El ministre de Sanitat, Bernat Soria, va aclarir ahir que el cas de la nena britànica que va renunciar a sotmetre's a un trasplantament vital de cor podria produir-se a Espanya, ja que la Llei d'Autonomia del Pacient així ho permet.
Sòria va fer aquestes declaracions als mitjans de comunicació, en ser preguntat per la decisió de Hannah Jones, de 13 anys, que va convèncer els metges perquè no li facin un trasplantament de cor, òrgan que té greument danyat per la quimioteràpia a la qual va ser sotmesa contra la leucèmia.
El titular de Sanitat va explicar que la Llei d'Autonomia del Pacient respecta el dret del malalt a rebutjar el denominat esforç terapèutic, una decisió que prendrà independentment sempre que sigui major d'edat.
Soria va puntualitzar que a Espanya no es coneix cap cas en el qual un menor s'hagi negat a rebre el trasplantament d'un òrgan del qual depengués la seva vida, malgrat que aquest país és el primer del món en donacions i en aquest tipus d'intervencions.
No obstant això, va precisar que dels menors de dotze anys la normativa espanyola atorga la decisió final als pares, com representants legals del nen, sempre que estiguin assessorats per un equip mèdic i psicològic.
Si el pacient supera els dotze anys, pares i facultatius han de consultar a l'afectat si desitja sotmetre's o no a aquesta intervenció, per tenir en compte la seva opinió a l'hora d'actuar, com ha ocorregut al Regne Unit.
Sòria va confessar que el cas de la nena britànica és "complex" des del punt de vista jurídic i ètic, i va assenyalar que, precisament per això, "és molt difícil posar-se en el paper dels pares".
Després de recordar que cada dia molts progenitors espanyols s'han d' enfrontar a decisions d'aquest tipus, vinculades amb el futur dels seus fills, el ministre va evitar opinar sobre la postura dels pares de Hannah Jones, per no conèixer de prop el problema.
No obstant això, el titular de Sanitat va admetre que ell, com tot els pares, desitja "el millor" per als seus fills.
El director general de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, va assegurar sobre aquest mateix assumpte que el rebuig dels pacients a sotmetre's a un trasplantament d'òrgan vital "es produeix amb certa freqüència a Espanya", encara que no es coneix el cas de cap menor.
L'expert va aclarir que aquest conflicte podria haver-se dirimit als tribunals, de no ser perquè la pacient va persuadir als experts de l'hospital Herefordshire Primary Care Trust, en el sud-est d'Anglaterra, que retiressin els recursos per treure-li la custòdia als seus pares i procedir a l'arriscada intervenció.
Després de reconèixer que aquest és una cas "força extrem", va esgrimir que a Espanya la justícia va dictaminar sobre situacions en les quals determinades creences religioses impedeixen certs tractaments, com el rebuig per part dels Testimonis de Jehovà a rebre transfusions sanguínies.
Matesanz va reiterar que en aquest país és freqüent que alguns pacients decideixin no rebre un trasplantament, si bé es tracta en la major part de les ocasions de persones grans o afectades d'altres malalties greus addicionals.
Aquestes decisions, comparades amb rebre o no una transfusió són "paraules majors", va matisar l'expert, qui va subratllar que els facultatius solen respectar la llibertat del malalt que, després d'anys de sofriment, decideix que "ja està bé".
"Hannah s'ha d'operar"
Un oncòleg, una psicòloga especialitzada en el tractament de malalts de càncer i una pacient van coincidir de manera contundent en expressar la seva opinió sobre el cas de la nena londinenca que es nega a un trasplantament de cor, i van defensar que Hannah hauria de ser operada.
L'adolescent britànica que, després de patir des dels cinc anys una forma rara de leucèmia, va decidir als seus tretze anys no sotmetre's al trasplantament cardíac que li havien aconsellat els metges perquè no li asseguren l'eficàcia d'aquesta intervenció i prefereix viure els seus últims dies dignament sense més tractaments.
L'oncòleg Mariano Provencio Pulla, de l'hospital Puerta del Hierro de Madrid, va destacar que, en general, els trasplantaments de cor tenen èxit en un percentatge alt quan s'aplica a malalts afectats per la mateixa patologia que pateix Hannah i va ressaltar que, si els cardiòlegs ho han aconsellat, no té cap dubte que ha de ser operada.
Segons aquest especialista, una nena de tretze anys no té la maduresa suficient per decidir si ha de ser sotmesa al trasplantament, de la mateixa manera que tampoc per votar o ser empresonada.
En el mateix sentit s'ha pronunciat la directora de l'Associació Espanyola d'Afectats per Limfomes (AEAL), Begoña Barragán, que pateix un càncer limfàtic, i va considerar que els metges no fan l'oferta d'un trasplantament si pensen que el pacient morirà en el quiròfan i no té possibilitats de sobreviure. Segons la seva opinió, caldria analitzar els interessos que hi ha darrere d'aquesta decisió i si de veritat les coses són tal com s'han presentat als mitjans de comunicació o hi ha algun interès de la família o d'un altre agent a difondre aquesta informació. "Si et donen una esperança o una mínima possibilitat d'estar viva i curar-te, el normal és acceptar-lo", va assegurar Barragán.
La psicooncòloga d'aquesta associació Marta Martínez Sanmartín va ressaltar la importància d'avaluar la història psicològica dels pares de la petita per comprovar les decisions.
