Els boscos afectats per les ventades al Ripollès gairebé tripliquen l’estimació inicial

Des de mitjan juny que les màquines i les excavadores estan treballant en diferents punts del Ripollès per retirar els arbres que van caure durant les llevantades de febrer, març i abril. En una estimació inicial s’havia xifrat en 260 hectàrees de bosc públic, repartides entre Rompudes i Montroig al municipi de Pardines, la muntanya de Sant Miquel de Setcases i el Bac d'Abella a Vilallonga de Ter.

Posteriorment, amb un nou càlcul del Govern, es va gairebé triplicar l’estimació inicial augmentant aquesta xifra fins a unes 750 hectàrees. Es tracta d’una extensió repartida en 21 zones boscoses de titularitat municipal a Campdevànol, Campelles, Llanars, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Toses i Vilallonga de Ter, i en tres zones més que són propietat de la Generalitat; les comptabilitzades inicialment a Pardines i Setcases i una altra a Molló. Sumant les estimacions de totes les zones públiques, el volum de fusta caiguda que cal retirar del Ripollès ha passat de 14.700 tones a situar-se al voltant de les 40.000.

L’enginyera forestal del Departament d’Agricultura a la comarca del Ripollès, Tània Giró, explica que es tracta d’un informe no definitiu en el qual es dona un idea de la magnitud, tot i que només s’han comptabilitzat els boscos públics i no els privats. «Segurament apareixeran més superfícies afectades», admet. Cal tenir en compte que els terrenys de menys d’una hectàrea i menys d’un 20% d’arbres afectats no han estat considerats.

Giró explica que ara mateix s’està treballant a tots els municipis excepte a Campdevànol, on la superfície afectada és molt petita (unes dues hectàrees). «Hi ha 41 lots o zones afectades diferenciades on cada empresa treballa segons el tipus de producte o maquinària que hagin d’utilitzar i així sigui més fàcil executar-ho tot plegat», afirma. Afegeix que l’objectiu és tenir-ho tot acabat l’1 de novembre, que és quan comença el mal temps i la neu. «Ens agradaria que abans que comenci l’hivern estigui tot retirat. Ens queden dos mesos i hi ha molta gent i moltíssima maquinària treballant-hi», assegura.

En el cas de Pardines i Setcases, les empreses adjudicatàries estan retirant la fusta a cost zero per a l'administració i se la queden com a contrapartida pels treballs. Per altra banda, a Vilallonga de Ter s'han obert més de dos quilòmetres de vial nou amb una inversió de prop de 48.000 euros que ha destinat la Generalitat per arribar a la zona més afectada, el Bac d'Abella, que fins ara no tenia cap tipus d’accés.

De fet, Vilallonga de Ter és el municipi més afectat per les ventades, amb unes 220 hectàrees. L’alcalde, Pere Sau, calcula que n'hi ha moltes més amb una devastació parcial. «Els boscos han quedat arrasats, i hi ha altres zones, que són privades, que també han quedat devastades i serà difícil comptabilitzar-les». En aquest cas, l’alcalde creu que als privats no els surt a compte retirar la fusta perquè no tenen ajudes i per tant, creu que la fusta quedarà allà.

Respecte als treballs, Sau calcula que la fase de neteja del bosc està avançant a bon ritme: «Entre un 60 i un 70% de la superfície ja està neta. Hi ha zones que es troben en una fase avançada i només queden un parell de subhastes pendents d'adjudicar», assegura. Entre quatre i cinc empreses estan treballant al terme municipal de Vilallonga de Ter, a part d'algun privat que també està fent feines als seus terrenys. Respecte als terminis, l'alcalde calcula que s’allargarà una mica més del previst: «Em donaré per satisfet si el 31 de desembre està tot acabat», conclou.

Segons Giró, una altra de les conseqüències de les ventades és que els ajuntaments han perdut molt de capital. «Cada any cada consistori subhasta unes hectàrees de bosc i normalment el preu de sortida és el doble. No és el mateix tallar un arbre en peu que la situació que tenim ara on cada arbre està caigut cap a bandes diferents i sovint estan escapçats o esqueixats». L’enginyera forestal explica que la fusta s’ha devaluat molt i que els costos d’extracció són molt més alts que en una situació controlada i programada.

Giró també ha lamentat que aquests mesos d’estiu, quan la comarca rep un gran nombre de visitants, s'hagin donat casos d’incivisme: s’han trobat cartells pintats o trencats en zones on senyalitzaven que no es podia aparcar per no obstaculitzar la sortida de camions o directament conductors que hi deixaven el vehicle aparcat. Ho atribueix, però, al desconeixement: «Hem detectat que hi ha una desinformació sobre la retirada d’arbres caiguts que estem fent» explica.

Des del Departament d’Agricultura expliquen que un cop s’hagi acabat la retirada de la fusta, caldrà tornar a planificar les zones a nivell forestal amb nous objectius. «Caldrà replantejar i revalorar en funció del pendent o dels interessos. Hi haurà zones que es regeneraran de manera natural i d’altres més planeres que es convertiran en pastura», explica Giró. En aquest sentit, subratlla que les zones de pastura tenen un triple benefici: «S’augmenta la superfície de pastura, augmenta la biodiversitat al crear espais oberts i es trenca la continuïtat del combustible en cas d’incendi».

Subscriu-te per seguir llegint