El Bisbat de Girona cedeix esglésies a altres confessions religioses

El Bisbat de Girona cedeix l’ús d’alguns dels seus espais de culte a comunitats d’altres confessions religioses establertes a la demarcació. Entre els temples subscrits actualment a aquesta fórmula hi ha l’església parroquial de Sant Pere de Montfullà, a Bescanó; l’ermita de Sant Pere de Can Miró, a Navata; i la capella de Sant Jordi de Calonge. Es tracta de cessions d’ús que es renoven cada any, pel que les comunitats que s’hi estableixen no han de pagar cap lloguer. A canvi, es comprometen a fer manteniment dels espais de culte, que tenien un ús catòlic molt reduït o, directament, estaven en desús.

Un dels casos més recents és el de Sant Pere de Montfullà, on des del juliol de l’any passat celebra la litúrgia (la seva missa) la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa, vinculada al Patriarcat de Sèrbia. Fins aleshores, la comunitat estava instal·lada des de feia més de 20 anys en un local de lloguer al número 22 de la plaça de Sant Pere de Girona però, en celebracions com Pasqua o Nadal, amb una afluència de 150 persones, "el local ens quedava petit", explica Dmitri Konstantínovich, lector i responsable provisional de la comunitat després de la mort, el passat mes de març, del pare Jaume Xavier Hereu, fundador i rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa. Davant la falta d’espai, van preguntar al Bisbat si disposava d’alguna església a prop de la ciutat i els van oferir la de Montfullà.

La comunitat ortodoxa, però, va haver d’adaptar una part del temple a les necessitats del seu culte. A l’ala esquerra, prop del baptisteri, hi ha instal·lat un altar ortodox d’uns tres metres d’amplada (no utilitzen l’altar catòlic), i també han penjat icones de Crist, de la Mare de Déu i dels sants. "Hem pogut adequar l’espai sense interferir en la celebració catòlica", assegura. I és que l’església parroquial manté el culte catòlic (s’hi celebra missa un diumenge al mes) i l’ús, per tant, és compartit. Els diumenges que coincideixen, assenyala Konstantínovich, "ho fem en horaris diferents".

El trasllat va generar inicialment "alguns dubtes" entre els fidels, però ara, assegura Konstantínovich, "tothom està encantat": "Aquí hi cabem tots, a més, ve gent de diferents punts de les comarques gironines i aquí poden aparcar amb facilitat; a més, també hi ha molt d’espai perquè els nens puguin jugar a la sortida". Si li haguessin de posar alguna pega, segurament seria que "no hi ha lavabos". Un fet que podria semblar prescindible en el cas del culte catòlic, però que per la seva comunitat té sentit. I és que la litúrgia ortodoxa, on els fidels que combreguen han d’arribar en dejú des del sopar de la nit anterior, acostuma a durar unes dues hores i, després de la celebració, organitzen un petit piscolabis amb cafè, te i "alguna cosa per menjar".

Finestres noves

La comunitat ortodoxa instal·lada a l’església de Montfullà s’ha fet càrrec de diverses actuacions per millorar l’estat del temple, tal i com es van comprometre en l’acord amb el Bisbat. De moment, ja han substituït les finestres deteriorades per unes de noves amb tancaments de PVC, i també assumeixen tasques habituals com la neteja, la pintura i el manteniment ordinari de l’espai.

Navata i Calonge

Un altre exemple és Sant Pere de Can Miró, una ermita romànica ubicada a Navata. La primera vegada que es va efectuar la cessió (el conveni es renova cada any), la comunitat ortodoxa que s’hi va establir estava vinculada al Patriarcat de Sèrbia, però posteriorment va passar a dependre del Patriarcat de Moscou, que és qui actualment utilitza l’espai.

Per la seva banda, la capella de Sant Jordi de Calonge també està cedida a una comunitat de l’Església Ortodoxa Russa vinculada al Patriarcat de Moscou.

Una pràctica estesa

La cessió d’espais de culte catòlics a comunitats orientals també es produeix en altres punts del país. El Mapa Religiós de Catalunya, elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, comptabilitza un total de 53 centres de culte de les esglésies orientals, entre les quals hi ha les diferents esglésies ortodoxes, com la russa, la sèrbia o la romanesa. El mateix mapa assenyala que, en alguns casos, aquestes comunitats utilitzen espais cedits per l’Església catòlica. A les comarques gironines, l’Església ortodoxa té comunitats establertes a Montfullà (Bescanó), Ripoll i Planils (Corçà), que pertanyen a l’Església Ortodoxa Sèrbia; Calonge i Navata (Església Ortodoxa Russa vinculada al Patriarcat de Moscou); i Blanes, Sarrià de Ter i Pont de Molins (Església Ortodoxa Romanesa).

Des del Bisbat de Girona remarquen la proximitat entre l’Església catòlica i les esglésies ortodoxes, que formen part del cristianisme i comparteixen una part important de la tradició sacramental i litúrgica. Aquesta proximitat facilita, per tant, que puguin compartir espais de culte.

Subscriu-te per seguir llegint