Parlar obertament sobre la mort sempre ha estat un tabú en la societat, però encara és més complex si en la situació que es produeix amb la pèrdua d’un ésser estimat hi ha d’intervenir un nen. Sempre costa afrontar la mort i el dol, però en el cas dels infants els experts consideren cada vegada més que els nens han de participar en el procés com ho fan els adults. Es tracta de gestionar les emocions i en contra del que pensem potser de forma no tan diferent. A vegades els silencis o amagar certes situacions poden generar una major negativitat. 

Xusa Serra, infermera de la Unitat d’Acompanyament en dol i final de vida de l’Hospital Universitari General de Catalunya, assegura que no parlar sobre la mort genera «falta de coneixements, inseguretat i por». «Hem passat d’una societat que als anys seixanta tractava la mort amb normalitat i es preparava i vetllava el mort a casa davant dels nens, a una en la qual el desconeixement ens porta a la sobreprotecció», explica Serra, que va participar en la xerrada que portava per títol «Com gestionar el dol i les pèrdues a les aules?» juntament amb la directora de l’Escola Miquel Martí i Pol de Sabadell, Mònica Marín, organitzat per Tu Apoyo en Red amb el suport de la Fundació Mémora

Tu Apoyo en Red ajuda a famílies i també a personal sanitari, professionals educatius i funerari a enfocar el tema de la mort i la pèrdua i posant a la seva disposició recursos divulgatius per ajudar a entendre com reaccionem davant una pèrdua i quins consells podem seguir. Parlar de la mort ens incomoda i, per tant, el suport extern sempre és benvingut.

 Afrontar la mort a les aules

Afrontar la mort i el procés de dol -que sovint ja comença abans de la pèrdua de la persona- és clau, però també fins ara la societat no ha disposat de les eines necessàries per comprendre-ho o demanar ajuda a un professional. La qüestió ha començat a arribar a les aules. Alguns centres educatius ja han acollit tallers per parlar sobre la mort amb la participació d’escolars des del primer nivell de P3 fins a cicles superiors. Són sessions on participen els nens i nenes però també els professors que, sovint, han d’adoptar un paper determinant en la gestió de l’ajuda a un alumne. Fins al moment, 27.000 alumnes ja han participat en algun d’aquests tallers.

Els professors esdevenen essencials per poder parlar i tractar aquests temes amb els alumnes. Pixabay

Aquests tallers adquireixen especial importància pels professors, ja que es poden trobar en situacions delicades a l’hora d’haver d’ajudar a un alumne que ha patit alguna pèrdua. Durant el debat, es va exposar que per gestionar la mort i el dol a l’aula és fonamental que els professors siguin capaços de trencar amb el tabú i saber gestionar les seves pròpies emocions. «Aquestes situacions suposen molta responsabilitat. Els professors hem de treballar les nostres pors i pèrdues. No podem transmetre aquests problemes als nens», va assegurar Mònica Marín.

Marín va explicar que arran de la Covid-19 el neguit entre els nens es va disparar, ja que van rebre moltes notícies sobre la mort. «La pandèmia ens ha posat el tema de la mort sobre la taula i les escoles no podem mirar cap a un altre costat». També els professors s’han trobat que no disposaven de prou formació per poder tractar el tema de la mort a la classe.

«Els nens són a vegades una lliçó de vida i no ens podem imaginar com de vegades poden ser d’ajuda pels adults»

Per Marín és important que els nens participin dels processos de dol. «Amb això s’evita la resistència en l’edat adulta. Moltes vegades parles amb les famílies i sembla que tot va molt bé, però quan indagues més et trobes amb situacions que ells mateixos estan sentint de forma molt intensa i han de saber que no hi ha tabús», apunta la professora. Xusa Serra va parlar de com preparar a un infant sobre una mort a la família. «Molts pares, mares, educadors i professors, estan mancats de coneixement sobre la mort» i va insistir també en el fet que pels nens és molt important integrar-se en el procés de dol. «Els nens són a vegades una lliçó de vida i no ens podem imaginar com de vegades poden ser d’ajuda pels adults» en el tema de la mort. 

 Recursos per poder parlar de la mort

Actualment hi ha diversos recursos per poder parlar de la mort amb els nens. Per exemple, hi ha molta bibliografia, pel·lícules i sobretot contes per a totes les edats en els quals es tracta el tema de manera molt didàctica. Per exemple, «El buit», «Ell jardí del meu avi», «El drac dels records», entre molts altres. «Les famílies agraeixen molt tenir una eina per ajudar als nens i són l’altre eix central sobre el qual cal treballar», explica Xusa Serra. 

 Donar respostes, però per ensenyar cal aprendre

Si els professors han d’intervenir en ajudar als seus alumnes en casos de mort i dol han d’haver rebut prèviament un ensenyament. Per ensenyar de forma adequada primer cal aprendre. Per això el tabú s’ha de trencar inicialment pels mateixos professors per llavors poder transmetre l’ajuda als nens i nenes que precisin aquesta ajuda. 

Si tota mort és difícil d’encaixar quan darrere hi ha el suïcidi d’una persona -i més en una edat juvenil- explicar-ho i intentar donar respostes pot esdevenir encara més difícil. Més ansietat, símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides s’han incrementat entre els nens i adolescents espanyols, segons diversos estudis fets a partir de la pandèmia. 

Pediatres i psiquiatres infantils han constatat un augment de fins al 47% en els trastorns de salut mental dels menors. I com tractar el suïcidi a les aules? També és molt important tractar aquest tipus de mot entre els menors. 

Xusa Serra considera que no només cal parlar amb els infants sobre aquestes morts sinó que cal fer-ho primer com a mesura preventiva i també per entendre les emocions que es produeixen. «La família i els amics es queden amb mil preguntes. Des d’aquest nucli és on treballem. Que s’adonin compte que encara que haguessin tingut tot el coneixement del món no haurien pogut evitar-ho, perquè el mal, no estava fora. La persona el tenia dins».