Girona, porta nord d’un narcotràfic europeu cada vegada més divers

El tràfic de marihuana a gran escala continua sent, amb diferència, una de les formes de narcotràfic més habituals que investiguen els cossos policials a les comarques gironines i al conjunt de Catalunya. La proliferació de plantacions interiors, sovint vinculades a grups criminals organitzats, ha convertit el territori en una important zona de producció, destinada en bona part al mercat europeu. Hi contribueixen diversos factors, entre els quals unes penes pel cultiu i el tràfic de cànnabis menys severes que les que s’apliquen en alguns països del centre i el nord d’Europa, on el producte també assoleix preus molt més elevats.

Però la marihuana és només una part del negoci. Cocaïna, metamfetamines, amfetamines, MDMA i una varietat cada vegada més gran de substàncies sintètiques també circulen per les rutes que travessen Girona. Dues operacions policials separades per pocs dies aquest estiu ho han tornat a posar de manifest a banda i banda de la frontera entre la Jonquera i el Pertús.

La intervenció

El 4 d’agost, la Guàrdia Civil va interceptar a l’N-II, al terme de la Jonquera, un turisme ocupat per dos homes. La inspecció va acabar amb una de les intervencions de drogues sintètiques més destacades dels últims temps a la zona: més de 86 quilos de substàncies, entre les quals sis bosses amb 30 quilos de material cristal·lí, una altra amb tres quilos en pols i 30 bosses que contenien 153.646 pastilles, amb un pes conjunt de 52 quilos. Les proves preliminars van donar positiu en amfetamines i metamfetamines, a l’espera de l’anàlisi pericial definitiva. Els dos ocupants van ser detinguts i van ingressar en presó provisional.

Només tretze dies abans, el 22 de juliol, els duaners francesos del Pertús havien descobert 33 quilos de cocaïna en un camió que circulava per l’autopista A9 procedent d’Espanya. Un gos detector va marcar el remolc durant un control a l’àrea de servei del Village Catalan i, després de descarregar la mercaderia, els agents van descobrir un sistema artesanal d’ocultació construït en un doble fons. El conductor va acabar condemnat a vuit mesos de presó, tres anys de prohibició d’entrada a França i una multa duanera d’1,48 milions d’euros.

Dues operacions diferents, dues drogues diferents i un mateix punt geogràfic: la principal porta terrestre entre la península Ibèrica i la resta d’Europa.

La situació de Girona és determinant. L’AP-7 connecta els principals eixos mediterranis de la Península amb França i, des d’allà, amb els grans mercats del continent. Per aquesta via circulen cada dia desenes de milers de turismes i camions, un volum de trànsit que permet als transports il·legals intentar passar desapercebuts entre la gran quantitat de mercaderies i viatgers que travessen la frontera.

Els Mossos d’Esquadra ja han definit en els darrers anys l’AP-7 com una de les grans rutes del narcotràfic europeu. No hi circula una única substància ni tampoc en una sola direcció. Per l’eix mediterrani pot pujar cap al nord l’haixix procedent del nord d’Àfrica, la cocaïna arribada d’Amèrica o la marihuana produïda a Espanya, mentre que altres substàncies, especialment les drogues sintètiques, també poden circular en sentit sud.

Les organitzacions han desenvolupat mètodes de transport molt diversos. Hi ha els go-fast, vehicles d’alta gamma que recorren centenars de quilòmetres a gran velocitat, sovint amb cotxes llançadora circulant uns quilòmetres per davant per detectar controls policials. A l’altre extrem hi ha els camions que intenten passar inadvertits amb la droga amagada entre càrregues completament legals. També s’han detectat enviaments a través d’empreses ordinàries de missatgeria sense que aquestes sàpiguen què transporten.

La ruta també s’ha sofisticat. Vehicles robats o llogats, matrícules doblades, telèfons d’un sol ús, sistemes de comunicació encriptada i balises GPS conviuen amb solucions molt més rudimentàries. Les bandes oculten la droga entre mercaderies quotidianes o modifiquen estructures de remolcs i vehicles per crear dobles fons, com el que van localitzar els duaners francesos al Pertús.

Aquesta diversitat evidencia també la dimensió internacional del negoci. En investigacions anteriors sobre xarxes que operaven a l’AP-7, les forces de seguretat havien identificat persones de més d’una vintena de nacionalitats vinculades al transport de droga. El corredor que passa per Girona no és, per tant, una ruta local, sinó una peça d’una cadena logística criminal que connecta punts de producció, entrada, emmagatzematge i consum repartits per mig continent.

Més cocaïna a Europa

Les dues grans intervencions d’aquest estiu encaixen, a més, amb les advertències que els organismes internacionals han anat fent durant els últims mesos.

La Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE), organisme vinculat a les Nacions Unides, alerta que el tràfic de cocaïna cap a Europa occidental i central ha augmentat fortament durant els últims anys. La gran disponibilitat del producte s’explica, entre altres factors, per l’augment de la producció a Sud-amèrica i per la capacitat de les xarxes criminals de trobar noves vies d’entrada al continent.

Mentrestant, les grans infraestructures continuen sent les mateixes. La geografia no canvia al mateix ritme que les drogues. La Península continua connectada amb Europa a través d’uns corredors molt concrets i Girona és una de les últimes estacions abans de creuar la frontera francesa. Aquesta posició converteix el territori en un punt de pas obligat per a bona part del trànsit terrestre que circula cap al centre del continent. La frontera concentra així controls policials constants, però també ofereix a les xarxes criminals un volum enorme de vehicles i mercaderies entre els quals intentar camuflar-se. El resultat és un corredor que continua mantenint un paper central en les rutes europees del narcotràfic.

Subscriu-te per seguir llegint