Augmenten els centres de culte a la província de Girona respecte el 2024

Aquest 2026, la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha publicat el Mapa religiós de Catalunya amb el recull de dades de 2025. La web recopila les xifres en l’àmbit municipal i comarcal sobre els llocs on es fa culte habitualment (com a mínim una vegada l’any) relatius a les diferents confessions religioses establertes al territori. Les dades s’extreuen a través d’un estudi basat en mètodes tant quantitatius com qualitatius, per tal de poder "oferir un retrat rigorós sobre la situació religiosa a Catalunya".

La principal diferència entre el mapa anterior i aquest, radica en l'augment de la quantitat de centres a la província. Les comarques gironines han guanyat 6 llocs de culte en l'últim any, mentre que a Catalunya l'increment ha estat de 20. Dels gironins, dos són islàmics, tres de l'Església de Jesucrist dels darrers dies i un jueu. Tot i això, l’Església catòlica segueix sent majoritària, amb el 78 % dels centres de culte arreu de Catalunya i el 80% a la província de Girona.

Històricament, Catalunya ha viscut llargs períodes en què l’Església catòlica no només ha estat la confessió majoritària, sinó que ha tingut el caràcter de religió oficial. Alhora, la llibertat religiosa ha estat un dret molt limitat històricament, i no s’ha desenvolupat com a fonamental i constitucional fins a finals del segle XX. Aquesta trajectòria ha posat en manifest una sèrie de valors i creences que segueixen presents en l'actualitat. En aquest sentit, la Direcció d'Afers Religiosos de Catalunya menciona que, "no és cap sorpresa que actualment la majoria de centres de culte del territori siguin catòlics". De manera menys visible, també han anat emergint altres realitats religioses. S’han obert moltes esglésies evangèliques, s’hi han establert comunitats jueves, bahá'ís, sales del regne dels Testimonis de Jehovà, capelles de l’Església de Jesucrist dels sants dels darrers dies, esglésies de l’Església adventista del setè dia, centres budistes i hinduistes, esglésies ortodoxes, oratoris islàmics, gurdwares sikhs i altres confessions minoritàries.

Últims cinc anys

Si bé és cert que hi ha hagut un creixement de centres aquest 2025, la tendència dels últims cinc anys ha estat negativa. En aquest temps s’han perdut aproximadament 180 centres religiosos.

Segons la Generalitat, l’Església catòlica sumava un total de 1.138 centres l’any 2020, mentre que el passat 2025, tancava l’any amb un total de 932, és a dir, 206 centres menys.

D'altra banda, tot i representar una minoria, l’Església evangèlica ha crescut de 94 a 105 centres i l’Islam de 57 a 67. En menor mesura, també ho han fet els centres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies, d’1 a 4, la Fe bahá'í, d’1 a 3 i el judaisme, de 0 a 1.

Les religions que es mantenen inclouen els Testimonis de Jehovà, que continuen amb 12 centres, el Sikhisme amb 4 i l’Hinduisme amb 2.

Amb tendència decreixent, les Esglésies orientals passen de disposar de 15 centres a 14, el Budisme de 14 a 13 i l’Església adventista del setè dia de 3 a 2.

Pluralisme religiós

Segons la Direcció d'Afers Religiosos, una de les qüestions que dona lloc a dinàmiques diferenciades en l’obertura dels centres de culte és l’organització interna de les diferents confessions religioses. Actualment, a Catalunya hi ha confessions que estan organitzades en una jerarquia clara i única i confessions que no tenen una jerarquia específica. Les comunitats d’aquest segon tipus acostumen a actuar de manera autònoma i independent. Per aquest motiu, les dinàmiques d’obertura de centres de culte difereixen en funció d’aquesta existència o manca de jerarquies centralitzadores.

D'altra banda, cal tenir en compte que, tot i que l'anàlisi se centra en llocs de culte actius, el nombre de centres no representa la quantitat de persones que formen part de cada religió. Alguns d'aquests acullen setmanalment centenars de fidels i d'altres n’apleguen poc més d’una desena.

La Direcció General d'Afers Religiosos, també exposa que el creixement de la immigració ha propiciat l'augment de la diversitat religiosa durant les dues darreres dècades. D'altra banda, comenten que els centres de culte prenen un paper clau en la socialització de minories, i que sovint són impulsors d'una gran tasca social. També s'esmenta que hi ha hagut un augment en el diàleg interreligiós els darrers anys.

Subscriu-te per seguir llegint