Gihadisme a Espanya el 2025: un terç dels imams expulsats actuava a Girona

Tres dels nou imams expulsats d’Espanya durant el 2025 per radicalisme estaven vinculats a les comarques gironines. El Balanç del terrorisme a Espanya el 2025, del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, precisa que alguns eren imams oficials i d’altres exercien aquest paper informalment. Cinc actuaven a Catalunya: tres a la Jonquera, Figueres i Olot.

El primer va ser Houmat Bouzelmat, que dirigia la mesquita Al Firdaous de la Jonquera. Va ser expulsat el 10 de gener després d’haver estat investigat durant mesos per la Guàrdia Civil per terrorisme i per difondre a internet missatges contraris als valors constitucionals. Sis dies després va ser expulsat Mohamed Azougah, nascut el 1982. Exercia com a imam en una mesquita del barri de la Marca de l’Ham de Figueres, des d’on havia difós missatges salafistes radicals. Els tribunals havien rebutjat els recursos contra la mesura.

El tercer cas correspon a un veí d’Olot. El Ministeri de l’Interior el va expulsar perquè el considerava un perill per a la seguretat nacional i difonia missatges salafistes radicals. Havia intentat convertir-se en imam d’una mesquita, però va ser rebutjat i va passar a predicar informalment. Segons el document, defensava la llei islàmica, la desobediència a les lleis i la supeditació de la dona.

Al marge d’aquests tres predicadors, el balanç recull una quarta expulsió amb vinculació gironina. L’Audiència Nacional va confirmar la mesura contra un home resident a Girona, condemnat per activitats terroristes el 2021. La resolució assenyalava que havia interioritzat els postulats ideològics de Dàesh.

Detencions a Pals i Puigcerdà

La presència gironina també inclou dues detencions. Els Mossos d’Esquadra van arrestar el 13 de juliol a Pals un home reclamat per la justícia russa. Havia marxat el 2013 a Síria per integrar-se a Jays al-Muhajir wal-Ansar, una branca d’Estat Islàmic, i després havia tornat a Espanya. El 9 de desembre, la Guàrdia Civil va detenir a Puigcerdà un altre home acusat de terrorisme gihadista. L’informe no n’aporta més detalls. El balanç no desglossa les dades per províncies, però situa Catalunya com la comunitat amb més detencions: 35 durant el 2025, davant de les 26 del 2024. Entre el 2015 i el 2025 n’acumula 204, el 29,65% de les 688 comptabilitzades a Espanya. Dels nou predicadors expulsats, cinc exercien a Catalunya, dos a Navarra i dos a Andalusia.

La xifra més alta des del 2004

Espanya va tancar el 2025 amb cent detinguts vinculats al terrorisme gihadista, la xifra més elevada des del 2004, l’únic any amb un registre superior arran de la resposta policial als atemptats de l’11-M. L’informe considera el gihadisme la principal amenaça terrorista per al país i identifica la guerra de Gaza com un factor de radicalització. El 13% dels detinguts mostrava afinitat amb Hamàs, les Brigades Ezedín al-Qassam o Hizbul·là. En total, tretze arrestats estaven vinculats directament a la guerra de Gaza. Entre les operacions destaca el desmantellament d’una cèl·lula que comprava materials per fabricar drons destinats a Hizbul·là, amb tres sospitosos detinguts a Catalunya.

En paral·lel, les autoritats van expulsar almenys 25 persones sospitoses d’activitats de radicalització gihadista. Nou eren predicadors: alguns, imams oficials, i d’altres exercien informalment. Entre els expulsats hi havia dos antics combatents de Dàesh retornats a Espanya i una persona acusada de mantenir vincles amb l’Estat Islàmic del Khorasan.

Menors, condemnes i propaganda

El document alerta especialment de la implicació dels joves. Durant el 2025 van ser detinguts 14 menors de 18 anys i 37 joves d’entre 18 i 25 anys. Més de la meitat dels arrestats tenien, per tant, com a màxim 25 anys. Segons la informació que havia transcendit, bona part dels menors mostraven afinitat amb Estat Islàmic i en difonien propaganda a les xarxes socials.

La resposta judicial es va concretar en 19 sentències de l’Audiència Nacional contra 27 acusats d’activitats gihadistes. Dinou van ser condemnats, el 70%, i vuit van quedar absolts. Sis d’aquests últims hauran de tornar a ser jutjats després que la Sala d’Apel·lació admetés un recurs de la Fiscalia. Deu condemnats van reconèixer els fets i van acordar una reducció de les penes sol·licitades inicialment.

Subscriu-te per seguir llegint