La província de Girona supera en set mesos les polseres instal·lades durant tot el 2025 per controlar agressors masclistes
Aquest any se n’han activat quatre de noves, davant de les tres de l’any passat, i actualment hi ha vuit dispositius en funcionament

El braçalet telemàtic que es posa als maltractadors que suposen un alt risc, en una imatge d'arxiu. / Europa Press/Carlos Luján

Les comarques gironines ja han registrat durant el 2026 més instal·lacions de dispositius telemàtics per controlar agressors masclistes que en tot l’any passat. Fins aquest 24 de juliol s’han posat en marxa quatre nous sistemes de seguiment, mentre que durant tot el 2025 se’n van instal·lar tres. Això representa un increment del 33,3%.
Les dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere mostren que el nombre acumulat d’instal·lacions a la província ha passat de 68 a finals del 2025 a 72 aquest 2026, un augment del 5,9%. Aquesta xifra recull tots els sistemes que s’han arribat a instal·lar des que el servei es va posar en funcionament, encara que posteriorment hagin estat retirats.
També ha crescut el nombre de dispositius que es mantenen actius. Girona va tancar el 2025 amb cinc sistemes de seguiment en funcionament, mentre que aquest any ja en consten vuit, tres més i un increment del 60%.
El nombre de dispositius actius se situa així entre els més elevats de tota la sèrie històrica. Els vuit sistemes que funcionen actualment igualen les xifres del 2017, el 2019, el 2021 i el 2024. Només s’han registrat valors superiors en dos exercicis: el màxim d’onze dispositius actius del 2020 i els nou que hi havia el 2022.
Des de la primera instal·lació registrada a Girona, l’any 2010, a la demarcació s’han arribat a col·locar 72 dispositius telemàtics. Aquesta és una xifra acumulada que inclou tots els sistemes instal·lats al llarg dels anys, encara que posteriorment hagin estat retirats. Per això no coincideix amb els vuit que actualment continuen actius.
Com funcionen
Aquests mecanismes permeten controlar de manera permanent que una persona investigada, processada o condemnada compleixi una ordre judicial que li prohibeix aproximar-se a la víctima. El sistema informa de les possibles vulneracions de la distància fixada i de qualsevol incidència o intent de manipulació dels aparells.
El dispositiu que porta l’agressor consta d’un transmissor ajustat al canell o al turmell -conegut habitualment com a polsera telemàtica- i d’un telèfon mòbil de control que en registra la localització. La víctima també disposa d’un terminal que l’avisa amb un senyal sonor, visual o una vibració quan l’agressor entra en la zona d’exclusió establerta.
La instal·lació no la decideixen els cossos policials, sinó que l’ha d’acordar una autoritat judicial dins d’un procediment per violència de gènere. La resolució es comunica al Centre de Control de Mesures Telemàtiques, COMETA, que dona d’alta el cas i coordina la col·locació dels equips.
El dispositiu de l’investigat o condemnat es pot col·locar en una seu judicial o policial després que se li hagi notificat la mesura, mentre que la víctima pot decidir on vol rebre el seu terminal.
COMETA funciona les 24 hores de tots els dies de l’any i s’encarrega de monitorar els dispositius i comunicar les alarmes als cossos policials, a l’autoritat judicial i a la Fiscalia. El sistema busca reforçar la protecció de la víctima, documentar possibles trencaments de l’ordre d’allunyament i dissuadir l’agressor d’incomplir-la.
Subscriu-te per seguir llegint
- La situació a Ceuta divideix la plaça del Vi de Girona
- L’empresa de Torroella Enplater guanya un premi internacional per crear un envàs de plàstic més reciclable
- Enric Auquer: 'Si uns nois catalans acaben radicalitzant-se, penso quina responsabilitat hi tinc jo
- El boicot a les colònies escolars fa caure un 70% les reserves i algunes cases es queden 'a zero' i ja no obriran a la tardor
- Mor un ciclista en un accident a Cabanelles
- Rescaten un excursionista severament indisposat en una ruta a Queralbs
- Cárcel: “Jo volia quedar-me amb tota la plantilla sabent que, d’entrada, no se’n volia quedar cap”
- Els quatre restaurants més populars de Girona per a la tornada a la rutina