Dues de cada tres residències gironines no tenen aire condicionat a les habitacions

Les temperatures extremes i les nits cada vegada més caloroses han obligat les residències de gent gran a reforçar les mesures per garantir el benestar dels usuaris. A les comarques gironines, però, 46 de les 68 residències que han facilitat les dades al cens elaborat per Diari de Girona no disposen d'aire condicionat a les habitacions —però sí que en tenen als menjadors, a les sales comunes o als passadissos, mentre que a les habitacions opten per utilitzar ventiladors— davant dels 22 equipaments que sí que en tenen (en alguns casos, però, només en algunes habitacions). En total, a la demarcació hi ha 85 residències, però en els 17 centres restants no s'ha pogut obtenir la informació perquè els equipaments no han volgut facilitar-la o, en algun cas puntual, no s'han pogut localitzar.

Entre els centres que han apostat per instal·lar aire condicionat a les habitacions, el principal argument és el "confort" davant l’augment de les temperatures. Una de les residències consultades explica que va prendre la decisió perquè "els estius són cada vegada més calorosos" i "els residents n'estaven patint els efectes". En un altre equipament constaten que, amb temperatures tan elevades, alguns usuaris "no podien dormir a les nits".

Tots coincideixen que la climatització ha aportat "més pau i tranquil·litat" als residents. També posen sobre la taula les condicions laborals dels professionals perquè "treballar durant hores amb aquesta calor és molt complicat".

Les elevades temperatures, però, estan fent replantejar el model a alguns dels centres que encara no tenen aire condicionat a les habitacions. N’hi ha que estudien instal·lar-ne, d'altres, reforçar l’aïllament de l’edifici.

Residents amb jersei

Entre les residències que no disposen d'aparells d'aire condicionat a les habitacions, en canvi, hi ha un argument que es repeteix: "les persones grans són molt fredoliques". Alguns responsables expliquen que hi ha residents que "ja porten jersei", demanen apagar els ventiladors o es queixen quan la climatització de les zones comunes és massa intensa. "Estan més quiets i no regulen la temperatura de la mateixa manera que nosaltres", explica una de les residències consultades. D'altres afegeixen que "si tinguéssin aire a l'habitació es costiparien" o defensen que "no seria saludable per a ells".

Per aquest motiu, opten per altres mesures per combatre les altes temperatures: tancar finestres, reforçar la hidratació, instal·lar tendals o millorar l’aïllament. La ubicació geogràfica també pesa. En alguns centres de zones de muntanya consideren que fins ara el clima no ha fet necessari instal·lar aire condicionat a les habitacions, tot i que admeten que els últims estius els obliguen a "seguir de prop" l’evolució de les temperatures.

"Un èxit" per a la patronal

La directora general de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, valora positivament la xifra: "Que una de cada tres residències tingui aire condicionat a les habitacions és un èxit perquè fa uns anys no en tenia pràcticament ningú", afirma.

La responsable de l'ACRA situa una de les dificultats a les habitacions compartides: "Més del 75% dels residents a Catalunya comparteixen habitació, i això fa que sigui molt difícil trobar l'equilibri perquè, quan un té calor, l’altre fred". Per aquest motiu, és partidària de climatitzar els passadissos i utilitzar ventiladors a les habitacions. Pascual també assenyala que les residències de nova construcció ja es conceben amb aire condicionat a les habitacions, mentre que adaptar els edificis existents té un cost i "s’ha de fer a poc a poc".

Evitar superar els 27 ºC

Les residències de gent gran no estan obligades, per normativa, a disposar d’aire condicionat a les habitacions ni sistemes de climatització centralitzats. Les exigències, de fet, varien segons l’any d’autorització del centre i el seu règim de finançament.

El Departament de Drets Socials i Inclusió explica que els centres autoritzats després del 2015 o amb places finançades pel Departament han de garantir una temperatura superior als 20 °C quan la temperatura ambiental ho requereixi i evitar que a l’estiu se superin els 27 °C "al conjunt de l’establiment". La regulació, per tant, no fixa un règim específic per a les habitacions.

Per la seva banda, les residències autoritzades abans del 2015 amb places privades estan sotmeses a un règim diferent, basat en una normativa de 1987, que no estableix un límit màxim equivalent davant dels episodis de calor estival. Sí que preveu que hi hagi calefacció en funcionament quan la temperatura ho requereixi i fixa condicions de ventilació de les habitacions.

Els serveis territorials i la Inspecció de Serveis Socials fan seguiment de les condicions de confort i poden requerir mesures correctores. El Departament no ha concretat si se n’han exigit en algun centre gironí perquè no disposa d’aquesta informació desglossada per demarcacions. Entre l’1 de juny i el 10 d’agost de 2026, Inspecció ha visitat 195 centres residencials de gent gran al conjunt de Catalunya i, durant l’estiu, també ha comprovat les mesures destinades a mantenir el confort tèrmic.

Protocols davant la calor

Les residències també estan subjectes al Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS), actiu durant tot l’estiu. El dispositiu inclou recomanacions per prevenir i atendre possibles cops de calor, evitar la deshidratació i reforçar l’atenció a les persones més vulnerables. També preveu disposar de refugis climàtics per protegir els residents durant els episodis de temperatures elevades.

A més, Pascual explica que el gruix de les residències de Catalunya disposen de protocols propis per combatre la calor, que es posen en marxa precisament quan la Generalitat activa el POCS.

La directora de la patronal també assegura que l'ACRA està treballant per actualitzar el protocol que van impulsar l’any passat per determinar les directrius per fer front a aquestes nits especialment caloroses.

Més mortalitat a les residències

Un estudi recent de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) apunta que la mortalitat de les persones grans durant els episodis de calor extrema creix més a les residències que als domicilis particulars. En concret, l’informe de l’investigador Albert Prades Colomé analitza les dades de mortalitat de les residències i de les persones grans ateses a domicili entre el 2015 i el 2024 i conclou que hi ha un repunt de morts als centres geriàtrics els dies posteriors a un episodi de calor intensa superior al que es registra a les cases i pisos de persones grans dependents.

L’estudi assenyala com a possibles causes tant problemes d’infraestructura —com la refrigeració, la ventilació o la temperatura interior— com qüestions organitzatives: personal insuficient, rotació, treballadors afectats per la calor o augment de la càrrega assistencial. L’investigador proposa, a curt termini, millorar la ventilació, reforçar els protocols específics davant la calor, millorar les ràtios de professionals i formar-los per afrontar aquests episodis.

Subscriu-te per seguir llegint