiana. És natural que aquests canvis despertin sentiments. Però també és cert que una Església viva ha de saber llegir els signes dels temps i respondre amb esperança als nous reptes.

La decisió de reorganitzar la Diòcesi de Girona, passant de quinze arxiprestats a sis, és una mesura que el mateix decret presenta com una resposta a la realitat actual de la diòcesi. Segons el text publicat, la nova estructura pretén donar una millor resposta a les necessitats de la missió evangelitzadora, a la vida de les comunitats i al nombre de ministres disponibles.

En el temps que vaig col·laborar directament amb el bisbe Francesc Pardo vaig conèixer de prop la complexitat de governar una diòcesi. Les decisions importants no s’improvisen. Requereixen escolta, moltes hores de treball, consultes, discerniment i una feina discreta que gairebé mai no és visible. Per això valoro especialment el treball que hi ha hagut al darrere d’aquesta reorganització.

El mateix decret explica que una Comissió Diocesana ha estudiat la realitat del territori abans de presentar la seva proposta. Crec que és de justícia reconèixer aquesta feina. Qui millor per encapçalar i coordinar aquest equip que Mn. Jordi Reixach, bon coneixedor de la realitat pastoral de la diòcesi. Amb rigor i esperit de servei, ell i el seu equip han contribuït de manera decisiva a fer possible aquest procés.

Com reflecteix el decret, la decisió final correspon al bisbe. En una de les seves darreres reflexions, fra Octavi recordava que escoltar és molt més que sentir; cal fer-ho amb «l’orella del cor». Potser aquesta actitud d’escolta i discerniment inspira també aquesta nova organització.

Aquest nou pas també ens interpel·la als laics. La vida de les parròquies no depèn només dels ministres. Tots estem cridats a participar i a sentir-nos corresponsables de la missió de l’Església.

Aquest procés ens recorda que l’Església sempre ha sabut adaptar les seves estructures a cada època sense perdre la seva essència. Allò que no canvia és la missió d’anunciar l’Evangeli i d’acompanyar les persones.

Com a laic, contemplo aquesta nova etapa amb esperança. Reconec el treball de totes les persones que han fet possible aquesta proposta, especialment Mn. Jordi Reixach i el seu equip, així com la generositat dels ministres que assumiran nous serveis.

Tenim una nova estructura. Ara serà el temps, el compromís i la vida de les nostres comunitats els qui l’aniran omplint de contingut. Tant de bo aquesta nova etapa doni els fruits que la nostra diòcesi espera i necessita.