Les onades de calor consecutives poden provocar que els boscos emetin CO₂ en lloc d'absorbir-lo

La vegetació terrestre pot passar d'absorbir CO₂ a emetre'n a causa de les onades de calor consecutives. Així ho conclou un article publicat a Nature Communications, que alerta que l'equilibri entre el CO₂ que les plantes capten de l’atmosfera i el que alliberen podria estar canviant a escala global.

Durant el 2024, que va ser el primer any en què la temperatura mitjana global va superar els 1,5ºC respecte a l’era preindustrial, la calor extrema combinada amb una elevada humitat «va alterar dràsticament» l’absorció de CO₂ per part dels boscos i la resta de vegetació. Els resultats de l’estudi indiquen que el 2024 va registrar el pic més alt de CO₂ a l’atmosfera des que es tenen registres, però el més preocupant és que la major part d’aquest augment no va ser únicament per l’activitat humana sinó al fet que els ecosistemes van perdre la seva capacitat d’absorbir diòxid de carboni.

No només això, sinó que la calor i la humitat van accelerar la «respiració» de les plantes; és a dir, el procés pel qual els éssers vius d’un ecosistema alliberen CO₂ a l’atmosfera quan obtenen energia de la matèria orgànica. L’investigador del CREAF i coautor de l’estudi, Josep Peñuelas, explica que es pot generar un cercle viciós: «Esdeveniments extrems combinats, com una primavera molt plujosa seguida d'un estiu extremadament càlid, disparen la respiració dels ecosistemes. Això allibera més CO₂ a l'atmosfera, fet que alhora intensifica encara més l'escalfament global».

Prats i matollars, els principals emissors

Per dur a terme la recerca, l'equip va utilitzar dades de satèl·lit d'última generació i estimacions globals de la fotosíntesi i de les emissions per incendis, comparant les dades del 2024 amb les del 2022, un any considerat com a referència de «normalitat climàtica».

Tot i que el fenomen va ser global, l'estudi destaca que l'efecte va ser especialment intens en prats i matollars, que van contribuir al 49% de l'anomalia d'emissions, seguits pels boscos (33%) i les terres agrícoles (18%). «En matollars i prats, la calor i la humitat incideixen de manera més directa sobre el sòl i la vegetació baixa. Així, els microorganismes s'activen més i la respiració de les plantes s'accelera», explica Peñuelas. L'estudi matisa que, si bé aquesta respiració va ser el factor dominant, els grans incendis en regions com el Canadà i Sibèria, i les sequeres en zones tropicals, també van reduir la capacitat d’absorció de CO₂.

Aquesta pèrdua d'absorció va ser generalitzada, però Peñuelas alerta que la regió mediterrània és especialment vulnerable: «Els nostres boscos d'interior i els matollars corren el risc de passar d'embornals a emissors nets a causa de les onades de calor consecutives que pateixen cada vegada amb més freqüència», avisa.

Quines solucions proposen?

Davant d’aquesta tendència preocupant, els autors de l’estudi adverteixen que calen solucions urgents. D'una banda, proposen una gestió forestal adaptativa amb l'objectiu de reduir el risc de grans incendis que alliberen pics massius de carboni. També aposten per l'agricultura regenerativa, que implementa pràctiques destinades a augmentar la matèria orgànica del sòl amb l’objectiu d’afavorir l’emmagatzematge de carboni. Finalment, assenyalen que cal reduir de manera dràstica les emissions d'origen fòssil: «Si els ecosistemes naturals estan perdent la seva capacitat per absorbir el CO₂ que emetem, és encara més imprescindible reduir les emissions que generem nosaltres», afegeix Peñuelas.

L'estudi s'emmarca en el projecte europeu Concerto, que busca entendre com interactuen el clima i els ecosistemes. Segons els investigadors, els resultats demostren que «per predir el futur del clima, ja no n'hi ha prou amb mirar les xemeneies i els tubs d'escapament; és vital entendre com respon la natura als nous extrems climàtics per millorar els models de predicció i les estratègies de mitigació».

Subscriu-te per seguir llegint