Descobrim elements del Patrimoni Cultural Immaterial

Aquest any es compleixen dues dècades de l’entrada en vigor de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) que havia estat aprovada durant la Conferència General de la UNESCO del 2003. A l’Article 2 trobem la definició de Patrimoni Cultural Immaterial: “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques - juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents - que les communitats, els grups, i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constament per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d'identitat i continuÏtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana”.

Des del 2006 ençà, la llista d’elements del PCI ha anat creixent i els Països Catalans no n’han quedat exclosos. La primera en entrar-hi va ser la Patum de Berga el 2008. La Patum és una festa molt arrelada i molt celebrada dins el calendari de la cultura popular catalana. Com el seu nom indica, la festa se celebra a Berga i té la seva cita anual el mes de juny per la festa de Corpus. El mateix 2008, el Misteri d’Elx també va formar part del PCI El Misteri d’Elx se celebra els dies 14 i 15 d’agost a la població alacantina d’Elx des de fa cinc-cents anys. Dos anys després va ser el Cant de la Sibil·la, cant religiós de caire apocalíptic que es cantava originàriament a Mallorca la vigília de Nadal. Fent un salt en el temps, 2015, trobem a la llista les falles del Pirineu, és a dir les Festes del Foc del solstici d’estiu i les del solstici d’hivern anomenades Fia-Faia, i el 2022 s’hi va afegir l’ofici medieval de raier..

En alguns casos, aquest patrimoni cultural immaterial no és exclusiu d’un lloc o d’un país, fins i tot la seva candidatura té més força si és compartida per dos o més. Com a exemple d’això tenim: la dieta mediterrània (2013), la paret seca (2019), la transhumància (2023) i el toc manual de les campanes (2024).

De tot aquest repertori en tenim tres que podem saborejar i/o conèixer pràcticament durant tot l’any i sense haver de fer desplaçaments molt grans, sense sortir de les comarques gironines. Són: els castells, la dieta mediterrània i la paret seca. I si tenim sort potser podrem gaudir d’un toc manual de campanes amb un campanòleg gironí, en Blai Ciurana Abellí, o acompanyar uns pastors del Pla de l'Estany que fan transhumància.

La presència dels castells és ben evident en moltes places de festa major i en els mitjans de comunicació. La primera colla castellera gironina va ser la de la Jonquera ja dissolta, però encara en tenim a Figueres i a Salt, amb molta presència en les trobades que es fan aquí i arreu. De la dieta mediterrània no cal fer-ne gaire esment perquè la practiquem a diari, potser el que cal recordar són els productes que la fan excel·lir: l’oli, el vi, la fruita, els productes de l’hort, … I la paret seca és aquell vestigi del treball manual que durant tants anys van fer els homes del país aixecant murs entre camps o per aguantar les feixes en terres molt sovint inhòspits, o per fer barraques, etc., amb una tècnica molt especial com és aconseguir fer paret sense cap mena de material, només amb l’encaix de les pedres. En tenim magnífics exemples a l’Alt Empordà i la Garrotxa.

Tenim, però, una assignatura pendent: aconseguir que la sardana sigui considerada Patrimoni Cultural Immaterial. Conèixer, estimar i valorar el patrimoni ens ajuda a saber d’on venim, perquè som com som i cap on volem anar.