El Govern rep més de 12.000 al·legacions al Plater

El Govern ha rebut 12.143 al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater). Així ho ha publicat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que ha iniciat el procés d’anàlisi de les al·legacions rebudes "per tal d’introduir-hi totes aquelles que siguin tècnicament viables".

El Departament ha qualificat el tràmit com "un èxit" assegurant que aquestes al·legacions "donen resposta a la voluntat de participació pública expressada pel Govern, i són l’eina que permetrà ajustar els resultats a la realitat social de cada municipi". La consellera Sílvia Paneque ha assegurat que es tracta d'una eina de planificació territorial "que permetrà als municipis gestionar l’acollida de projectes d’energies renovables en els seus termes".

Malgrat això, el Plater ha generat un ampli rebuig entre ajuntaments, consells comarcals i entitats diverses, a les comarques gironines i en el conjunt de Catalunya, la qual cosa s’ha traduït en aquest gran volum d’al·legacions, el més elevat registrat mai al país segons els organitzadors d’un acte contra el pla que es farà aquest dilluns al matí a l’Ateneu Barcelonès i en el qual hi haurà una nodrida representació gironina.

El Govern assegura que va animar ajuntaments, consells comarcals i diputacions a presentar les seves al·legacions "per millorar l'encaix de la proposta inicial a la realitat municipal", i per això des de l’Institut Català de l'Energia (ICAEN) es van preparar eines específiques per facilitar la participació del món local.

Asseguren que des del novembre de 2025 "moltes entitats supramunicipals i corporacions locals han abordat de manera constructiva el debat sobre les al·legacions del Plater i han facilitat la creació de taules de treball i espais de diàleg", que s’han traduït en 1.312 aportacions per part d’administracions. També han rebut més de 500 al·legacions d'entitats de la societat catalana, orientades cap a la metodologia d'elaboració de la proposta inicial. La resta procedeixen de la ciutadania, després que s'obrís el debat sobre la transició energètica a la població.

Recorden que durant el període d'informació pública els ajuntaments han pogut reduir un 35% de la superfície total indicada com a prioritària per l’acollida d’energia solar fotovoltaica a cada municipi i que el document inicial preveu que cap municipi de Catalunya haurà de destinar més d’un 5% de la seva superfície a la generació d’energies renovables l’any 2050.

El Departament recorda que un cop s’hagin analitzat les al·legacions i s'hagin fet les modificacions al document, s’obrirà un segon procés d’informació pública, "que servirà per validar els criteris locals i per actualitzar elements de la metodologia emprada". Afirmen que el Plater reduirà les zones on es poden instal·lar actualment les renovables a només aquelles que siguin considerades com a prioritàries, i establirà un topall màxim de potència a cada municipi.

El territori manté el pols

Durant les últimes setmanes hi ha hagut un degoteig d'ajuntaments gironins que han anat presentant les seves al·legacions al Plater. Vilademuls, per exemple, demana la nul·litat del procediment i que es torni a tramitar des de l’inici, argumentant mancances en la participació i un repartiment territorial desequilibrat. Vidreres reclama directament la retirada total i la revisió del pla perquè considera que la proposta té una afectació excessiva sobre el patrimoni natural i el planejament urbanístic municipal. Torroella de Montgrí planteja una reducció molt important de la superfície apta per a fotovoltaica fins a 84,41 hectàrees, i Molló qüestiona que una part molt important del terme —unes 1.026 hectàrees— aparegui com a apta per a instal·lacions eòliques.

Per la seva banda, l'Associació de Naturalistes de Girona ha presentat 36 al·legacions "per reclamar més transparència, corregir errors i garantir un desplegament de les renovables més equilibrat territorialment". L’entitat demana prioritzar de manera efectiva els sòls urbans i antropitzats, agilitzar els projectes en les zones de prioritat superior, reforçar la protecció dels espais amb valor natural, ecològic i agrari i revisar els criteris per a l’eòlica i l’emmagatzematge. També reclama que les zones d’acceleració renovable tinguin efectes reals sobre la tramitació dels projectes i incorpora propostes específiques per adaptar el pla a les característiques de les comarques gironines.

En les seves al·legacions, Unió de Pagesos denuncia que el pla no incorpora tota la informació necessària per valorar l’impacte que el desplegament de les renovables tindrà sobre el territori. En concret, considera insuficient l’anàlisi de les afectacions sobre els espais agraris i sosté que això vulnera la Llei d’espais agraris, la normativa d’avaluació ambiental i la de procediment administratiu.

En canvi, UNEFCAT, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), EolicCat, el Col·legi d'Enginyers de Catalunya i Renovem-nos han presentat una al·legació conjunta perquè consideren que les zones de prioritat superior delimitades en la proposta actual són insuficients per garantir el compliment dels objectius renovables fixats per als anys 2030 i 2040. Per això, reclamen ampliar i redefinir aquestes zones perquè siguin realment viables i connectables a la xarxa. També demanen adaptar-les al model europeu de zones d’acceleració renovable i agilitzar la tramitació dels projectes.

Subscriu-te per seguir llegint