Més de la meitat dels parcs naturals gironins no tenen pla de prevenció d’incendis

Quatre parcs naturals gironins d’un total de set encara no tenen aprovat a dia d’avui un pla contra els incendis forestals, malgrat que la normativa obliga a tenir-lo des de l’any 1986. A la província de Girona, són el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural del Cadí-Moixeró (compartit amb Barcelona i Lleida), el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Des del Departament d'Agricultura expliquen que la major part dels parcs naturals de la demarcació disposen d’instruments i plans de prevenció d’incendis i que els que no en disposen majoritàriament estan en fase de tramitació administrativa. D’altres, que el tenen redactat, també s’estan actualitzant.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, explica que ha estat una prioritat actualitzar els plans de prevenció d’incendis i coordinar-los amb els plans municipals, però admet que havia estat aparcat durant molt de temps. «Aquest model fins fa relativament pocs anys havia estat en standby i s’ha reactivat en els últims dos o tres anys. A l’alta muntanya, fins fa pocs anys ni les temperatures ni les condicions d’humitat eren propenses a incendis forestals, però això ha canviat i el risc d’incendi ha anat incrementant».

I afegeix: «No es tracta d’una negligència de diferents governs sinó de condicions canviants. El canvi climàtic ha obligat a prendre mesures que abans es pensaven impossibles. Que un incendi a l’Alt Pirineu cremés 80 hectàrees en un estiu era impensable i aquest any ha passat».

En el cas del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, ja tenen el text redactat i només falta aprovar-lo. El seu director, Santi Farriol, explica que el parc natural es va crear el 2015, quan «no hi havia pressupost». «El 2020 vam començar la redacció del pla i vam acabar-lo l’any passat. Ara falta el vistiplau del servei de prevenció d’incendis del Departament d’Agricultura», explica. Segons Farriol, es tracta d’un tema simplement burocràtic.

El director del parc explica que han mirat de ser el màxim de realistes possible perquè el pla sigui executable: «Hem procurat que sigui un document pràctic pels Bombers, que en cas d’incendi la categorització de pistes coincideixi amb la seva i que hi hagi una estratègia respecte els punts d’aigua i les mesures de prevenció al seu voltant», relata.

En el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el pla també està en tramitació administrativa. Es va començar a redactar fa un any i mig i en aquests moments ja s’ha fet la redacció tècnica, s’està acabant de validar el projecte ambiental i faltarà fer-ne la valoració final. Vilahur calcula que la seva aprovació definitiva hauria de ser entre 8 i 12 mesos.

Els casos de l'Albera i els Aiguamolls

El Paratge Natural de l’Albera no disposa d’un pla de prevenció circumscrit exclusivament als seus límits, però queda inclòs en el projecte de prevenció d’incendis del conjunt del Massís de l’Albera, aprovat el 2015 i d’un abast territorial molt superior al de l’espai protegit. «La llei preveu que quan l’espai natural protegit és inferior a l’abast territorial d’un pla de prevenció, t’hi puguis adherir, que és el que hem fet amb l’Albera», afirma Vilahur.

En el cas del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, des del Departament consideren que es tracta d’un espai que no té necessitat de disposar d’un pla atesa l’escassa superfície arbrada. «No hem cregut necessari redactar un pla de prevenció d’incendis. Un aiguamoll és un hàbitat que preveu la presència d’aigua durant tot l’any i per tant no és propens a l’aparició d’incendis», assenyala.

De totes maneres, des del Departament asseguren que s’està treballant en un protocol de gestió que identifica criteris i els espais idonis per a gestionar possibles casos d’incendis. «Entenem que el foc es pot produir més aviat fora que no dins del propi espai. Necessitem simplement un protocol per si s’origina un incendi en una urbanització propera i s’expandeix cap al parc, es pugui garantir la seguretat de les persones que es troben dins», relata. Vilahur afirma que el protocol està en elaboració i la previsió és aprovar-lo aquest any.

Tot i això, el decret de 1986 estableix que els espais naturals de protecció especial han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis. Els parcs naturals gironins que sí que tenen aprovat aquest instrument són el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb un pla que es remunta al 2004 i que ha estat revisat posteriorment, el Parc Natural del Cap de Creus, que es va aprovar el 2019 i actualment s’està revisant per actualitzar-lo, i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que té un pla des del 2009 i actualment també s’està treballant en la seva actualització.

Què canviarà amb l'aprovació del plans?

El Departament també subratlla que no disposar d’un pla de prevenció d’incendis no significa que els parcs no desenvolupin accions. De fet, es porten a terme actuacions de prevenció com ara el manteniment de punts d’aigua i de camins i la promoció d’espais oberts o recuperació de pastures. «Hi ha zones que abans eren pastura i que amb l’abandonament de l’activitat ramadera s’han anat perdent. Ara estem recuperant aquests espais per crear una zona de tipus mosaic i que sigui més fàcil l’extinció en cas d’incendi», afirma Farriol.

Vilahur subratlla que l’avantatge de dur a terme actuacions mentre el pla encara està en tramitació és que quan s’aprovi aquestes accions ja estaran implementades. Amb l’aprovació del pla, aquesta actuació serà molt més automàtica. «Els plans de prevenció d’incendis són necessaris. Facilitaran que aquestes actuacions que encara no hem fet es puguin fer molt més ràpid», assegura.

Tot i això, el director general adverteix que cal tenir en compte que un pla redueix molt la propensió que els incendis es descontrolin, però no ho garanteix al 100%. «Estem davant d’unes condicions climàtiques extraordinàries i els incendis de sisena generació ens plantegen perspectives noves que ni amb la planificació podem garantir», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint