La legislació espanyola permet avortar fins pràcticament el darrer dia de gestació en cas que es provi un de dos supòstis sanitaris. Un d´ells és que existeixi un greu risc físic per la mare i l´altre que aquest perill sigui psíquic. Davant d´aquestes dues possibilitats, les clíniques que fan avortaments han de presentar els informes mèdics necessaris per provar el risc.
Però els requisits per un i altre supòsit són diferents. En cas que s´hagi de provar el risc físic és necessària l´elaboració de dos informes realitzats per dos metges diferents, mentre que per provar el perill psicològic només fa falta un informe d´un sol psiquiatre.
Més control públic
Jaume Canyellas fa anys que treballa a Girona i està especialitzat en psiquiatria infantil i juvenil. Considera que la llei s´hauria de canviar i reclama que hi hagi molt més control per part de l´Administració en els informes mèdics per poder justificar un avortament. Després de descobrir l´existència de certificats sense nom de pacient i ja signats per psiquiatres, reclama que almenys siguin necessaris dos informes diferents, com passa amb el supòsit del risc físic per la salut de l´embarassada. El psiquiatre va més enllà i assegura que les anàlisis els hauria de fer un servei de psiquiatria públic i no les mateixes clíniques privades. Segons ell, així es frenaria la gran quantitat d´avortaments que es realitzen en les darreres setmanes de gestació amb la justificació d´un greu risc psíquic per a la mare.
