Els delictes contra les persones grans es multipliquen a l'estiu a la Costa Brava

El negoci de l’assalt a dones d’avançada edat ja havia atret 17 atracadors a la mateixa banda. Es van assentar a la província d’Alacant, on l’ha desarticulat la Guàrdia Civil. La seva manera d’actuar era la típica en aquesta classe de violència contra els avis: anar en parella, aguaitar a les voreres, bars i sortides de comerços, fixar-se en els ornaments que porta la víctima, seguir-la dissimuladament fins que arriba al portal de casa seva i atacar-la allà, sense testimonis.

En els casos que s’han detectat en l’operació Kilada duta a terme per la Guàrdia Civil, el més recent cop policial contra les bandes que atraquen persones grans que operen a Espanya, les víctimes han relatat la mateixa tècnica: els agressors, aquesta vegada joves algerians, les agafaven pel coll o les feien caure a terra. En gairebé tots els casos buscaven l’or que duien. En aquests casos, se’ls acusa d’un delicte continuat contra el patrimoni i de pertinença a grup criminal.

Els atacs de delinqüents a gent gran creixen aquest estiu en dos eixos, segons fonts de la Guàrdia Civil: Madrid i la Costa Blanca, i l’àrea entre la Costa del Sol i la Costa Brava. El delicte contra el patrimoni –robatoris i furts– és el més repetit contra aquest sector vulnerable de la població. I l’estiu, l’època propícia per a la cacera. En tot l’any, Espanya registra més de 215.000 delictes contra persones més grans de 65 anys. La majoria són robatoris.

Els casos de robatori amb violència són la part més dura, però menys freqüent, d’aquesta casuística. És més habitual el furt, mitjançant la tècnica de l’"abraçada afectuosa": una agressora –majoritàriament són dones– s’acosta a l’ancià o l’anciana per preguntar-li alguna cosa, saludar-lo efusivament com si fos un parent o fer-li alguna proposta sexual... i besa, abraça o grapeja la víctima, aprofitant la seva desorientació, mentre li busca a les butxaques o li treu un collaret, una polsera, la cartera, la bossa, el rellotge, el mòbil...

Fonts de la Guàrdia Civil atribueixen pràcticament un monopoli d’aquest tipus de delicte a 12 clans de criminals adscrits a quatre organitzacions amb base a Romania. Un dels agents a qui s’ha consultat estima en una mitjana d’un centenar els especialistes en aquest tipus de robatori a tot Espanya. Han anat proliferant en aquest país –també a Portugal i, per ratxes, a França– a mesura que anaven comprovant que "atacar una persona gran surt barat", assegura.

"Cada any és pitjor"

"No hi ha dia que no es registrin per aquí vuit o nou abraçades", explica un altre guàrdia, aquest d’un dels equips d’investigació del desplegament de l’institut armat a Alacant. "És l’alerta més freqüent quan se surt a patrullar; és alarmant, cada any és pitjor que l’anterior", afegeix.

Més d’un mes van tardar J. i J., matrimoni de septuagenaris, a recuperar-se de les ferides que els van causar dos agressors, suposadament d’Europa de l’Est, que es van colar darrere seu a la perifèria de Madrid. Van veure la parella sortir d’un supermercat i, després, entrar en una administració de loteria. Els van seguir en un trajecte de 500 metres fins a la porta de casa seva.

Els lladres, homes, no van optar per l’abraçada, sinó per l’atac ràpid i atroç, una pluja de cops. El botí, una simple cadeneta d’or. "En aquests casos, l’ancià rep els cops sense defensar-se", corroboren dos guàrdies civils de l’especialitat de Seguretat Ciutadana. L’ancià no té agilitat ni reflexos suficients per cobrir-se, molt menys per reaccionar i defensar-se, ni tampoc per estovar una caiguda a terra.

En xoc i amb politraumatisme, J. i J. van arribar sagnant al centre de salut, amb els ulls, nas, pòmuls i boca emmoratats, però els efectes més duradors de l’atac, irreparables jurídicament, persisteixen en ella, atemorida i incapaç de recuperar del tot les ganes de sortir al carrer, i ell deprimit i obsessionat amb la seva falta de resposta als lladres. Els autors no han sigut localitzats; les víctimes només recorden que eren dos joves.

"Vine aquí, maco"

Les fonts policials consultades descriuen una casuística persistent, que augmenta estacionalment i que té les persones grans com a objectiu preferent i més vulnerable de la delinqüència comuna a Espanya. El catàleg delictiu inclou l’ús de persones grans vulnerables com a mules per retirar diners il·lícits dels caixers o per a activitats il·legals, el robatori de la seva identitat per obrir comptes corrents amb què blanquejar els botins, els maltractaments en centres residencials, l’estafa, el furt, l’agressió sexual i, en definitiva, la modalitat més freqüent: el robatori dins o fora del domicili, amb violència o sense.

De les persones grans no se’n treuen grans botins, però és un objectiu preferent per la seva debilitat, i també perquè són les víctimes que més difícilment solen reconèixer els seus atacants. Sovint, "a les rodes de reconeixement se’ls presenten tres dones que li podrien haver fet una abraçada o tres homes que el podrien haver tirat a terra, i l’avi no sap dir-te qui el va atacar", explica el guàrdia de l’àrea d’investigació.

De l’extensió i itinerància del fenomen dona idea que "molts dels que detenim a Alacant o a Madrid tenen antecedents a Catalunya", relata l’agent. Entre el 2022 i el 2023, els Mossos van desmantellar una de les xarxes més nombroses, amb 17 captures, però els clans es reconstrueixen, i els que eludeixen l’acció policial es mouen lleugers: "Entren i surten d’Espanya sense problema perquè formen part de l’espai Schengen", apunta.

"Aquí s’instal·len en un pis pastera, generalment en zona humil o una fins i tot marginal. Cada matí, un home de la família treu amb cotxe les dones i les va deixant en diversos carrers". Una xarxa de Llevant ha tingut fins a 40 cotxes diferents a disposició subministrats per un col·laborador per dificultar-ne el seguiment per la policia. L’home mana; elles operen. Escullen la víctima i s’hi acosten somrient: "Vine aquí, maco. ¿No et recordes de mi? ¡Soc la teva neboda!". Discretament, el cap observa. Si l’avi es resisteix i es munta un enrenou, ell sortirà "a fer el que sigui".

Sovint, els autors queden impunes no només per la manca de denúncies, sinó també perquè, quan n’hi ha, el denunciant no recorda prou bé els fets, o perquè durant el temps que dura la instrucció del cas acostumen a desplaçar-se i desaparèixer, especialment quan la persona gran agredida es tracta d’un un estranger de pas per Espanya.

Igual que Nàpols per als lladres de rellotges de turistes, o el Marroc per als traficants d’haixix, el santuari dels 12 clans identificats en l’especialitat de l’abraçada és a Romania. La Policia Nacional va desmantellar, amb ajuda de la policia romanesa, dues bandes amb 21 i 12 detencions a l’abril i octubre del 2025.

Cotxes de luxe i palauets

A la localitat de Tandarei, situada a mig camí entre Bucarest i el mar Negre, s’hi assenten les principals famílies. Els diners presumptament acumulats amb les remeses dels lladres han servit per omplir els carrers d’aquesta localitat de cotxes de luxe i palauets ostentosos, en alguns dels quals una font amb una reproducció del David de Miquel Àngel conviu amb un balcó al qual surt un ase, o fins i tot s’hi ha instal·lat un galliner, segons el relat d’un funcionari de la Seguretat de l’Estat que ha visitat la zona.

Fins allà arriba l’or robat amb les abraçades, ara en enviaments més discrets, que viatgen amb autobús. El 2012, a Torrevieja, van caure els Dumitru, la primera gran banda d’atacants de persones grans capturada a Espanya. Quan els guàrdies van entrar a casa seva, els van sorprendre intentant desfer-se d’una bossa amb quatre quilos d’or llançant-la per la finestra.

Des d’aleshores, "quan reuneixen 250 grams ja els despatxen cap a Romania", relata una de les fonts consultades. Cadenes, polseres, bitllets arriben a la base, i els guanys es reparteixen amb la justícia inapel·lable dels patriarques d’aquests clans. "No hi ha baralles, ni tampoc disputes de jerarquia", afegeix. És una paradoxa: uns ancians ordenen atacar altres ancians.

Consells

Visca on visquin, les persones grans són alliçonades a autoprotegir-se amb consells de policies, mossos, ertzaines i guàrdies civils. Els membres d’aquest últim cos van crear el Pla Major Seguretat. D’aquest es desprenen consells per aplicar al carrer, a l’habitatge, al banc, en els viatges i a internet.

1. No resistir-se a les estrebades o les amenaces de l’agressor i denunciar al més aviat possible, per no oblidar detalls ni donar temps a fugir al delinqüent.
2. Al carrer, la Guàrdia Civil aconsella caminar per la part interior de la vorera, amb el bolso del costat de la paret, sense ostentar joies.
3. A casa, no obrir la porta a cap desconegut, tot i que digui que ven d’ens públics o associacions humanitàries, i desconfiar de tècnics que vinguin a prestar serveis que no han sigut sol·licitats.
4. Al banc, no acudir al caixer amb les claus anotades en un paper, i, si és possible, domiciliar els pagaments. En les compres online, desconfiar de les gangues i de suposats missatges de bancs.
5. I de viatge, portar només el necessari, no confiar les maletes a desconeguts sense la deguda acreditació i no separar-se de la documentació personal.

Subscriu-te per seguir llegint