Presenten un prototip de microrobot "nedador" amb aplicacions mèdiques

La investigació, dirigida pel professor italià Pietro Tierno, presenta uns petits nedadors artificials formats per cadenes curtes de DNA (25 parelles de bases) que, gràcies a un camp magnètic, aconsegueixen un moviment de precisió horitzontal (amb una velocitat màxima d'entre 3,2 i 10 micròmetres per segon).

Es tracta d'uns dispositius que poden navegar per canals biològics i artificials estrets, pel que podrien utilitzar-se en "nanomedicina o biotecnologia", entre altres aplicacions.

L'objectiu, afirma Tierno, és usar aquests "petits missatgers" com a transportadors de fàrmacs, perquè contactin amb els cèl·lules escollides o les "estructures diana". Aquest prototip forma part d'una investigació conjunta d'un equip liderat pel catedràtic Francesc Sagués, del Departament de Química Física de la UB, en què també col·laboren Ignacio Pagonabarraga (del Departament de Física Fonamental de la UB) i Ramin Golestanian (de la Universitat de Sheffield, Regne Unit).

"El concepte teòric és simple, malgrat que a primera vista sembli complex", comenta en una nota de premsa el mateix Tierno, qui considera que aquest prototip és un pas endavant en aquesta àrea de la ciència.

El primer model experimental de nedador artificial el va presentar l'equip de Rémi Dreyfus (Nature, 2005) i és basava en cadenes de partícules associades a molècules d'ADN lligades a cèl·lules sanguínies, una via ara per aquest equip de la UB.

"Es tracta d'un model general i senzill que pot aplicar-se en altres estructures", va explicar Tierno, qui indica que a aquesta microescala, la viscositat dels fluids té molta influència en el moviment que la inèrcia. Els micronedadors artificials han de ser estables, desplaçar-se de manera eficient i ser fàcil de dirigir per mitjà de camps elèctrics o magnètics.