He parlat i he escrit més d´una vegada dels Germans Maristes i de la plaça que l´Ajuntament els dedicà l´any 2000. Si ara m´ha semblat que n´havia de tornar a parlar i dedicar-los aquest escrit és perquè finalment aquests darrers dies veiem ja pràcticament acabada la plaça esmentada. Com sempre els tècnics tenen -tant se val- la primera i darrera paraula en l´execució, si bé he percebut que el poble donava la seva opinió.
m´ha agradat especialment una cosa :l´interès, sobretot de la gent del carrer de la Creu, perquè la vella creu de terme ( tots hem vist fotografies de la creu del 1904 que va donar nom al principal carrer del poble) ocupés un lloc digne a la plaça. Entre l´abundant arbreda que s´ hi ha plantat es veu un llorer prop de la Creu. També, encerclant la bella creu (no tan estilitzada com en el seu origen, clarament gòtic) s´hi ha instal·lat una jardinera amb flors. La bona il·luminació que hom pot admirar duran la nit no ha negligit la creu que queda ben il·luminada amb un punt de llum propi .
Repassant breument la història d´ aquesta creu, trobem que tots els alcaldes, si exceptuem la ventada del 1936, s´hi han interessat . L´any 1904, l´alcalde Baldiri Heras, d´acord amb el G.G. Maristes, «propone trasladar la cruz de pisdra ,propiedad de los hermanos ,encima del campo (...)para quedar más espacio para la circulación de carruajes (...)». Desprès de la Guerra Civil, l´alcalde Narcís Granollers va disposar recuperar el fus amb el peu i posar-hi una creu de ferro( els pocs trossos que quedaren de la creu malmesa els he vist guardats a can Darder). El 1969, essent alcalde Sebastià Quer, i aprofitant el que quedava del fus i del peu es va refer l´actual creu de pedra. Una subscripció popular permeté pagar-ne les despeses que foren de 8.348 pessetes. Novament els maristes cedeixen un altre tros del seu camp. L´Ajuntament actual, presidit per Narcís Algam, després de guardar -la uns anys amb motiu de la renovació de la plaça, ha estat ben encertat en aquest nou emplaçament de la històrica creu de terme de Pontós. (Vegeu Pontós: passat i present)
Aquesta història de la creu de terme ja ens ajuda a descobrir l´interès dels Maristes per Pontós. Les vegades que es decidí canviar de lloc la col·locació de la creu, els Germans sempre renunciaren a un tros de terreny de la seva finca per millorar l´entrada a la població.
Al llarg, però, dels seixanta-nou anys de presència al poble van ser molts els favors que feren i que és impossible d´explicar aquí ni que sigui succintament. Em remeto al llibre citat sobre Pontós, en què dedico un capítol a parlar-ne amb abundància de fets documentats sense que hi faltin testimonis.
Penso sincerament que el nom de plaça dels germans Maristes, que tothom troba en arribar a la població és un honor per a Pontós. Em va plaure ser-ne una mica el padrí quan, en comunicar-me l´alcalde Narcís Algam, amb motiu de la meva jubilació com a professor(any 1999), que volien fer-me fill adoptiu, vaig insinuar només que pensessin en els Maristes. El resultat fou el de donar nom de Germans Maristes a aquesta plaça.
Bonica festa la de l´ any 2000! Aquell dia memorable, el germà Emili Turú, Provincial de Catalunya i membre del Consell General a Roma, present a Pontós amb uns trenta maristes deia: «En nom dels centenars de maristes que han passat per Pontós us dono les gràcies per aquest gest que us honora. Sabeu conservar la memòria i ser agraïts com ho expressa també el fet de nomenar mossèn Pere fill adoptiu (...) Gràcies sr. Alcalde, gràcies poble de Pontós. (...)» ( llibre citat, pàg . 209 )
Penso -també amb la mateixa sinceritat- que la presència massiva d´ aquell dia 5 de juny del 2000 a Pontós («la festa prosseguí amb un dinar de germanor en el Local Social amb més de tres -centes persones ...» segons llegim en la ressenya que feu Montserrat Vayreda a la revista El Senyal) era una clara acceptació d´un fet que no admet rèplica .No crec que ningú el pugui qüestionar.
*Rector de Pontós
