Com influirà un Mediterrani tan calent en les pluges de la tardor?

L’estiu meteorològic acaba el proper 31 d’agost. A l’espera de dades definitives, hi arribem després d’uns mesos que s’han caracteritzat per episodis de calor extrema sense donar gairebé descans. Però com serà la tardor? Catalunya encara uns mesos que vindran marcats per una probabilitat de pluges per sobre de la mitjana i un Mediterrani extremadament calent, un fet que pot desencadenar fortes tempestes.

El cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Santi Segalà, explica que pel que fa a la precipitació, la predicció a llarg termini amb els models estacionals indiquen que tant el mes de setembre com el mes d'octubre estaran per sobre de la mitjana climàtica, amb anomalies més marcades a la zona del litoral i del prelitoral. «Aquest patró coincideix precisament amb un tardor típica de Catalunya, amb uns aiguats o tempestes que poden afectar sobretot les zones més properes al mar Mediterrani, tot i que aquests models tenen una fiabilitat bastant limitada», afirma Segalà.

Perquè es produeixin aquests aiguats calen diversos elements, però un dels més importants precisament en aquesta època de l'any, és que la temperatura de l'aigua del mar estigui força calenta, per sobre de la mitjana climàtica. Aquest any, aquest factor s'ha produït durant gairebé tota la primavera i l'estiu. Hem tingut un estiu persistentment càlid des de finals del mes de maig que ha provocat que les temperatures superficials del mar Mediterrani i de la zona més propera a la costa tinguin anomalies positives per sobre de la mitjana climàtica d'entre dos i tres graus.

Consultant també les dades de l'observador meteorològic de l’Estartit, les darreres informacions indiquen que la temperatura fins i tot pot arribar a estar entre tres i quatre graus per sobre en els darrers dies d'aquest mes d'agost. «Per tant, aquest ingredient ja el tenim assegurat», subratlla el cap de predicció del Meteocat.

Tot i això, aquestes precipitacions no es produeixen pel sol fet que existeixi aquest component. Calen altres elements com per exemple una inestabilitat atmosfèrica, convergències de vent, aigua precipitable i humitat relativa, que és el combustible que necessiten els núvols per poder produir aquestes pluges tan intenses.

Unes tempestes cada cop més habituals

«El que sí que estem observant en els darrers anys és que aquestes pluges són cada cop més habituals. De fet, és una de les conseqüències del canvi climàtic, que fa que aquests fenòmens més extrems siguin cada cop més freqüents i més intensos», avisa Segalà. Sense anar més lluny, n’és un exemple les tempestes que van afectar la setmana passada el Tarragonès i el Baix Penedès i que van deixar dos morts a Roda de Berà. Segalà afirma que seguirem tenint aquesta major freqüència de tempestes i «ho anirem observant probablement durant els propers mesos i anys».

Des del Meteocat afirmen que els models meteorològics són cada cop millors i preveuen de manera més acurada les situacions meteorològiques en general i especialment les que són d'intensitat. Tot i això, també tenen les seves limitacions. «Les grans estructures com grans depressions, grans DANES, les preveuen d'una manera molt acurada, amb força puntualitat i amb una intensitat molt precisa, però hi ha fenòmens més puntuals, més locals, com són les tempestes que afecten zones més reduïdes i que es produeixen per factors més de detall de l'atmosfera, que en alguns casos fallen». Un altre exemple encara més recent han estat les pluges d'aquesta mateixa setmana a la ciutat de Tarragona.

L’episodi tràgic de València va ser excepcional, però no podem descartar que en algun moment del futur pugui afectar Catalunya

Santi Segalà

— cap de predicció del Meteocat

A l’octubre farà dos anys de la fatídica DANA de València, on van morir 231 persones. En un estudi de la Universitat de Valladolid i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) sobre aquell episodi, les simulacions conclouen que, amb les condicions climàtiques actuals, la precipitació acumulada en sis hores va ser un 21% més intensa que en un escenari sense escalfament antropogènic. La superfície afectada per més de 180 l/m² va augmentar un 55%, i el volum total de pluja sobre la conca del Xúquer, prop d’un 19%. En precipitacions horàries, les simulacions estimaven increments d’aproximadament un 20% per cada grau d’escalfament.

Aquest fenomen es pot repetir? Ens podria arribar a afectar a Catalunya? Segalà es mostra contundent: «La resposta és que sí. Els fenòmens més violents, més extrems, cada cop es repetiran amb més freqüència i amb més intensitat. L’episodi tràgic de València en va ser un exemple, que evidentment va ser excepcional, però no podem descartar de cap manera que en algun moment del futur pugui afectar Catalunya» sentencia.

Subscriu-te per seguir llegint