El model de salut mental de Girona es presenta en la sessió inaugural del Comitè de l’ONU

Girona ha presentat aquest dimecres davant les Nacions Unides el seu model de salut mental comunitària i l’experiència acumulada després de més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica de llarga estada.

El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha estat convidat a exposar el model gironí durant la sessió inaugural del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que se celebra al Palau de les Nacions de Ginebra del 12 al 27 d’agost.

La intervenció ha servit per abordar una de les qüestions centrals en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: com aconseguir que els drets reconeguts legalment es tradueixin en canvis reals en la vida quotidiana. «Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana», ha defensat Solé davant els membres del Comitè.

Una xarxa comunitària construïda durant dècades

La presentació ha posat el focus en el procés de desinstitucionalització desenvolupat a Girona i en la construcció progressiva d’un ecosistema de salut mental capaç d’oferir atenció i suport dins la comunitat, també en casos d’alta complexitat.

Aquest model s’ha construït a partir del treball coordinat entre la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les entitats socials del territori, entre les quals hi ha Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques. A aquesta xarxa s’hi sumen també els serveis socials, l’atenció primària, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental, i el model es desplega al conjunt de la Regió Sanitària Girona.

La singularitat de l’experiència gironina rau en la coordinació entre l’atenció sanitària i els suports socials, l’habitatge, la inserció laboral, la prevenció i la intervenció precoç, així com en la defensa dels drets, l’acompanyament a les famílies i la participació comunitària.

En aquest model, la recuperació va més enllà del tractament clínic i es vincula a la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu propi projecte de vida dins la comunitat.

Un dels principals resultats del model, segons l'IAS, és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i amb una tendència descendent. La xifra també se situa per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i, segons les dades aportades per Support-Girona, permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any. «Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible», ha afirmat Solé.

Més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica

El model actual és el resultat d’un procés de transformació iniciat fa dècades. A finals dels anys noranta, Girona va començar el tancament progressiu de la llarga estada de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt, un procés que va culminar el 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina als terrenys de l’antic psiquiàtric i la configuració de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. El canvi va suposar el pas d’un model centrat en l’hospital a una xarxa comunitària d’atenció.

Support-Girona va néixer el 2003, impulsada per l’IAS, en aquest context de transformació. L’entitat va assumir una missió vinculada al tancament de la institució psiquiàtrica i posteriorment va evolucionar cap a un model de suport basat en els drets. «Ens va mostrar que tancar una institució és necessari, però mai és suficient», ha explicat Solé. «Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma».

Amb els anys, l’organització ha evolucionat cap a un sistema basat en els drets, la voluntat i les preferències de cada persona. Solé ha situat l’article 12 de la Convenció, que reconeix la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions, com un element central d’aquesta transformació. «No és només un principi legal, sinó un mètode de treball diari», ha assenyalat.

En aquest àmbit, Solé ha destacat que Catalunya disposa actualment d’una combinació especialment desenvolupada entre una legislació alineada amb l’article 12 de la Convenció i un servei social de suport a la presa de decisions finançat públicament, universal i prestat professionalment per organitzacions sense ànim de lucre.

Els recursos, un element clau per garantir els drets

La intervenció davant les Nacions Unides també ha posat sobre la taula una de les barreres que encara dificulten la vida independent: la distribució dels recursos públics. «Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari», ha advertit Solé.

Segons ha explicat, en alguns casos el sistema pot acabar destinant més recursos públics a una persona quan ingressa en una institució residencial que quan decideix continuar vivint a casa amb els suports necessaris.

Per això, Support-Girona defensa que els pressupostos, els criteris d’accés als serveis i els procediments administratius siguin coherents amb el dret a viure de manera independent i a formar part de la comunitat.

Solé també ha reivindicat el paper dels professionals de l’atenció comunitària i la necessitat de garantir-ne el reconeixement, la formació, l’estabilitat i unes condicions laborals adequades per consolidar aquest model.

El director general de Support-Girona ha tancat la seva intervenció davant el Comitè de l’ONU recuperant la idea central del discurs: «La Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real».