L'estiu del 2026 bat rècords a Girona amb la ratxa més llarga de dies consecutius per sobre dels 30ºC

Girona ha registrat l’estiu més càlid des que es tenen registres, que es remunten fins al 1884. Segons les dades del meteoròleg Gerard Taulé, a l’estació de Girona-Sèquia la temperatura mitjana entre juny i agost ha estat de 28,2ºC, dues dècimes per sobre de l’anterior rècord, corresponent a l’estiu del 2022, quan es van registrar 28,0ºC.

Els tres mesos de l’estiu han estat marcats per temperatures excepcionalment elevades. A Girona-Sèquia, la temperatura mitjana de l’agost ha estat de 28,7ºC. Tot i el rècord mensual, el juliol encara va ser més càlid en aquesta mateixa estació, amb una mitjana de 29,8ºC, mentre que al juny es va situar en 26,5ºC.

Un altre dels grans rècords de l’estiu ha estat la persistència de la calor. Girona ha encadenat aquest estiu la ratxa més llarga de dies consecutius amb temperatures màximes superiors als 30ºC des de l’inici de la sèrie. A Sant Daniel i a l’aeroport de Girona s’han comptabilitzat 83 dies consecutius per sobre dels 30ºC entre el 12 de juny i l’1 de setembre de 2026. Al centre de Girona i a Salt, la ratxa s’ha situat en 70 dies, amb una única interrupció durant l’agost, quan la màxima va quedar en 29,5ºC a Girona i en 29,3ºC a Salt.

El rècord d’aquest 2026 supera àmpliament les grans ratxes de calor precedents. Fins ara, la més llarga era la de 64 dies de l’estiu del 1911. La seguien els 56 dies consecutius del 2022, entre el 23 de juny i el 17 d’agost, i els 55 dies de l’estiu del 2003, entre el 6 de juliol i el 29 d’agost.

De totes maneres, l’excepcionalitat de les temperatures no s’ha limitat a Girona. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’agost del 2026 ha estat el més càlid mesurat mai al conjunt de Catalunya, per davant de l’agost de 2003 i de 2022. El mes ha estat «molt càlid» al litoral i al prelitoral central i nord, en sectors de Ponent i a la Vall d’Aran. Les anomalies de temperatura s’han situat de manera generalitzada entre 2 i 3,5ºC per sobre de la mitjana climàtica. Al pantà de Darnius-Boadella i a Anglès, l’anomalia ha arribat als 3,5ºC, i són de les més elevades de tot Catalunya.

Precipitacions irregulars

La calor extrema ha anat acompanyada d’una marcada falta de precipitació durant el conjunt de l’estiu. Segons les dades de Taulé, aquest ha estat el vuitè estiu més sec a Girona des del 1906, mentre que a l’estació de la Vall de Sant Daniel ha estat el més sec de tota la sèrie, amb només 55,4 mm acumulats entre juny i agost. A Salt, l’estiu del 2026 ha estat el segon més sec des de 1999, amb un total de 68 mm, una precipitació que no arriba a la meitat del que seria habitual.

Malgrat aquest dèficit acumulat, l’agost ha estat més plujós que el juliol, que havia estat extremadament sec, però les precipitacions han caigut de manera molt irregular. La formació de tempestes al Pirineu i al Prepirineu ha deixat registres abundants especialment a les zones de muntanya. A les comarques gironines, el Ripollès ha concentrat alguns dels màxims pluviomètrics de Catalunya. Camprodon ha acumulat 191,3 litres per metre quadrat durant l’agost i Ulldeter, 188,7 litres, fet que situa totes dues estacions entre les sis més plujoses del país.

Tot i que la distribució de la pluja ha estat molt desigual, el mapa del Meteocat mostra un Ripollès especialment plujós, mentre que a bona part de les comarques costaneres i prelitorals gironines els acumulats han estat molt més modestos i, en diversos sectors, per sota de la mitjana climàtica.

Subscriu-te per seguir llegint