Ser català i tocar flamenc és una combinació peculiar, però ja des de petit Juan Gómez, Chicuelo, ha estat abocat al cante i a la guitarra. Avui dia és una de les màximes figures d'aquest estil, però continua afirmant amb humiltat que no vol ser ortodox, que vol explorar i apassionar-se per la música com el primer dia. I avui, l'Auditori de Girona gaudirà de Diapasión.

Se'l considera un dels artistes més consolidats del nou flamenc... això li fa respecte?

Més que respecte, és molta responsabilitat. Però aquestes opinions sempre són de terceres persones, un és més humil que no pas això. Deixo per als altres que pensin que sóc una figura, a mi em fa molta vergonya.

Diapasión és per als entesos en flamenc o per a tothom?

El concert és per a tots els públics, no faig un flamenc ortodox o clàssic per a gent especialitzada, sinó que m'agrada fusionar-lo amb altres instruments. Això sí, hi ha l'arrel i el ritme del flamenc.

Avui ve amb el seu grup habitual i amb el trompetista Raynald Colom. Quina importància té per a vostè el seu equip?

En aquest cas tota, perquè m'agrada poder comptar en els directes amb la gent amb qui gravo. No m'agrada abusar dels enregistraments amb persones de molt prestigi perquè després no pugen amb tu a l'escenari, i això és frustrant per al públic. El meu equip, a més de ser grans músics, són molt propers i ho donen tot, mentre que els de més renom no s'impliquen o no són tan apassionats.

I per apassionar-se pel flamenc cal haver-lo viscut de petit?

Sempre pots gaudir de la música, vingui d'on vingui, però si no ho "mames" des de petit et perds més coses. És com el jazz, cal un sediment perquè si no el coneixes et quedes amb el superficial, però no vol dir que no puguis gaudir-ne.

Ser català ha condicionat la seva manera de tocar flamenc?

El que crec és que per ser català i per néixer aquí sóc més lliure i tinc menys prejudicis. No em miro les coses amb lupa a l'hora de transgredir el flamenc clàssic, jo i molts d'altres músics catalans. Aquí ens arriba d'una altra manera perquè no és autòctona d'aquí i tenim més llibertat.

Hi ha algun pal flamenc que l'emocioni de manera especial?

L'especial és el flamenc en si, perquè et transmet totes les emocions que hi pugui haver en una persona. Si estic eufòric em ve de gust escoltar-ne alguns, i si estic nostàlgic o enrabiat, d'altres. Tots els sentiments són al flamenc.

A més de l'aspecte compositiu, és el guitarrista habitual de gent com Miguel Poveda o Duquende. Què li aporta cada vessant?

Jo vaig començar cantant, i estic lligat directament al "cante" des de petit, però sempre acompanyat de primeres figures: Mayte Martín, Enrique Morente, El Cigala... són part del meu passat i present, i no concebo agafar la guitarra sense el "cante". Per tant crec que són diferents cares de la mateixa moneda, la guitarra es nodreix de tot això.

I el mateix passa amb el ball?

També, encara que en aquest cas hi predomina el ritme per sobre la melodia; això vol dir que hi ha menys llibertat per a la guitarra perquè algú està ballant-la, i ens hem de regir per ritmes intransgredibles.

I què ens pot avançar del concert d'avui?

Tocaré amb la formació del meu disc, i hi haurà peces del meu anterior treball. També hi haurà coses noves que no estan gravades, i crec que ens divertirem. Vull que ens ho passem el millor possible, i improvisar tant com et permet el directe, perquè sóc un músic inquiet que no s'aconforma. Intento aportar coses diferents cada dia perquè m'agrada el risc. La recerca es fa sobre l'escenari, no a casa; sé que a vegades trobes el que busques i a vegades no, però és un risc que cal assumir.