Unió de Pagesos proposa les abelles com a solució natural per recuperar la vegetació després dels grans incendis forestals
El sindicat proposa instal·lar ruscs a les zones limítrofes dels terrenys cremats per afavorir la pol·linització natural de la vegetació

Una apicultora revisa els ruscs a les Borges Blanques / Unió de Pagesos
Unió de Pagesos proposa instal·lar temporalment arnes d'abelles a les grans zones afectades pels incendis forestals per afavorir la pol·linització i contribuir a la regeneració natural de vegetació. Defensen que és una alternativa més econòmica de recuperar la flora que determinades actuacions de plantació d'arbres i altres espècies vegetals. La iniciativa, plantejada conjuntament amb diverses associacions d'apicultors, es traslladarà al Departament d'Agricultura al setembre.
La proposta parteix de l’impacte dels grans incendis sobre els pol·linitzadors. Segons el responsable nacional d’Apicultura d’Unió de Pagesos, Josep Maria Clària, «quan un incendi afecta una superfície extensa, desapareixen bona part de les abelles i dels pol·linitzadors silvestres de la zona, com ara papallones i altres insectes».
El problema, segons explica, apareix quan la vegetació comença a recuperar-se, «quan surten flors no les pol·linitza ningú», assenyala. En una zona cremada de grans dimensions, la manca de pol·linitzadors pot reduir la capacitat de les plantes per produir llavors i dificultar així la seva regeneració.
Per això, el sindicat planteja col·locar els ruscs a les zones limítrofes dels terrenys cremats, i no necessàriament al centre de les àrees afectades. L’objectiu és que les abelles puguin alimentar-se de la vegetació que no ha estat destruïda pel foc i, alhora, desplaçar-se cap a la zona cremada quan aquesta comenci a florir.
La mesura estaria pensada especialment per a grans superfícies, d’unes 50 hectàrees o més. En zones més petites, segons Clària, els pol·linitzadors de l’entorn podrien arribar amb més facilitat als terrenys afectats.
El sindicat defensa que aquesta actuació podria complementar o, en alguns casos, reduir la necessitat d’intervencions de reforestació artificial. Després d’un incendi, explica, «una de les opcions és plantar arbres o altres espècies vegetals», una actuació que considera més costosa. En canvi, afavorir la pol·linització permetria potenciar la germinació de les llavors que ja hi ha al terreny. «El millor és que les llavors que hi hagi neixin per si soles», defensa.
Unió de Pagesos estima que la proposta podria ser un 90% més econòmica que les actuacions de plantació, tot i que actualment no disposa d’un estudi ni d’un pressupost concret que avali aquesta estimació. Clària admet, que es tracta d’un procés més lent: mentre que la plantació permet tenir noves plantes en poc temps, afavorir la pol·linització implica esperar que les llavors germinin i que la vegetació es recuperi de manera natural. “Tardaràs un any més, però és molt més econòmic i molt més natural”, defensa.
El plantejament també preveu compensar els apicultors per les despeses derivades del trasllat i manteniment dels ruscs en zones on hi hagi menys vegetació i, per tant, menys producció de mel.
La iniciativa es troba encara en una fase inicial. El sindicat no ha concretat quines zones cremades podrien acollir els ruscs ni quants en serien necessaris, però assegura que «hi ha apicultors disposats a participar-hi». La intenció és presentar la proposta formalment al Departament d’Agricultura al setembre.
La idea final d'Unió de Pagesos és «posar les abelles al servei de la recuperació natural dels ecosistemes afectats pels grans incendis».
Subscriu-te per seguir llegint
- La jubilació canvia el 2027: aquests són els anys que caldrà haver cotitzat per cobrar el 100% de la pensió
- Sis viatges per recuperar la il·lusió després de l'estiu
- Una banda catalana anuncia que actuarà a les Fires de Girona
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- Un traster de Figueres amagava un dels arsenals clandestins d’armes 'més grans' d'Espanya
- Mor Cristóbal Colón, fundador de La Fageda
- Necrològiques del 10 de setembre de 2026
- Qui era l’home que transformava armes en un traster de Figueres: 61 anys i passat a l’exèrcit rus
