Girona duplica les morts per sinistralitat respecte de l’any passat amb 20 víctimes
Girona concentra gairebé una quarta part de les víctimes totals, amb la Selva com la comarca més afectada, malgrat que la mortalitat es redueix un 11% al conjunt de Catalunya
Gairebé quatre de cada deu de les víctimes mortals són motoristes, que augmenten un 13%

Punt de l'accident mortal a l'N-240, a Lleida / Roger Segura

Les carreteres de la demarcació de Girona registren 20 víctimes mortals durant els primers vuit mesos del 2026, deu més que en el mateix període de l’any passat, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit (SCT). Això suposa que el nombre de morts a la xarxa viària gironina es duplica en comparació amb el 2025. A més, la selva és la comarca que més víctimes mortals concentra amb el 35% del total de la demarcació, registrant set dels 20 sinistres mortals.
Aquesta xifra gironina representen prop del 23% del total de tot catalunya, en què 87 persones han perdut la vida en aquests primers vuit mesos d'any. L’augment de la mortalitat a Girona, però, contrasta amb l’evolució del conjunt de Catalunya, on la sinistralitat es redueix respecte al mateix període de l’any passat.
La mortalitat baixa un 11% a Catalunya
La sinistralitat a la xarxa viària de Catalunya disminueix un 11% fins al 31 d’agost en comparació amb el mateix període de l’any passat i acaba amb 87 morts, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit (SCT) que publica aquest dimarts. D’aquest total, 73 són homes i 14 dones i es registren en 83 accidents mortals. En comparació amb el 2019, any de referència per al compliment d’objectius de reducció, la rebaixa és d’un 29%. Pràcticament, el 40% de les persones mortes en aquests primers vuit mesos de l’any són motoristes (34), cosa que suposa un 13% interanual més. L’SCT destaca que es tracta del col·lectiu del conjunt d’usuaris on es produeixen més pèrdues de vida.
Pel que fa als ferits greus, també es redueixen un 18,5% respecte al gener-agost del 2025, fins a 490. D’altra banda, de les 87 víctimes mortals, cinc es concentren a l’agost, quan l’any passat se’n notifiquen deu.
A més dels 34 motoristes, també es produeixen deu víctimes mortals entre els vianants i cinc entre ciclistes. D’aquesta manera, els col·lectius vulnerables aglutinen el 56% del total de la mortalitat a les vies catalanes en els primers vuit mesos de l’any.
Pel que fa a les vies, l’AP-7 concentra el nombre més gran d’usuaris que perden la vida, amb 12. L’A-2 en registra quatre i l’N-340 i la C-25, tres cadascuna. Els tipus d’accident més freqüents són les sortides de via, amb 27 casos, i els xocs frontals, amb 24.
L’SCT, en el balanç de sinistralitat, fa èmfasi en la pujada de les víctimes mortals majors de 65 anys, que passen de 15 fa un any a 20 enguany. Tot i això, la franja que reuneix més morts és la de 45 a 54 anys, amb 20 persones.
La sinistralitat a la resta de demarcacions
Per demarcacions, Barcelona aplega 39 dels 87 morts, encara que registra una disminució interanual de l’11,5%. El Baix Llobregat és la comarca amb més mortalitat, amb nou persones. Tarragona en comptabilitza 17 fins al 31 d’agost, set menys que en el mateix període de fa un any (-29%). El Tarragonès i el Baix Ebre en registren cinc i quatre, respectivament. Per últim, a les comarques lleidatanes perden la vida 11 persones, nou menys que el 2025. La Noguera és la comarca amb el nombre més gran de víctimes, amb quatre.
Subscriu-te per seguir llegint
- Cotarelo incendia la Diada a Ripoll
- El Cafè: de 'bar de barri' a referent de pintxos i tapes
- Marc Giró (51 anys), sobre el seu primer sou: «Vaig estar dos mesos sense menjar. M’ho vaig gastar tot en un Louis Vuitton»
- Té 112 anys i és la dona més longeva de Catalunya: la extraordinària vida de Carme Noguera
- Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Un estudi revela quines són les destinacions més visitades en cotxe aquest estiu: la Costa Brava hi és
- Carta d'una lectora: A qui perjudiquen les vagues dels mestres i professors?