El 19 de juliol de 1986 un incendi que es va allargar cinc dies i cinc nits va devastar l´Albera, més de setze mil hectàrees de 21 municipis, des del Pertús fins a la costa. Van morir quatre bombers de França que participaven en l´extinció en estavellar-se amb l´hidroavió. Aquell dia van haver-hi 80 incendis a Girona, la majoria a l´Alt Empordà i es va haver de demanar fins i tot ajuda a l´Exèrcit. Vint-i-un any després, Cantallops Acció Cultural ha recuperat la memòria de l´incendi. Una extensa tasca de recerca els ha permès recollir documentació, testimonis i dades per reconstruir els fets. També s´ha elaborat un documental que complementa la mostra. Entre les reflexions plantegen que calen més inversions per a la previsió amb mesures de reequilibri territorial i de millora paisatgística. L´Alt Empordà és la comarca amb més incendis de 1983 a 1998, amb 605 focs.

Memòria del foc és el títol de l´exposició en què no només ens mostren els efectes de les flames, sinó que conviden a reflexionar sobre diverses qüestions, des dels canvis que ha sofert el paisatge, la fragilitat de l´entorn natural, les millores en infraestructures per a l´extinció d´incendis o la constatació que es pot repetir. De fet, altres incendis, tot i que de menor magnitud, han devastat altres àrees gironines com el Parc Natural de Cap de Creus.«És un recordatori, una revisió històrica d´aquells fets, la interpretació de per què va passar, per conscienciar de la prevenció i el risc d´incendi per homenatjar els quatre bombers». Aquests són alguns dels motius que Miquel Serrano, membre de l´associació cultural diu que els han portat a recuperar dades. L´exposició es pot veure els caps de setmana a la Concòrcia de Cantallops, però en un futur podria veure´s en altres municipis com la Jonquera. Sembla que tot va començar al costat d´un pont de l´autopista, prop del Pertús, diu Serrano, i, per tant, una burilla llençada de forma imprudent -una causa que es repeteix en molts focs- podria ser l´inici. Va adquirir proporcions gegantines. Va travessar l´Albera i no es va aturar fins gairebé arribar al mar. Va anar arrasant el paratge al seu pas pels municipis. Hi havia pànic entre la població i faltaven mitjans, tot i que hi havia bombers de tot Catalunya, França i l´Exèrcit. La diferència entre els mitjans francesos i els catalans és un dels elements que es mostren. En la lluita contra els foc apunten que calen canvis. La prevenció i l´extinció són els dos camps. Plantegen que «cal augmentar les tasques de prevenció i de protecció dels paisatges tradicionals perquè limitin la continuïtat forestal». Creuen que es dediquen pocs mitjans a les «polítiques de prevenció», com gestió territorial i paisatgística. La mostra permet conèixer com s´actua davant un foc i quins són els grups que hi intervenen. Malgrat són claus els mitjans i de forma ràpida a l´hora d´apagar les flames, també és necessari analitzar com avança i abans de tot això, evitar que pugui fer-ho. Per tot això creuen que calen més inversions per a l´extinció d´incendis i mesures per al reequilibri territorial i de millora paisatgística. Com a exemple recorden l´incendi de l´any 2000 a cap de Creus on es van cremar més de sis mil hectàrees. «Tots van coïncidir que si s´hagués mantingut el paisatge tradicional d´aquestes serres un incendi d´aquestes magnituds no s´hauria pogut produir».