Vuit de cada deu inicis de tractament per addiccions a Girona són per alcohol o cocaïna

L’alcohol i la cocaïna van motivar vuit de cada deu inicis de tractament per addiccions als Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) de les comarques gironines durant el 2025. En concret, l’alcohol va ser la causa del 49,1% de les demandes i la cocaïna, del 31,12%. A molta distància se situen el cànnabis, amb un 10,02%, i l’heroïna, amb un 2,45%.

En total, 1.114 persones van començar un tractament l’any passat a la xarxa gironina, un 9,5% menys que el 2024, quan n’havien estat 1.231. Tres de cada quatre eren homes i una de cada quatre, dones, amb una edat mitjana de 44 anys. El conjunt dels CAS va atendre prop de 5.000 persones i va registrar 59.178 visites assistencials, un 0,9% més que l’any anterior.

En el conjunt d’activitat, es comptabilitzen 4.903 persones ateses, un 1,9% més que el 2024, i 1.282 pacients nous, un 3,1% més. Aquestes categories assistencials mostren que el volum d’atenció continua sent elevat malgrat el descens dels nous tractaments respecte del 2024.

El balanç de Girona accentua encara més el predomini de les dues substàncies que generen més demandes a Catalunya. Al conjunt del territori, l’alcohol va motivar 5.951 dels 13.626 inicis de tractament registrats el 2025, un 44% del total. A Girona, el seu pes és cinc punts superior. La cocaïna també té més incidència relativa: representa el 31,12% dels inicis als centres gironins, davant del 27% català, amb 3.723 casos.

Cada vegada hi ha més persones amb patologia dual, és a dir, amb una addicció i un trastorn mental

Esteve Fernández

— Secretari de Salut Pública

En canvi, el cànnabis té menys pes a Girona que al conjunt de Catalunya, on concentra el 13% de les demandes. La diferència és encara més marcada en l’heroïna, que representa el 7% dels inicis de tractament catalans, però només el 2,45% dels gironins. El tabac va originar l’1,5% de les demandes als CAS de Catalunya, una dada que no reflecteix tot l’abast de l’addicció perquè una part important dels tractaments es fa des de l’atenció primària.

L’alcohol es manté des del 1997 com la principal substància que porta els usuaris a iniciar una teràpia als CAS, després d’haver superat l’heroïna. La cocaïna ocupa el segon lloc de manera ininterrompuda des del 2003. Pel que fa a les addiccions sense substància, les darreres dades disponibles, corresponents al 2024, recullen 936 inicis de tractament a Catalunya. El 74% van ser per jocs d’apostes, el 7% per compres, el 6% per videojocs i el 5% per sexe.

Més activitat assistencial

Tot i la reducció dels inicis de tractament respecte del 2024, l’activitat dels centres gironins va créixer lleugerament durant l’últim any. Les visites successives van concentrar més de la meitat de l’activitat, amb 29.849 atencions. També es van fer 15.164 controls de tòxics, un 7,2% més que el 2024, i 8.507 dispensacions vinculades al programa de manteniment amb metadona.

Els CAS van registrar, a més, 1.306 primeres visites de professionals clínics, entre psiquiatres i psicòlegs, i 2.361 sessions de teràpia familiar o de grup. La prevalença de persones ateses varia segons el territori: va des del 0,5% de la població al CAS de l’Alt Empordà fins a l’1,2% al del Ripollès.

Pel que fa al perfil global dels usuaris, el 75,73% de les persones ateses als centres gironins són homes i el 24,26%, dones, amb una edat mitjana de 44,63 anys. Salut considera que aquesta realitat pot dificultar l’accés de les dones i de persones amb altres identitats de gènere i planteja adaptar els equipaments a les necessitats detectades, per exemple amb espais d’higiene diferenciats.

Segons recull ACN, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha assenyalat recentment al Parlament de Catalunya que «els serveis detecten cada vegada més persones amb patologia dual, és a dir, amb una addicció i un altre trastorn mental». Salut planteja incorporar professionals de la psiquiatria als serveis de reducció de danys i reforçar la coordinació amb els dispositius sanitaris de cada territori.

Pes del sensellarisme

Una altra de les realitats que preocupa és l’elevada vulnerabilitat social de les persones ateses als recursos de reducció de danys. Fernández alerta que «el 45% es troba en situació de sensellarisme». Davant d’aquesta realitat, Salut proposa ampliar els recursos residencials específics per a persones sense llar que consumeixen drogues i reforçar la formació dels professionals.

El 45% de les persones ateses en els serveis de reducció de danys es troben en situació de sensellarisme

Esteve Fernández

— Secretari de Salut Pública

A Catalunya hi ha 40 serveis de reducció de danys, entre centres, unitats mòbils, sales de consum supervisat i equips de carrer. Són dispositius orientats a reduir la mortalitat, prevenir sobredosis i infeccions i minimitzar l’impacte del consum tant en la salut de la persona com en la comunitat. L’objectiu no és només aconseguir l’abstinència, sinó reduir els danys associats al consum i mantenir el contacte amb persones que sovint queden fora de la xarxa ordinària.

Salut també ha detectat un increment del consum de metamfetamina entre els usuaris d’aquests serveis. A més, sis de cada deu persones ateses tenen més de 40 anys i, en els casos de consum prolongat, presenten un envelliment prematur.

La compareixença parlamentària també va tornar a posar sobre la taula la manca de places públiques perquè les persones amb una addicció puguin fer tractaments de desintoxicació. Salut defensa que la resposta ha de combinar l’atenció clínica, la reducció de danys i l’abordatge de factors socials com l’habitatge, la salut mental i la dificultat per mantenir la vinculació amb els serveis.

Subscriu-te per seguir llegint