Què vull ser quan sigui gran?

Hi ha preguntes que ens acompanyen al llarg de la vida. Algunes les formulem de petites, gairebé com un joc, i només amb el pas dels anys descobrim tot el seu significat. Una d’aquestes preguntes és: què vull ser quan sigui gran?

Quan érem infants, aquesta qüestió ens convidava a imaginar el futur. Pensàvem en professions, vocacions i il·lusions. Però ningú ens parlava encara de l’esforç que suposa construir una empresa, assumir riscos, generar ocupació o mantenir viu un projecte empresarial durant dècades.

Aquesta ha estat, i continua sent, la realitat de moltes dones empresàries i professionals autònomes. Dones que han dedicat anys de feina, responsabilitat i compromís a tirar endavant iniciatives empresarials arrelades al territori. Amb el seu esforç, han creat llocs de treball, han contribuït al desenvolupament econòmic de les comarques gironines i han afrontat, sovint en primera persona, moments d’incertesa econòmica i social.

Al llarg d’aquest camí, la prioritat ha estat moltes vegades garantir la continuïtat de l’empresa. Això ha comportat prendre decisions difícils: ajustar la pròpia remuneració, contenir despeses o mantenir bases de cotització reduïdes per preservar la viabilitat del negoci i protegir els llocs de treball. Decisions preses pensant en el present de l’empresa, però que, amb els anys, acaben condicionant el futur de moltes persones quan arriba el moment de la jubilació.

Una qüestió de reconeixement

Aquest és un dels grans reptes que cal abordar com a societat. La jubilació hauria de representar el reconeixement d’una trajectòria professional i empresarial. Hauria de ser una etapa de tranquil·litat, seguretat i qualitat de vida després d’anys d’esforç, responsabilitat i compromís. Tanmateix, la realitat mostra que moltes persones autònomes, i especialment moltes dones empresàries, accedeixen a pensions que no sempre reflecteixen de manera adequada la contribució que han fet al conjunt de l’economia. No és només una qüestió de xifres. És, sobretot, una qüestió de reconeixement.

Reconèixer aquesta realitat vol dir valorar el paper de les persones que han assumit riscos empresarials, que han mantingut activitat econòmica en moments difícils i que han contribuït, de manera constant, a generar ocupació, riquesa i oportunitats. Vol dir entendre que darrere de cada empresa hi ha una història de dedicació, de decisions complexes i de servei al territori.

Quan arriba la jubilació, aquella pregunta que semblava pròpia de la infància adquireix un nou significat. Què vull ser quan sigui gran? Vull viure aquesta etapa amb serenitat. Vull disposar dels recursos necessaris per mantenir una vida digna. Vull sentir que la meva trajectòria professional ha estat reconeguda. Vull que l’esforç de tota una vida tingui una correspondència justa. Des de l’Associació Gironina d’Empresàries considerem necessari obrir una reflexió sobre el model de protecció social dels treballadors autònoms i, molt especialment, sobre la realitat que viuen moltes dones empresàries en arribar a la jubilació.

Cal avançar cap a un sistema que tingui en compte les particularitats de l’activitat empresarial, que valori les decisions preses per garantir la continuïtat dels negocis i que ofereixi una resposta més equilibrada a les necessitats de les persones que han contribuït al desenvolupament econòmic del nostre país. Reivindicar unes pensions més adequades no és demanar un tracte diferencial. És demanar que el valor social, econòmic i humà de l’activitat empresarial tingui el reconeixement que mereix.

Perquè darrere de cada empresa hi ha una història de compromís. Darrere de cada persona autònoma hi ha anys d’esforç, responsabilitat i servei a la societat. I darrere de cada jubilació hi hauria d’haver la certesa que aquest compromís no quedarà oblidat. Potser avui la pregunta ja no és només què vull ser quan sigui gran. Potser la pregunta que ens hauríem de fer, com a societat, és una altra: com volem cuidar les persones que han contribuït, durant tota una vida, a construir el nostre teixit empresarial i el nostre progrés col·lectiu?

Aquesta és una reflexió que ens interpel·la a tots i que mereix formar part del debat sobre el futur del nostre país.