Els programes amb sexe a la televisió poden estar jugant un paper determinant que persisteixin alts nivells d'embarassos no desitjats en adolescents, malgrat que els joves disposen de més informació sexual que mai. Així ho considera un estudi realitzat als Estats Units, que alerta als programadors de televisió perquè en els guions dels programes amb contingut sexual es transmetin també els riscos de practicar sexe, relacionats tant amb l'embaràs com amb les malalties de transmissió sexual. Els adolescents que veuen habitualment a la televisió programes amb escenes de sexe són dues vegades més propensos a tenir o induir, segons el sexe, un embaràs precoç que el conjunt de les noies i nois a aquestes edats.

Un estudi realitzat per la Corporació Rand que publica en la seva edició de novembre la prestigiosa revista Pediatrics estableix per primera vegada un vincle científic entre l'exposició dels adolescents a continguts de sexe a la televisió i embarassos en noies o responsabilitat d'aquests embarassos en nois.

"Els adolescents rep una quantitat considerable d'informació sobre sexe a través de la televisió, però aquests programes no subratllen factors com els riscos i la responsabilitat cap al sexe", va declarar Anita Chandra, principal autora de l'estudi i piscólaga de la conducta a la Corporació RAND, una organització cientÏfica sense ànim de lucre. "Les nostres troballes suggereixen que la televisió poden influir significativament en els alts índexs d'embarassos en adolescents en els Estats Uniudos"."La quantitat de sexe en la programació televisiva s'ha duplicat els últims anys, però només existeix una petita representació que les pràctiques sexuals es desenvolupin de manera segura", va explicar Chandra. "Encara que s'han aconseguit progressos, els adolescents que veuen televisió encara troben poca informació sobre el sexe sense protecció en els programes que promouen la pràctica sexual", va declarar.

Responsabilitats als pares

Al seu judici, aquestes conclusions comporten responsabilitats tant per a programadors, com per a pares i professionals de la salut.

En concret, els programadors de televisió haurien d'assumir la necessitat d'incloure descripcions més realistes del sexe en els guions i reflectir conseqüències com l'embaràs no desitjat o les malalties de transmissió sexual. Pel seu costat, els pares han de limitar l'accés a aquesta programació llevat que puguin explicar les conseqüències als seus fills.