L'historiador egipci Eric J. Hobsbawn i el polític i advocat Miquel Roca Junyent han estat investits doctors 'honoris causa' per la Universitat de Girona, durant un acte celebrat a l'església de Sant Domènec. El primer, per la seva condició d''historiador compromès', la interpretació 'crítica' dels esdeveniments de la societat contemporània i la seva extensa producció bibliogràfica, mentre que Roca i Junyent, per la seva aportació als coneixements de Dret i Economia i el seu 'compromís' per Catalunya i la llibertat demostrats amb la seva aportació a la redacció del text constitucional i al primer 'Estatut de la democràcia recuperada'.

Uns dos-cents assistents han seguit el que ha estat el cinquè acte d'investidura d'honoris causa d'aquesta universitat, essent Hobsbawn i Roca el número onze i dotze respectivament.

La rectora de la Universitat de Girona (UdG), Anna M. Geli, ha qualificat l'acte com a un 'compromís' d'acceptar de manera 'crítica i constructiva', 'la transmissió de saber i de coneixement del llegat dels doctors Hobsbawm i Roca Junyent'. Ambdós, ha dit, 'són part del Segle XX' perquè 'l'han viscut i l'han explicat' i han contribuït a fer 'un món més habitable i a mostrar-nos-en les deficiències'.

Eric J. Hobsbawn ha agraït molt sincerament aquest reconeixement referint-se a ell mateix com a un historiador 'massa vell' i ha destacat el fet que hagi estat una universitat de Catalunya, un país amb qui manté una relació estreta des de la generació dels seus pares. Durant el seu discurs, ha recordat importants figures com ara la de Pierre Vilar i Vicenç Vives, que van contribuir i inspirar a altres estudiosos en la tasca de situar la història espanyola en el món modern. Per altra banda, ha assenyalat que en un món globalitzat en el que vivim, el 'manteniment' de les cultures nacionals i les llengües grans i petites és 'més important que mai' i ha elogiat el paper de la cultura catalana per haver aconseguit de forma exitosa combinar la conservació dels seus orígens com a comunitat amb la seva participació en el món de forma reconeguda. En aquest sentit, i referint-se al Regne Unit, on viu des de fa molt anys, ha apuntat que les 'autònomes' Escòcia i Gal·les 'haurien d'aprendre del vostre exemple'.

Per la seva banda, l'advocat i polític Miquel Roca Junyent ha rebut el guardó destacant l'estreta relació que manté amb Girona i sobretot l'Empordà, 'la pàtria de la felicitat', i ha explicat la seva 'frustrada' vocació com a professor universitari després que el règim franquista l'expulsés mentre estudiava a la universitat com a conseqüència del seu 'compromís' amb la llibertat. Com a gironí d''adopció' i 'empordanès de tot cor', Roca ha subratllat el paper de la universitat en els moments difícils que vivim a nivell econòmic i 'nacional'. 'El dret haurà de saber adaptar-se als nous models que afloraran amb la crisi i també ser-ne garantia' ha dit, i la 'universitat haurà de liderar la reflexió i la proposta que la crisi ens demana'.

Els mèrits de les dues trajectòries

La catedràtica d'Història Contemporània Anna Maria Garcia i padrina de Hobsbawn, ha lloat la seva carrera com a 'historiador 'més conegut i reconegut del segle XX' i un dels 'més grans de tots els temps'. Garcia ha ressenyat la seva trajectòria com a'políglota i viatger impenitent, voluntària i conscientment' i ha precisat que 'la seva vocació no va ser la de l'activista, sinó la de d'intel•lectual que interpreta el temps i que influeix en el curs dels esdeveniments a través dels seus estudis'. Pel que fa a Catalunya i Girona, 'generacions senceres d'historiadors i historiadores el considerem el nostre mestre, ens en sentim deutors i li donem les gràcies'.

El catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós, en qualitat de padrí de Miquel Roca, s'ha referit, entre altres aspectes, a la seva contribució a l'Estat de dret, tot dient que 'si a les facultats de dret s'ensenya la Constitució i l'Estatut, és en gran part, gràcies a ell'. També n'ha destacat el seu tarannà 'rigorós i elegant' d'un dels 'millors oradors' que han passat pel Congrés dels Diputats.

Eric J. Hobsbawm

Nascut el 1917 a Alexandria (Egipte) és un dels historiadors més prestigiosos i influents del món. Des de molt jove es va interessar pels problemes de la societat i també per la política. Al llarg de la seva extensa vida ha escrit sobre una gran varietat de temes d'història i s'ha convertit en una referència pels estudiosos. La Universitat de Girona li concedeix el títol de doctor 'honoris causa' 'per la seva condició d'historiador compromès amb el present, a partir de la interpretació crítica dels esdeveniments que han configurat la societat contemporània, i pel seu mestratge, estès arreu del món i en el si de la UdG, a través d'una extensa producció bibliogràfica i d'una docència impartida des de posicions ideològiques progressistes', segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona a proposta de la Facultat de Lletres.

Miquel Roca Junyent

Nascut a Cauderan el 1940, a l'exili francès, va començar la seva activitat política en el Front Obrer Català. Des de la constitució de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974 i fins al 1979, va ocupar la seva secretaria general adjunta. Va ser diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona, president del Grup Parlamentari Català en el Congrés dels Diputats des de l'any 1977 fins al 1995, i portaveu de Convergència i Unió (CiU) en diverses legislatures. Des de l'any 1982 fins al 1995 va ser president de la representació de la Generalitat en la Comissió de Cooperació Bilateral amb l'Administració de l'Estat espanyol.

Actualment es dedica a l'assessoria jurídica a través del seu despatx Roca Junyent, que va fundar el 1996, i que és considerat un dels despatxos més importants d'Espanya. La Universitat de Girona li concedeix aquest títol 'per la seva aportació als coneixements del Dret i l'Economia, pel seu mestratge en l'aplicació del saber jurídic als objectius més valuosos del Dret; per la seva vinculació a la vida universitària i pels seus valors humans i pel compromís per Catalunya i la llibertat, expressats de manera fefaent en la seva decisiva aportació a la redacció del text constitucional i a la del primer Estatut de la democràcia recuperada', segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona a proposta de la Facultat de Dret.