L'ICO de Girona col·labora en un estudi per detectar en menys de deu minuts pacients oncològics amb risc de morir en un any

L’Institut Català d'Oncologia (ICO) ha col·laborat en un estudi que conclou que una anàlisi física de menys de deu minuts permet identificar les persones grans amb càncer que tenen major risc de morir durant l'any següent. La prova, anomenada Short Physical Performance Battery (SPPB), avalua l'equilibri, la velocitat de la marxa i la força muscular de les extremitats inferiors. La seva aplicació permet detectar els pacients amb major fragilitat amb una capacitat pronòstica comparable a la d'altres eines més complexes.

L'estudi ha estat liderat pel Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En total, s'han analitzat 229 pacients de 65 anys o més amb càncer de pulmó, pròstata, colorectal i altres tumors gastrointestinals, atesos tant a l’hospital com en consultes externes del PSPV de Barcelona, l’Hospital Universitario de Navarra i l’ICO Girona.

La fragilitat en pacients

En el marc del projecte, els pacients van ser avaluats mitjançant tres eines diferents de valoració de la fragilitat: l’SPPB, el qüestionari G8 i l’Índex de Fragilitat IF-VIG. Posteriorment, se'n va fer seguiment durant un any. Els resultats de l’estudi mostren que els pacients identificats com a fràgils presentaven més del doble de risc de mort que els pacients no fràgils, fins i tot després d’ajustar els resultats per factors com l’edat, el sexe, el nivell educatiu, les malalties associades, l’estat funcional i el tipus de tumor.

Així doncs, el Dr. Marco Inzitari, director general del Parc Sanitari Pere Virgili, ha afirmat que «la fragilitat és un indicador molt més útil que l'edat cronològica a l'hora de prendre decisions terapèutiques. Ens permet avaluar la reserva fisiològica i funcional de cada persona i adaptar el tractament a la seva situació real». Segons Inzitari, persones de la mateixa edat poden tenir una capacitat molt diferent per afrontar un càncer i tolerar els tractaments.

Una prova senzilla amb valor pronòstic

Durant la investigació, es va comparar l’SPPB amb dos altres mètodes de valoració geriàtrica (Índex de Fragilitat IF-VIG i el qüestionari G8). Tot i que les tres van mostrar una associació significativa amb la mortalitat al cap d'un any, l’SPPB i l'IF-VIG van demostrar una capacitat més gran per predir-la que el G8. En concret, els pacients classificats com a fràgils mitjançant l’SPPB van presentar més del doble de risc de morir que els pacients no fràgils, mostrant una capacitat pronòstica molt similar a la de l'IF-VIG, que es basa en una avaluació geriàtrica més completa i requereix considerablement més temps i recursos. El qüestionari G8 va mostrar una capacitat predictiva inferior.

L’SPPB, segons els experts, és una eina especialment valuosa per incorporar la valoració de la fragilitat a la pràctica clínica habitual, sobretot quan no és possible realitzar una avaluació geriàtrica integral.

Noves línies de recerca

L’estudi és el primer resultat científic publicat del projecte europeu PROFIT (Personalizing the Approach to Frail Oncology Patients through Assessment and Individualized Intervention), desenvolupat pel grup REFiT BCN del PSPV i el VHIR en col·laboració amb l’Hospital Universitario de Navarra i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, i finançat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). La iniciativa ha comptat, a més, amb la participació de la investigadora Cristina Ferrara, de la Universitat de Milano-Bicocca, que ha contribuït a l’anàlisi i interpretació dels resultats.

Segons els portaveus de la recerca, "la publicació valida el paper de les eines de determinació de la fragilitat en la presa de decisions clíniques i posa en relleu la importància d'un abordatge multidisciplinari en l'atenció a les persones grans amb càncer".

La segona fase del projecte Profit analitzarà si un programa personalitzat d’exercici físic, combinat amb intervencions nutricionals i altres mesures d’estil de vida saludable, pot ajudar les persones grans amb càncer a preservar la reserva funcional, reduir la fragilitat i millorar la qualitat de vida i els resultats clínics.

Subscriu-te per seguir llegint