Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona: "Ens assenyalen falsament de contribuir a l'arribada de persones migrants"

La Memòria 2025 del Banc dels Aliments de Girona retrata una xarxa que l'any passat va atendre 27.021 persones i va gestionar més de dos milions de quilos d'aliments. Darrere d'aquestes xifres, però, la presidenta de l'entitat, Carme Casacuberta, posa sobre la taula un altre debat: les acusacions que l'ajuda alimentària pot contribuir a un "efecte crida" de persones migrants. "Nosaltres no fem cap efecte crida", remarca Casacuberta, que afegeix que "treballem perquè ningú passi gana, ni les persones nascudes aquí ni les procedents del Marroc, Gàmbia, Anglaterra o Holanda". En aquest sentit, la presidenta insisteix que el principi de la fundació és "ajudar qualsevol persona que ho necessiti, independentment de la seva nacionalitat, color de pell o religió".

Segons Casacuberta, aproximadament una tercera part de les persones ateses són de nacionalitat espanyola, mentre que entre la resta hi ha procedències molt diverses. Les persones beneficiàries, cal recordar, no acudeixen directament al Banc dels Aliments per rebre aliments, sinó que els els distribueixen les entitats col·laboradores.

Durant el 2025, el Banc dels Aliments de Girona va atendre 27.021 persones a través de 89 entitats socials. Són 1.796 menys que l'any anterior, quan se'n van comptabilitzar 28.817, un descens del 6,2%. Casacuberta atribueix aquest descens, en part, a les revisions efectuades pels serveis socials arran de la implantació de les targetes moneder, a la Renda Garantida de Ciutadania i a l'Ingrés Mínim Vital, que ha permès que algunes persones deixin de necessitar l'ajuda.

Treballar i no arribar a final de mes

La reducció de les persones beneficiàries no significa, però, que hagin desaparegut les situacions de vulnerabilitat. Les entitats socials es troben amb persones que tenen feina però no poden assumir totes les despeses bàsiques a causa de la precarietat laboral i de l'elevat cost de l'habitatge.

"Les entitats es troben que hi acudeixen persones que no s'haurien imaginat mai", explica Casacuberta. Una de les conseqüències és que l'alimentació es converteix en una de les partides on les famílies poden retallar. "El lloguer l'has de pagar, però amb l'alimentació pots fer més o menys", assenyala.

Per això, el Banc dels Aliments intenta que la seva tasca no consisteixi només a proporcionar menjar, sinó també a facilitar una alimentació equilibrada. "Intentem que la gent mengi, però també que l'alimentació sigui adequada", afirma la presidenta. L'entitat rep donacions i compra productes per garantir aportacions de proteïnes i vitamines. Alguns, com el peix congelat, són especialment difícils d'aconseguir pel seu preu.

Un 12% de les necessitats alimentàries

Casacuberta calcula que els aliments proporcionats pel Banc dels Aliments cobreixen aproximadament un 12% de les necessitats alimentàries d'una persona, pel que subratlla que "es tracta d'una ajuda complementària".

Més entitats i voluntaris

El Banc dels Aliments de Girona va gestionar durant el 2025 un total de 2.021.043 quilos d'aliments. Les minves recuperades dels supermercats van assolir els 597.584 quilos, mentre que les 103 empreses agroalimentàries col·laboradores en van aportar 565.753.

Tot i que el nombre de persones ateses ha baixat, la xarxa de suport ha crescut. Les entitats col·laboradores han passat de 81 a 89 en un any i els voluntaris estables, de 63 a 79. També han augmentat les empreses agroalimentàries que hi participen, de 87 a 103.

La fundació només té dues persones contractades i funciona principalment gràcies al voluntariat, les subvencions i les donacions. Un dels reptes que es planteja ara és professionalitzar alguns perfils tècnics i captar més recursos econòmics per adquirir els productes que falten i impulsar nous projectes.

Casacuberta també alerta d'una vulnerabilitat més difícil de detectar, la de persones grans que viuen soles o joves que necessiten ajuda però els fa vergonya demanar-la. "Estem intentant trobar-los", assegura.

El Banc vol avançar cap a un model que no es limiti a pal·liar les conseqüències de la pobresa alimentària, sinó que també incideixi en les seves causes. L'objectiu, explica Casacuberta, és que cada vegada menys persones necessitin recórrer a aquesta ajuda i que, algun dia, el Banc dels Aliments deixi de ser necessari.

Repensar el Gran Recapte

El Gran Recapte és un altre dels fronts que el Banc dels Aliments vol repensar. Casacuberta explica que l'entitat impulsarà un estudi per analitzar els motius pels quals la campanya ha anat perdent força els últims anys i buscar fórmules per adaptar-la als nous hàbits de la societat. Entre els canvis detectats hi ha l'encariment de la cistella de la compra i el fet que alguns supermercats ja no permeten recollir aliments físicament i opten només per donacions econòmiques. "Hi ha molta gent que prefereix donar aliments físics", assenyala la presidenta. El Banc vol estudiar aquests canvis abans de plantejar un nou model per a una campanya que el 2025 va recollir més de 153.000 quilos d'aliments.

Subscriu-te per seguir llegint