El rock no té edat; i si no ha mort per als vells rockers, igualment també és ben viu per als més joves, que en algunes ocasions no poden accedir als recintes de concerts sisón menors de 16 anys. Però els fans gironins de Lax'n'Busto estan de sort: perquè a la presentació del seu nou disc avui a La Mirona s'ha pensat en ells. Així, el popular grup oferirà dos concerts, un dels quals a la tarda, perquè hi puguin assistir els més joves. Parlem del nou disc, del grup i d'aquest concert amb els Lax Jimmy Pinyol (bateria), Salva Racero (cantant) i Pemi Rovirosa (guitarra).

No deixa de ser curiós que Objectiu: la lluna sigui un disc força més madur, i que vinguin a La Mirona amb un concert per a menors de16 anys...

(Jimmy Pinyol) Estem presentant el disc en una gira de sales, i a les Cases de la Música ens van proposar de fer un altre passi a la tarda. A la presentació del disc al Espacio Movistar alguns fans amb entrada comprada no van poder-hi accedir, ni tan sols amb els pares, per la normativa municipal. Volem que ens vegi tothom i per això tindrem una sessió a la tarda, més curta, i un concert normal a la nit.

Es controla molt el rock, però a les discoteques hi entra gent que tampoc té l'edat per fer-ho...

És paradoxal. Als estius les primeres files estan ocupades per nois molt joves. Però a l'hivern no poden accedir al circuit de sales i es perdrien la presentació del disc si no fos per propostes com les d'avui.

Aquest concert a més té un preu reduït. Creuen que la cultura és cara, especialment per als més joves?

(Pemi Rovirosa) En els temps que corren i tant, és un luxe. Sí que per al bon temps hi ha moltes opcions molt barates o gratuïtes, però també s'ha de tenir en compte que muntar concerts en sales és car i això reverteix en els preus.

(Salva Racero) El que ens sap greu és que normalment el que es fa pagar són les propostes de rock, el que està destinat a la gent jove. A les festes majors es paguen els concerts, però l'envelat amb l'orquestra de ball és gratis, precisament allò que es destina a gent gran que té més poder adquisitiu.

Potser encara no hi ha prou cultura del directe.

Potser no, però també és veritat que l'era de l'orquestra va de baixa. La gent cada cop vol més música en directe, i això és el que cal potenciar perquè tanquem un cicle.

Al nou disc es plantegen com a Objectiu: la lluna. Sí que es posen elevat el límit!

I tant que sí, és més, no ens posem límit! Volem dir que tirem endavant amb més ganes que mai. Amb Relax vam començar una nova etapa amb en Salva a la veu, sota la producció de la Sylvia Massy, sortint del país per enregistrar el disc... I ara, després d'aquell gran canvi, la gent ja no es fixa en la diferència o ens compara amb els discos amb en Pemi (Fortuny), sinó que vol escoltar els nou Lax.

I això els posa més o menys pressió?

Després de les bones crítiques del Relax i els dos anys que hem estat de gira amb ell, hem vist que vam fer bé la feina. I ara n'estem recollint els fruits.

Ens trobem en un moment molt dolç i plens d'energia.

I la diferència d'enregistrar aquí o als Estats Units, en què l'han notada?

Allà tot era molt diferent. No coneixíem l'equip, ni l'estudi, ni l'idioma evidentment! Ara en canvi la Sylvia ha vingut aquí, hem enregistrat a casa, i fins i tot combinat la gravació amb algun concert que ens quedava pendent del Relax. Hem estat molt tranquils i amb tot el temps del món.

La música catalana cada cop té més influències estrangeres. És perquè ja no tenim la sensació d'haver-nos de refermar?

Els grups catalans sempre han estat condicionats per etiquetes posades per persones de fora d'aquest ambient. Però les classificacions, i el tancar-nos, són una estupidesa en un món on hem de ser mestissos per naturalesa. Volem arribar a com més gent millor; si podem anar a tocar als Estats Units cantant en anglès, no és més maco ser català així? Som un país una mica primmirat en aquest aspecte, i culturalment un pèl hipòcrita.

Per això ens va agradar anar a gravar als Estats Units; la Sylvia ens va dir que som una banda de rock que fem melodies pop, que és un concepte que allà no hi és. També li va agradar el nostre directe, i gràcies a tot això hem pogut treballar amb una persona que ha produït grups que idolatrem.

Amb la crisi global i discogràfica, calen iniciatives curioses per vendre discos. Tant curioses com per oferir un concert particular a casa a través d'un sorteig...

És el tercer cop que ho fem ja, el resultat se sabrà a l'abril.

És un premi per a les persones que volen comprar el teu disc, que els pugui tocar aquest concert a casa seva. Quan ho vam fer per primer cop, vam pensar que seria increïble tenir Metallica tocant a casa; i nosaltres podem fer-ho perquè som propers. Quan truques al guanyador no s'ho creu, es posa a pensar on ens col·locarà i acabes tocant en llocs inverossímils!