El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha condicionat l'aportació del Govern al futur museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols a la durada de la cessió i a la qualitat de la col·lecció. En una entrevista a l'ACN, també parla del Llibre de Privilegis que Puigcerdà reclama i que és a la Biblioteca de Catalunya.
El Thyssen podria costar uns 15 milions d'euros, però encara no s'ha dit què aportarà cada ens.
Abans de determinar què hi posa cada administració, cal tenir garanties de la qualitat de la col·lecció i del període per assegurar la rendibilitat de la inversió pública. En el cas de Sant Feliu, s'han d'aprofitar els elements d'oportunitat i treballar en aquesta direcció.
Les garanties que falten són tècniques o una desconfiança?
És el mínim de prudència necessària de saber exactament quins són els elements que componen la col·lecció a cedir perquè el patrimoni de la baronessa és amplíssim. I veure la garantia de durada, si la cessió de les obres és a 20 anys o a 50.
Encara no ho saben, això?
No, perquè no n'hem parlat. A l'última reunió amb el ministre i la baronessa vam parlar sobre aquestes qüestions, però sense concretar-les. Però hi ha una bona entesa.
L'Ajuntament de Puigcerdà demana el retorn del Llibre dels privilegis i del Dietari robats.
No hi ha un conflicte, sinó dos criteris no exactament coincidents. Per una part, la consciència des de Puigcerdà que el llibre hauria de tornar perquè va sortir de forma inadequada i, des del punt de vista de la Biblioteca de Catalunya, forma part del seu fons i hi va arribar per una adquisició legítima. Hem de trobar com conciliar tot això.
Com es pot aconseguir?
La regla d'or és que, si és possible, les col·leccions siguin on puguin ser ben custodiades i amb el màxim d'accessibilitat per al públic. Però en peces simbòliques i si van marxar per via fraudulenta o violenta, s'hauria de negociar la via de retorn.
El seu departament volia arribar al 2% del pressupost. El té?
Som molt lluny d'això, i la conjuntura de crisi no ajuda. El repte és que la gent s'adoni que la cultura no és un luxe, sinó una necessitat.
La futura llei del cinema portarà més català a les cartelleres?
El que passa amb els nivells de català a les sales no té explicació: en un país on l'audiència televisiva en català és del 30%, és una anomalia que el cinema no superi l'1%.
L'oposició ha demanat que s'investigui les subvencions i crèdits concedits per l'ICIC...
El finançament de la cultura és complicat i calen instruments imaginatius, com el concepte d'aportacions reintegrables. És un sistema d'ajuts en forma de crèdits, amb els quals l'ICIC comparteix el risc amb el promotor que haurà de retornar els diners si el projecte resulta viable. Altra cosa és que en determinats casos s'hagi estat més o menys diligent a l'hora d'exigir garanties. Més enllà del procediment, les persones que van endegar aquesta política van fer una bona feina.
La creació dels museus nacionals té detractors, com el director del MAC, Pere Izquierdo.
Alguns creien que tancaríem el MAC, cosa que no és així, i altres temien que l'arqueologia quedés diluïda com a disciplina. Però al final del procés l'arqueologia hi guanyarà, perquè tindrà una millor plataforma de recerca i difusió.
