"No totes les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes d’IRPF"

Les indemnitzacions per acomiadament no sempre estan exemptes d’IRPF. La seva tributació depèn de factors com el tipus d’acomiadament, l’import percebut o la manera de formalitzar-lo. Analitzem els elements clau per evitar errors i possibles regularitzacions per part d’Hisenda. Parlem amb Jaume J. Barcons, tresorer de la Junta de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, per aclarir els aspectes clau.

Les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes d’IRPF?

No de manera automàtica, no totes estan exemptes . La normativa fiscal només declara exempta la part de la indemnització que té caràcter obligatori segons la legislació laboral. Això significa que no tota la quantitat percebuda queda fora de tributació, sinó únicament aquella que correspondria legalment en funció del tipus d’acomiadament. Quan l’empresa abona una quantitat superior, per acord o millora, aquest excés tributa com a rendiment del treball. Per tant, és fonamental diferenciar entre la indemnització legal i la realment percebuda.

Com es calcula la part que pot quedar exempta?

El primer pas és determinar correctament la naturalesa de l’extinció: si es tracta d’un acomiadament improcedent, objectiu, col·lectiu o una altra situació. A partir d’aquí, cal calcular la indemnització que correspondria estrictament segons l’Estatut dels Treballadors, tenint en compte l’antiguitat i el salari. Aquesta quantitat és la base sobre la qual es determina l’exempció. Un càlcul incorrecte, per exemple, per errors en l’antiguitat o en el salari regulador, pot provocar que es considerin exempts imports que en realitat no ho són.

Hi ha un límit màxim a aquesta exempció?

Sí. Des de l’any 2014, la normativa fixa un límit màxim de 180.000 euros com a import exempt. Això vol dir que, encara que la indemnització legal sigui superior, la part que excedeixi aquest topall haurà de tributar. En la pràctica, això obliga a fer un doble control: d’una banda, la indemnització legal aplicable i, de l’altra, aquest límit fiscal absolut.

Té importància la manera com es formalitza l’acomiadament?

És un aspecte clau. L’Administració tributària no només analitza les quantitats, sinó també la coherència jurídica de l’extinció. En particular, en els acomiadaments improcedents, és bàsic que la improcedència quedi acreditada en un acte de conciliació administrativa (CMAC) o mitjançant resolució judicial. Això reforça el caràcter indemnitzatori de les quantitats percebudes i facilita la seva consideració com a exemptes. Una formalització deficient pot generar dubtes i donar lloc a comprovacions per part d’Hisenda.

Tots els acomiadaments tenen el mateix tractament fiscal?

No exactament. En els acomiadaments per causes objectives o col·lectives, la indemnització mínima és inferior, però el límit de l’exempció es determina prenent com a referència el màxim previst per a l’acomiadament improcedent. En canvi, en extincions pactades, baixes voluntàries o prejubilacions, la regla general és que no s’aplica l’exempció, ja que no hi ha una obligació legal d’indemnitzar en els mateixos termes. En aquests casos, les quantitats percebudes tributen íntegrament, tot i que poden aplicar-se determinades reduccions si es compleixen els requisits legals.

Hi ha altres factors que poden afectar l’exempció?

Sí, un dels més importants és la desvinculació real del treballador respecte de l’empresa. La normativa presumeix que no existeix aquesta desvinculació si, dins dels tres anys següents a l’acomiadament, el treballador torna a prestar serveis a la mateixa empresa o a una altra vinculada. En aquests supòsits, es pot perdre l’exempció i haver de regularitzar la situació, per la qual cosa és un aspecte especialment rellevant a tenir en compte.

El moment o la forma de cobrament influeixen en la tributació?

També poden tenir impacte. Quan la indemnització es percep de forma fraccionada, cal analitzar com s’aplica l’exempció i en quin moment comença a tributar l’excés. A més, en relació amb les quantitats no exemptes, pot ser aplicable la reducció per rendiments irregulars, sempre que es compleixin determinades condicions, com ara el període de generació o la forma de percepció.

Quin seria el missatge final?

Que no s’ha de donar mai per descomptada l’exempció fiscal d’una indemnització per acomiadament. Cada cas requereix una anàlisi detallada del càlcul, de la documentació i de les circumstàncies concretes. Una correcta planificació i assessorament professional poden evitar errors, regularitzacions i possibles sancions, especialment en indemnitzacions d’import rellevant.